“Fa uns quants anys en Carles Capdevila, avui director de l’ARA i aleshores director i presentador del programa radiofònic Criatures, va escriure un article titulat Entusiasme Sospitós, en el qual em sento plenament identificat i en recomano la lectura o la relectura periòdica a qui vulgui entendre què fan els esplais i els agrupaments escolta i qui són els seus monitors i les seves monitores. Fins i tot a qui es vulgui reafirmar com a tal, com jo que ja no estic a l’Esplai.

Breument, en Carles Capdevila utilitzava la ironia i el sarcasme per glossar de manera més que encertada qui són els monitors i les monitores dels Esplais i els i les caps dels Agrupaments Escolta. Diu que:

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys (…) Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments – amb infants i joves-. I tot sense cobrar res.

L’article era i és rellevant per l’escassetat d’articles i de notícies als mitjans de comunicació escrits que posin de relleu l’imprescindible tasca que fan i com la fan, de manera voluntària, convençuda i feliç.

Posats a recomanar articles que en parlen em permetré el luxe de recomanar-ne un altre d’en Jordi Serrano, actual Rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) i ex-director de la Fundació Ferrer i Guàrdia titulat “Esplais i Agrupaments“. També breument, en Jordi Serrano explica d’on ve això de l’Esplai i l’Escoltisme. I la idea i els projectes venen de lluny, de Baden Powell, però també i a Catalunya d’Odón de Buen (1865-1945), catedràtic d’Història Natural de la Universitat de Barcelona i la seva idea de vincular l’educació amb excursions al medi. És per això que Serrano considera l’Esplai i l’Escoltisme “un dels moviments més persistents i propis de Catalunya”.

Els Esplais i els Agrupaments Escolta són associacions que treballen, a partir de la militància activa a un projecte educatiu, per la vertebració cívica de la societat. Alguns, a més, ho fan amb una clara voluntat de progrés social a partir de l’educació d’infants i joves en el seu temps de lleure per tal que esdevinguin ciutadans lliures, compromesos, actius i crítics. Són, per tant, Escoles de Ciutadania.

I l’Esplai i l’Escoltisme són una proposta educativa ja que el projecte neix i té raó de ser a partir de la voluntat i el convenciment dels seus integrants que cal educar ciutadans i ciutadanes. I entenen l’educació com un procés d’acompanyar una persona o infant en el seu creixement perquè pugui esdevenir un ciutadà de ple dret.

Hom pot creure, d’entrada, que venint de tant lluny, sent un projecte amb una intencionalitat tant lloable i sent un moviment tant propi de Catalunya aquestes escoles de ciutadania compten amb un reconeixement rellevant a nivell social, a nivell mediàtic ja he anunciat que no, a nivell polític i institucional. Res més lluny de la realitat. S’ha volgut titllar, interessadament, l’Esplai i l’Escoltisme d’anacrònics, d’haver-se quedat encallats en els anys 70 i, per tant, de ser caducs passats de moda i gens utilitzables més enllà de servir de pàrquing d’infants i adolescents la tarda dels dissabtes.

Per això cal vindicar que l’Esplai i l’Escoltisme es caracteritzen per l’interès del col•lectiu, per la igualtat i el respecte de totes les persones, per la igualtat d’oportunitats, per la vinculació i compromís amb el seu entorn (barri, poble o ciutat i també el medi natural), pel compromís social, per la participació en la vida de les ciutats, per la vinculació amb la cultura i tradicions de Catalunya, pel seu funcionament democràtic. En definitiva, es caracteritzen per tota una colla de valors d’una vigència indubtable i que es contraposen inequívocament als comportaments que ens han conduït directament a una crisi que no és només econòmica, sinó també social i de valors.

Per tot això aquests dies és important que a Vilanova hi hagi fins a cinc esplais (el Drac Màgic i l’Espurna a Sant Joan, la Capsa al Centre Vila, Els Grumets a Mar i el de la Geltrú,) que han iniciat el curs. Perquè malgrat que segurament els abaixaran els recursos econòmics provinents de les subvencions públiques (principal font de finançament d’aquests projectes) són un moviment absolutament modulable a la realitat que els toca viure, perquè palpa com ningú les dificultats socials i s’hi emmotlla per combatre-les, perquè són imprescindibles per articular i construir una societat – i em reitero – més compromesa, més democràtica, més justa, més crítica i més lliure. Ah si, i més feliç. Perquè a la multitud de joves que lideren l’Esplai i l’Escoltisme també els caracteritza la felicitat amb què fan la seva tasca, i això, avui, malauradament és revolucionari!