Autor: Eduard Rodríguez, monitor del Grup d’Esplai Fent Camí

A finals de gener, i mogut per la necessitat de cobrir unes hores per aconseguir un curs de directors que se m’està fent etern, vaig decidir apuntar-me a l’Escola d’Esplac. Era clar, dotze hores en un sol cap de setmana, amb aquestes ja les aconseguia totes (si no m’he descomp- tat). Així, el 7 de febrer, amb molta mandra, però moltes ganes d’aconseguir aquestes hores, carretera i manta cap a Cabrera de Mar.

El diumenge, un cop a casa, descansat i paint tot el que havia viscut i aprés aquell cap de setmana, el meu cap va començar a donar voltes i a processar la informació rebuda. Per una part, estava content, havia descobert un nou món, un món que pintava molt interessant, que em despertava la curiositat. Per altra banda, molt de respecte i por a les emocions. Havia reflexionat sobre com sóc i com gestiono aquestes emocions.

Preguntes sense resoldre

M’adono que, aquesta formació que em va obrir les portes a entendre les emocions i eines per com gestionar o com entendre als altres (cosa que realment crec que em serà molt útil a l’esplai, a la feina, amb el meu cercle d’amistats, amb la familia o amb qualsevol persona que pugui trobar-me). A la vegada, em va fer reflexionar sobre com sóc i si m’enganyo per cobrir les meves necessitats.

Realment cobreixo les meves necessitats? Intento enganyar les meves emocions? Sóc capaç de prendre consciència? Sóc capaç de no exigir als altres que m’ajudin a cobrir unes necessitats que no sé cobrir jo sol? Sóc capaç de parlar del meu jo mes profund amb els altres? I encara més, sé fer-los entendre com em sento i què necessito?

Crec que la resposta a la majoria de preguntes que em vaig fer era NO. A dia d’avui, ja no penso massa en les hores que havia de cobrir o no. El debat va ser tant intens que les meves preocupacions a dia d’avui son mes profundes. Segurament, aquest escrit és un primer símptoma d’aquesta mancança que tinc envers les meves emocions.

Per això, des de fa uns dies, ja no sé si estic content, si estic trist, si tinc por o si desitjaria no haver participat de l’Escola d’Esplac. El que sí que tinc clar és que, amb tota la informació rebuda, vull posar remei a tots aquests dubtes.