En el bloc d’en Martí, un jove de l’esplai Garbí, hem trobat una completíssima crònica de la seva vivència a l’Esplaiada. Si algú dubtava de si els joves s’ho passarien bé, que no es perdi aquest post.

Amb energia!

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Ripoll l’Esplaiada, la Trobada General d’Esplais Catalans (Esplac). Ha estat la tercera Trobada que assisteixo i tinc molt clar que ha estat la millor de totes, amb un ambient immillorable i experiències que sé que recordaré.
L’Esplaiada va començar el divendres a la nit pels grups de joves, que vam poder gaudir d’un concert en què van tocar tres grups i on tothom va acabar ballant. A més, vam poder retrobar-nos amb gent que ja coneixíem d’altres trobades. Allà ja es respirava el bonrotllisme que va rodejar aquesta trobada durant els tres dies.
El dissabte va començar pensant en com començaríem una iniciativa com el que és un esplai des de zero i sense diners, una activitat que ens va mostrar l’esforç que suposa portar un esplai, però alhora ens va motivar fent-nos pensar en el dia de demà quan siguem monitors/es. Vam haver de recollir firmes, demanar subvencions a l’Ajuntament (imaginari), manifestar-nos, fer cohesió de grup, etc… Aquí ja vam conèixer a gent de diferents esplais d’arreu de Catalunya, que sempre és un gran què.

A la tarda vam fer una petita excursió-gimcana, per cert, amb meravelloses vistes! A la nit, després de visitar a la resta de grups de l’esplai que estaven dispersos per Ripoll, vam jugar a una oca a lo grande i allà vam cantar, cridar, riure i jugar amb moltíssims més joves. Aquella mateixa nit, per desgràcia la última, vaig tenir l’enorme sort de conèixer a tot un grup de gent on pràcticament tots érem d’esplais diferents. Ronda de noms, esplais i ciutats, xerrada nocturna i posteriors partides de futbolín i UNO, riures assegurats! Després d’unes quantes hores amb el grupet dels bons moments vam anar a dormir.

Ja diumenge vam acabar d’omplir-nos al cent per cent de l’energia de l’esplai reunint-nos tots els grups de totes les edats i de tota Catalunya a la Plaça de l’Ajuntament de Ripoll per fer el flaixmob que després faria història. El vam assajar (vídeo) i després el vam gravar. Dit així sona molt ràpid, però va ser un moment brutalment únic en què centenars de gent com jo estàvem gaudint d’un moment increïble. Després de fer-lo vam ballar al ritme d’Ambaukatunabia, el grup que va crear la cançó de l’Esplaiada i ens va fer ballar moltíssim. La pluja de després no va ser motiu per esguerrar un matí tant fantàstic. Per concloure la Trobada vam dinar tots junts cantant i explicant-nos les experiències viscudes.

Foto: el9nou.cat

Aquesta trobada m’ha servit per conèixer gent nova d’arreu, per recordar per què segueixo a l’esplai nou cursos després, per omplir-me de motivació i de ganes d’esplai i per aprendre de les experiències viscudes. S’ha de felicitar a la gent d’Esplac, a tots i totes alliberats/des, a monitors i monitores i a tothom que hi ha assistit per haver fet d’aquest event un moment únic i per haver mobilitzat a més de 1.800 persones i a tot Ripoll. La cançó i el flaixmob, les activitats, els edificis on dormir i arreglar tots els imprevists que sempre apareixen ha estat una currada monumental! Gràcies Esplac, per muntar coses així de grans!
Amb l’energia de l’esplai a mil us deixo fins el següent escrit!