A la recerca de terrenys no habilitats
Autors: Monitors i monitors de l’Agrupament Roques Albes (Sallent)
Cada estiu, concretament la segona quinzena de juliol, l’Agrupament Roques Albes de Sallent organitzem l’activitat més important (i la que ens porta més feina) de tot el curs: els campaments.
Infants, joves i munis marxem totes plegades a la muntanya 12 dies amb tendes de campanya. Ho fem així perquè per a nosaltres és important conèixer-nos entre tots i totes per tal de promoure la convivència entre totes les edats, l’autonomia i el respecte al medi natural que ens envolta; a més de treballar els objectius plantejats a principi de curs en un espai diferent. Cada any anem a un indret diferent i aquí és on tenim el nostre problema actual: ens costa molt trobar terrenys NO habilitats.
Us expliquem què vol dir per a nosaltres “no habilitats”; són aquells terrenys sense latrines, dutxes, cuina… Només necessitem una font (punt d’aigua) i un riu a prop, que és on ens banyem. Per a les tasques diàries que això comporta –per a poder beure i cuinar ens organitzem en grups-. La nostra latrina és un clot que fem el primer dia amb l’ajut de les famílies i que anem engrandint si ho necessitem, i la nostra cuina és una carpa que muntem els munis el dia abans que arribin els infants i joves. També portem una tenda enorme (li diem la tenda menjador) per aixoplugar-nos si plou molt.
Passar aquests dies d’aquesta manera és molt important per a nosaltres i tota una tradició: s’ha fet durant els 47 anys d’història de l’esplai, i així volem seguir-ho fent. Creiem que els campaments han de ser una experiència diferent, que ens faci créixer tot desconnectant de la pila de comoditats a què estem acostumades en el nostre dia a dia i que ens ajudin a desenvolupar-nos com a persones autònomes, crítiques, compromeses i responsables. Tot això, convivint i respectant la natura, tal com ens marquem al nostre ideari i, sobretot, aprenent a valorar la importància de les tasques quotidianes més bàsiques.
Però per què ens costa tant trobar terrenys d’aquestes característiques? La resposta recau en el fet que tots els terrenys on solíem anar ara són habilitats i, per tant ja no compleixen els nostres requisits, a més de ser molt més cars. Molts propietaris s’han vist obligats a regular el seu terreny, encarint-ne així el preu a més de dotant-los d’unes comoditats que nosaltres no volem per als campaments en què creiem. D’altres simplement han apostat per aquesta opció, ja que és la que més rendiment econòmic els permet obtenir del seu terreny.
Cada any és més difícil, però sempre fem mans i mànigues per trobar un lloc on poder anar de campaments que compleixi els nostres requisits. Aquest any ho hem tornat a aconseguir però som conscients que com nosaltres, segurament són altres els esplais que es troben en la nostra situació. Sigui com sigui, volíem compartir amb vosaltres la nostra experiència i sobretot deixar clar el nostre dret a poder seguir fent els campaments en què creiem. Nosaltres seguim i seguirem convençudes que aquest és el camí que volem seguir per tal de mantenir els valors que volem transmetre al nostre esplai.
Submit a Comment