A l’Assemblea General d’Esplais Catalans d’aquest 2011, s’ha fet palés que estem vivint un moment històric per la nostra entitat: estem creixent, ja no només en número (ja som 101 esplais!) sinó amb fortalesa, convenciment i participació. Ho demostren molts fets, però són prou il·lustratius els dos rècords que vàrem batre a aquest 26 de novembre: el primer, els 51 esplais que van assistir i participar a l’Assemblea, l’espai de presa de decisions més important d’Esplac i, el segon, i no per això menys important, el ple d’Equips Generals als Sectors Geogràfics d’Esplac.

I per donar la importància que es mereix aquest segon fet, vam guardar un esplai perquè totes les persones que han passat per la presidència d’Esplac (en representació de tots els equips de direcció de l’entitat) poguèssin celebrar aquest fet amb tots i totes. Tot seguit us deixem la carta que ens van llegir en reconeixement a la bona feina feta durant tots aquests anys per aconseguir el que enguany ja és una realitat: el ple de Sectors a Esplais Catalans.

Ple de Sectors

Des de ben al principi, cap a finals dels anys vuitanta, Esplais Catalans va fer una aposta decidida per l’articulació territorial del seu projecte en Sectors geogràfics. Un moviment associatiu de base, basat en el voluntariat, volgudament auster, que pretén ser també un agent transformador, ha d’abocar molta força en el territori. Perquè és allà, aprop de la realitat, on primer emergeixen les oportunitats i es poden resoldre els problemes.

I la vida dels Sectors no podia ser merament administrativa, havia de ser una vida democràtica, amb debat pedagògic i polític. Per això els Sectors geogràfics no són divisions tecnocràtiques d’Esplac, són les seves primeres unitats de participació, on més intensament es concreta el projecte comú, on la identificació amb el projecte col·lectiu pren forma, té noms i cares.

L’existència dels Sectors geogràfics explica part de l’èxit d’Esplac com a entitat. En primer lloc, perquè són un espai privilegiat de participació interna, el principal element democratitzador de la vida d’Esplac. En segon lloc, perquè contribueixen clarament a enfortir els esplais, com demostra el fet que allà on hi ha hagut Equips generals amb continuïtat, hi ha menys mortalitat. En tercer lloc, perquè són veritables escoles de dirigents, el motor de qualsevol projecte.

No obstant, i malgrat haver estat una prioritat des de molt de temps ençà, ha estat una llarga i difícil tasca la de dotar als Sectors d’Equips generals. No és fàcil definir un lideratge en una estructura de segon grau, que ja no té la recompensa directa del treball amb infants i que per contra exigeix un esforç sord i constant d’articulació de les voluntats, les prioritats i les necessitats d’una desena o dues d’esplais, sempre heterogenis, sempre en procés de relleu, sempre fràgils en la seva força.

Però les dificultats no ens han fet mai enrere i enguany, per primera vegada en la història d’Esplac, hi ha Equips generals a tots els Sectors geogràfics. És una grandíssima notícia que cal celebrar, fruit del treball de tantes i tantes generacions de dirigents d’Esplac. El camí per arribar fins aquí és la història d’Esplac, com ho serà el camí inexplorat que hi ha davant vostre.

Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llopis, Arcadi Corominas, Marc Cases