“Als esplais també s’hi menja i cal buscar una font d’alimentació pensada conscientment i basada en els valors de la sobirania alimentària”

Autor: Comissió Reduint Petjada

Entrevistem Miquel Vallmitjana, activista a Som lo que Sembrem i ponent principal de les Jornades de Sobirania Alimentària i Lleure, que organitza la comissió Reduint Petjada d’Esplais Catalans el proper 8 de novembre a Barcelona. Al web d’Esplac trobareu tot el programa i la informació per inscriure-us!

Pregunta: Bon dia Miquel. Et pots presentar? Com et defineixes?

Resposta: Si m’hagués de definir fora de l’àmbit curricular em definiria com un ecologista, en moviments actius des de el 1991. L’arrel ecologista em ve des de la infància per la influència del meu pare. Des del 2000 m’he centrat en la sobirania alimentària i a partir del 2008, arran de doctorar-me en biotecnologia i implicar-me en Som lo Que Sembrem, encara més. Actualment, participi sobretot a Ecologistes en Acció.

A banda d’això, el que inicialment em va fer decidir implicar-me en aquest món va ser l’acte de violència que suposa anar a comprar. El botiguer o botiguera et vol vendre el màxim al màxim preu i tu vols adquirir els productes al mínim cost. És evident que aquest no pot ser un intercanvi just.

Pots definir breument el concepte de sobirania alimentària?

És el dret a decidir com ha ser la nostra alimentació. No em calen adjectius complementaris a partir del moment en què la societat decideix sense coaccions i adoctrinaments.

Creus que el paper del món del lleure educatiu en l’àmbit de la sobirania alimentària és important?

I tant! Sou un agent important de canvi, sobretot perquè el canvi no funciona sense una societat cohesionada i participativa en tots els camps. En aquest sentit, els esplais hi fan molt. Les propostes de sobirania alimentària demanen una resposta col·lectiva i els esplais contribueixen a això, a allunyar els infants de d’individualisme. En general, els valors que es treballen a l’esplai fan molt per la construcció d’una altra societat, ja que partiu de la idea de que s’han de construir i no només assumir els valors que venen imposats.

A més, als esplais també s’hi menja i cal buscar una font d’alimentació pensada conscientment i basada en els valors de la sobirania alimentària.

Per què creus que seria interessant que els monitors vinguessin a aquestes jornades?

Per no deixar-me sol! jejeje Fora bromes, segur que aprendrem moltes coses sobre sobirania alimentària que podreu aportar a l’esplai. A més, penso que cal l’opinió de totes. La participació es bàsica per a l’aprenentatge i el canvi.