Autora: Sílvia Luque, exmonitora de l’Esplai El Piolet i directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Les xarxes socials han esdevingut en sí mateixes un nou espai de socialització. És un espai on cada cop més ens sentim obligats i obligades a mostrar als altres qui som, què fem, què ens agrada.

A través de les xarxes coneixem la realitat: accedim a bona part de la informació a través dels continguts que preseleccionen i comparteixen els nostres contactes a Facebook i a Twitter. La presència online és tan exigent o, de vegades, més que la offline, doncs se’ns pressuposa una total disponibilitat, se’ns demana estar hiperconectats. Aquesta incorporació d’Internet en la quotidianitat es reflecteix, per exemple, en el fet de que més de la meitat dels i les joves el primer que fan al llevar-se és connectar-se a Internet per revisar les xarxes socials o consultar el seu correu (un 24% ho fa estant encara al llit). Segons un altre estudi, un 27% dels menors d’entre 11 i 14 anys que tenen mòbil mai l’apaguen, mentre que el 60% ho manté encès a l’aula i només un 30% l’apaga en anar a dormir. Aquesta hiperconectivitat i la exigència de que els altres també estiguin constantment disponibles, fan aparèixer nous síndromes com la del “doble check”, l’angoixa davant la manca de resposta de l’altre quan ha vist el nostre missatge al whatsapp.

Les xarxes socials, donen l’oportunitat de connectar persones, de democratitzar la generació d’informació i de coneixement, però, alhora, proporcionen molts elements per a controlar els altres; els amics i amigues, la parella, aquell o aquella que va a una entrevista de feina l’endemà o el consumidor potencial.

Alguns dels i les joves que participen dels esplais ja han nascut amb aquestes xarxes, però no oblidem que Facebook acaba de fer només 13 anys!

I nosaltres, des de l’esplai, quin tipus de relació tenim amb les xarxes socials? Possiblement comptem amb un Twitter o un Facebook de l’esplai i probablement ens hem plantejat si tenir una pàgina pública i oberta a tothom o si fer només un grup tancat. En funció d’això, segurament haurem valorat si penjar o no fotos dels infants. I com a monitores? Seguint amb les hipòtesi, crec que no m’equivocaré gaire si aposto a que el 99,9% tenim Facebook. Però com ens relacionem amb els infants i joves de l’esplai? Els agrego? I, tant si els agrego com si no, continuo sent un referent educatiu a les xarxes? I independentment de tot això, què els passa als i les joves de l’esplai en les seves relacions a les xarxes? Com els podem ajudar a dominar aquest espai de relació i a que no siguin dominats? Com els podem donar eines per enfrontar-se a totes aquestes noves normes no escrites? Sabem si alguna d’elles o del seu entorn pateix ciberassetjament? I si és així, tenen eines per enfrontar-s’hi?

Un de cada quatre casos d’assetjament escolar es produeix a través del telefòn mòbil; el 70% de les assetjades són noies. Una altra enquesta a més de 20.000 estudiants d’entre dotze i setze anys mostra que un 6,9% es considera víctima de ciberbullying, un 6,3% reconeix que algú ha piratejat el seu compte a xarxes socials i un 3,3% reconeix ser responsable de ciberassetjament. Al voltant de casos de ciberassetjament sovint es dóna el que es coneix com a “llei del silenci” en una doble vessant: d’una banda, entre les persones que pateixen ciberassetjament existeix una tendència a no parlar sobre aquests fets i, d’altra banda, aquest silenci també es reprodueix entre els i les companyes que, tot i ser testimonis d’aquestes situacions, no actuen al respecte.

Als esplais, tenim l’oportunitat d’aportar la nostra habitual mirada crítica, també a aquest àmbit de relació i socialització, i acompanyar als adolescents i joves a tenir relacions saludables amb les xarxes i a través de les xarxes. A la Fundació Ferrer i Guàrdia hem elaborat alguns materials amb definicions, algunes dades, i moltes activitats per treballar amb infants i joves que podeu descarregar aquí i també us convidem el proper dissabte 11 de febrer, a commemorar el Dia Internacional d’Internet Segura, amb l’obra de teatre fòrum per a joves “1.000 LIKES” on la companyia Nus Teatre ens provocarà per reflexionar sobre xarxes socials i el ciberassetjament.

Us hi esperem, offline!