Autores: Bet Nel.lo, monitora de l’esplai Totikap i Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

A l’esplai juguem, anem d’excursió, caminem, ens banyem al riu, fem campaments, cantem i toquem cançons amb la guitarra, fem tallers, ballem… Aquests podrien ser els elements que, a tall superficial, defineixen la nostra activitat. Però hi ha alguna cosa que converteix l’esplai en un projecte que es separa de les activitats d’un casal d’estiu o d’una ludoteca. La diferència radica en el mateix model d’esplai i les seves característiques específiques: el voluntariat, l’assemblearisme, l’educació en valors, la implicació en els nostres barris o pobles… El model d’esplai no engloba tot això per casualitat ja que els nostres projectes van regits per un ideari que elaborem entre totes, on hi diu, és clar, que volem jugar i anar d’excursió, però que també volem fer assemblees i ser monitores voluntàries. L’esplai és un projecte educatiu singular perquè es fonamenta sobre una base ideològica i per tant, política. L’esplai és, doncs, una resposta conscient cap a la transformació social.

El paper polític de l’esplai, al nostre entendre, apareix englobat en tres termes: en la tasca pedagògica, en el funcionament del mateix esplai i de l’assemblea de monitores i en la cooperació amb altres projectes o col·lectius amb finalitats i funcionaments afins als nostres. A continuació, doncs, intentarem posar de manifest la importància de prendre una consciència política alhora de fer esplai reflexionant sobre aquests tres elements i reivindicant la importància de cadascun d’ells, ja que no podem oblidar que aquests conformen el model d’esplai que volem i que hem de seguir tenint.

Sovint ens trobem amb una espècie de reticència col·lectiva a assimilar la tasca de l’esplai amb el terme política. Ni l’esplai ni l’assemblea de monitores ens hauríem d’allunyar d’aquest terme ni ens hauria de fer por. El que fem és una tasca dinàmica, que creix setmana darrera setmana, i això ens empodera. Conceptes com “anticapitalisme” o “feminisme” no són mers eslògans, banderes o idearis; esdevenen una realitat quan estem tractant amb infants i les veiem com a realitats del nostre dia a dia. Perquè paral·lelament a la lluita considerada històricament “política” de partits i organitzacions, la combativa, hi ha la tasca que fem educant, que es transforma, que creix i que es fonamenta en un principi bàsic; mitjançant l’educació farem d’aquesta una societat millor. L’esplai porta a terme el discurs pedagògic i l’aprenentatge vivencial que és enormement necessari al costat de la lluita combativa, precisament perquè no partim de dogmes sinó de dubtes, d’un ventall molt ample de tipus de persones, de famílies, de situacions i contextos. L’ideari de l’esplai, doncs, no és un recull utòpic d’ideals sinó que és el principi que regeix les nostres accions del dia a dia.

Quan parlem de que la nostra tasca és una via per transmetre ideals pot ser fàcilment titllat d’adoctrinament. L’educació, per definició, no és neutral. La nostra manera de pensar es manifesta de forma implícita en les nostres accions. Per tant, en el moment en que nosaltres treballem de forma assembleària, promovent la igualtat, la solidaritat, el respecte… en aquest moment la nostra tasca es tenyeix d’ideologia política.

La tasca de l’esplai, no només va encarada als infants, sinó també cap les famílies, i cap a la mateixa assemblea de monitores. Participar d’un esplai ens forma enormement com a joves. A l’assemblea de monitores hi trobem un espai on sentir-nos còmodes, on trobar afinitats i organitzar-nos com a joves en una societat marcada pel poder adult. L’assemblea és un espai d’aprenentatge enorme, de respecte i coneixença i, segurament, els locals dels esplais són, per a moltes, un petit refugi de la quotidianitat on treballem per a destruir els judicis socials que ens trobem quan som a classe, quan mirem la televisió, als carrers o fins i tot a casa. Amb això no diem que l’assemblea sigui sempre un espai utòpic ultra-format i lliure, “oju”, que ja sabem que nosaltres mateixes sovint reproduïm les mateixes actituds que denunciem.

Per altra banda, ser monitora requereix participar, més enllà de l’esplai, i formar-se, més enllà de l’educació. L’esplai pren sentit amb una base ideològica i amb un compromís social que, al nostre entendre, és complementari a la tasca educativa. Per això creiem que la cooperació amb altres moviments associatius que tenen com a objectiu el mateix que el nostre, la transformació social, és necessària. L’esplai ha de treballar en xarxa amb altres moviments socials que cobreixin diferents sectors, per tal de complementar la seva tasca educativa i així crear un teixit de moviments associatius. L’associacionisme per tant, no ha de quedar només en el nivell d’inter-esplai, sinó que és absolutament necessària per desenvolupar la tasca esplaiera. Cal que cada esplai s’arreli i cooperi amb els moviments associatius del seu barri o poble. Quedar-nos només en el nivell de les federacions d’esplais, porta, com a vegades ens hem trobat, en una desviació dels objectius principals d’aquest treball amb xarxa, cap a una, gairebé, única voluntat de crear un sentiment de pertinença esplaieru, parcialment estèril, que encega els principis ideològics socials de la tasca de l’esplai i la raó de ser d’aquesta voluntat federativa.

Creiem que, evidentment, cada assemblea de monitores s’ha de fer l’esplai i l’ideari a la seva mida i tenint en compte les seves necessitats. Tanmateix, si formem part d’una federació és perquè tenim uns principis bàsics en comú que donen una voluntat ideològica clara a un projecte que també és col·lectiu i que precisament pren força si el teixim en xarxa. D’aquests principis, el més bàsic és el camí, mitjançant l’educació, cap a la transformació social.

Entenem l’esplai no com una “servei” més del sistema que cobreix una franja horària i una oferta educativa que no dóna l’educació obligatòria, sinó com una alternativa necessària a aquesta educació. L’esplai no pretén fer-se un lloc dins el sistema, sinó canviar-lo.