Autoria: Comissió de Gènere d’Esplais Catalans

El primer cap de setmana del mes més xic de l’any, prop de 60 persones vinculades al teixit associatiu d’arreu del territori català ens varem reunir a Lleida per dur a terme la 7a Àgora Jove del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), que aquest any portava per títol “Desterrant desigualtats: Joves lliures de violències masclistes i discriminacions de gènere”. I us preguntareu, què és l’Àgora Jove i quins objectius persegueix? L’objectiu de la trobada no és cap altre que brindar l’oportunitat d’un espai de participació, coneixença, formació i debat entre les diferents entitats juvenils que formem part del Consell. I tot això amb la finalitat de crear discurs i iniciar el treball en xarxa envers una temàtica tan transversal i significativa en la vida de totes com és el Gènere i la Igualtat.

Davant la invitació, Esplais Catalans -i particularment la Comissió de Gènere d’Esplac- volíem formar part activa d’aquesta construcció de discurs i donar a conèixer la feina duta a terme fins ara. Així doncs, carregades d’energia de l’esplai ens vam plantar a la ciutat dels dos turons! Just a temps per assistir a les conferències matinals de dos ponents experts en desigualtats i violències de gènere: Sara Moreno, professora de sociologia de la UAB i Daniel Gabarró, psicopedagog.

Per una banda, la Sara Moreno ens va aportar dades estadístiques sobre la realitat del nostre present pel que fa a la igualtat d’oportunitats en relació a la transició vital de jove a adult i en els diferents àmbits quotidians, posant especial èmfasi a l’esfera domèstica i al mercat de treball. Les gràfiques i les dades parlen per si soles; arribant a la conclusió que, en conjunt, era una eina potent per visualitzar el camí que queda per recórrer… D’altra banda, amb l’estil únic d’en Daniel Gabarró, vàrem veure el problema des d’un prisma més educatiu. Ens va deixar clar que, des del seu punt de vista, abans de tot, calia fer conscients als i les joves de la persistència de desigualtats i el predomini del patriarcat i l’heterosexisme, per posteriorment aportar informació verídica i realitzar accions concretes destinades tant a les joves com als joves.

Un cop ja havíem digerit la informació i el dinar, tocava posar-se a fer feina i entrar més específicament en els diferents eixos de treball. Així que ens vàrem dividir en tres grups de treball per tal de tractar per una banda, les desigualtats de gènere; per una altra, les violències masclistes i, per últim, la LGTBfòbia. Després de discutir, cada grup pel seu cantó, sobre els conceptes, formular enunciats -més o menys generals i posicionats-, proposar accions i arribar a un consens relatiu, era el moment de posar en comú tot el que havíem creat entre totes i tots. I ho vam fer de la manera més original possible: amb el teatre de l’oprimit. El qual no només ens va brindar riures compartits, sinó que ens va oferir convertir aquelles verbalitzacions i reflexions en imatges que ho resumien tot, utilitzant el nostre propi cos i l’expressió corporal per a comunicar i transmetre allò més visceral de les conclusions a les que vam arribar.

Entre interpretació i reinterpretació, ja era l’hora de sopar! Després de la tarda intensa, totes teníem ganes d’airejar la ment i gaudir d’una manera alternativa la jornada. Fou el moment de compartir informalment les experiències personals i d’entitat de cadascú dels i les participants. En aquest context, xerrant i rient, varem conèixer la Teresa, que venia com a representant de la Comissió de Gènere d’Escoltes Catalans. De seguida, vam veure que compartíem molt més que la nostra acèrrima determinació per construir un món millor a través l’educació en el lleure. Compartíem situacions internes, problemes i dubtes, maneres d’abordar el gènere, accions i un llarg etcètera. Se’ns obria així una porta a les Comissions de treballar paral·lelament, d’unir forces i crear un possible espai d’experiències i de recursos compartits.

Pel matí, els llençols s’enganxaven i es resistien a ser desplegats. Però l’esmorzar no esperava i encara quedava feina per fer. Durant la primera hora, gràcies a l’ajuda de les nostres amigues les fruites, ens vam barrejar totes amb tots i tots amb totes per tal de donar a conèixer tant la situació, com el que es duia a terme a la nostra entitat en qüestió de gènere. Un cop aquí, era l’hora de parlar d’accions concretes, de crear quelcom que ens unís, que ens representés i que ens dugués a participar de manera plegada, tant des de l’entitat com des del Consell. Entre tot, va sorgir l’acció més significativa de les jornades que fou l’inici d’un Grup de Treball de Gènere que englobés tot allò sorgit de l’Àgora i que es treballés en base els compromisos i les línies de treball sorgides en aquests dos dies.

Un cop repassades les conclusions i els acords, tot havent vist complerts els objectius marcats, les jornades pròpiament havien finalitzat. Ben dinats i després de fer una contundent sobretaula,vàrem encaminar la tornada cap a Barcelona, amb la motxilla més carregada que el dia anterior, més buida que l’endemà… Però sempre amb les ulleres liles!