Protocol per actuar contra els abusos a menors en l’educació en el lleure

Autor: Fundació Vicki Bernadet

El passat 14 de juliol el Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya va publicar el protocol d’abusos sexuals en l’àmbit del lleure el que porta per títol ‘L’Educació en lleure com espai de protecció’. Read More

Refugiats i refugiades: no esteu soles!

Autors: Monitores i monitors de l’esplai Roques Albes de Sallent

El passat dissabte 11 de Juny els monitors i les monitores de l’esplai Roques Albes de Sallent, juntament amb els companys i les companyes de l’Ateneu Popular Rocaus del poble, vam organitzar una jornada on la solidaritat va ser la protagonista. La finalitat? Recollir tants diners com poguéssim per tal d’ajudar a tota la gent que es troba atrapada a les fronteres d’Europa. Read More

Prou de soroll a la muntanya

Autor: Rafa Cortés, soci d’Esplais Catalans.

El moviment educatiu del lleure ha estat, tradicionalment, un moviment molt vinculat a la muntanya. Els grups d’esplais i caus acostumen a marxar de colònies, campaments i/o rutes quan arriben les vacances escolars amb els seus grups d’infants i adolescents, sobretot a la primavera i a l’estiu. El contacte amb la natura ha estat i segueix sent un del trets distintius d’aquest moviment educatiu i cal seguir potenciant-la i cuidant-la. Sí, cuidant-la. Read More

Com organitzar uns campaments (en gifs de dinosaures!)

Autora: Irene Torrecilla, presidenta d’Esplais Catalans

Ja arriba l’estiu i els esplais estem a punt per les activitats més màgiques i especials de tot el curs: els campaments, les colònies i les rutes! Però preparar-les és una tasca que implica hores, reunions, descobriments arqueològics oblidats a l’armari del fons de la sala de material… Tot el procés comença amb la cerca del lloc ideal, segueix amb les discussions de la història que lligarà les activitats i continua amb la preparació d’aquestes últimes. Read More

Si no em beneficia a mi, passo

Autora: Helena Roura, esplai Turons.

– Això no surt a l’examen, oi? –va preguntar ella, una noia adolescent de cabells llargs, rossos i llisos.

– Crec que no – li va respondre ell, un noi adolescent de cabells llargs, foscos i arrissats.

– Bah, aleshores suda.

13:45h. Fi de la classe d’Educació Física. “Estem molt cansats!”, deien. Tenien les hormones descontrolades, cridaven, es tocaven. Vam arribar nosaltres; ens veien molt joves per ser professors. Era l’última sessió del Visc, Convisc, Participo!, el projecte sobre participació juvenil que impulsa el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Participació. Juvenil. A mi no se m’acut una joventut sense participació (en qualsevol àmbit), però es veu que són necessaris aquest tipus de projecte perquè vivim en una societat que no promou ni el compromís, ni la responsabilitat, ni amb l’entorn ni amb els altres. Estem per altres coses. Read More

Això no va de modes ni etiquetes… va d’una necessitat

Formar-nos en Educació Emocional: una experiència, un inici i un camí

Autor: Martí Orriols Camps, esplai Sarau (Sant Cugat del Vallès)

“Si trenquem la closca d’un ou des de fora, la vida s’acaba. Però quan aquest ou es trenca des de dins, pel seu propi creixement, la vida comença.” – Jim Kiwik

Em sento confús, entre trist i il·lusionat, content i nostàlgic, entusiasmat i angoixat. He remogut un mar que, a primer cop d’ull, semblava calmat. Però en les profunditats no paren d’haver-hi marees i turbulències que, amb el monogràfic d’educació emocional que he fet, han ascendit fins la superfície mostrant la seva gran força. Fins que no he arribat a casa no n’he sigut del tot conscient. Conscient del què ha suposat fer aquest curs per a mi i, suposo, que per a totes les persones que hi hem participat.

De cop han esclatat en mi un munt d’emocions que estaven ben resguardades en caixes fortes i han aconseguit escapar. Sí, dic escapar perquè encara no he trobat les corresponents claus que les obren. I és que no és fàcil gestionar i entendre tot allò que et va passant per dins. Sensacions i pensaments que t’inunden la ment i et fan accelerar el batec del cor. No ens han educat en aquest àmbit i, precisament per això, és tant important fer una petita pausa per conscienciar-nos, educar-nos i, a posteriori, educar. No és qüestió de si són positives o negatives, més bones o més dolentes… Senzillament són EMOCIONS, fruit d’un cap de setmana molt intens. Intens a nivell energètic, de connexions, de respiracions i de relaxació. Quin oxímoron, no? Una intensitat relaxada. Sembla impossible en el món en què vivim, en el ual ens fa por avorrir-nos, sentir, estar soles i escoltar-nos.

En el qual es valora més la imatge que allò que veritablement som, la quantitat més que la qualitat, les paraules per sobre el silenci. I és que, poder tenir un espai-temps per estar amb tu mateix i, alhora, compartir-te, és com el rom pels pirates. I d’alguna manera aquest és el clauer. A partir d’aquí ja és qüestió de continuar amb un treball personal per poder obtenir les diferents claus i, mica en mica, anar-te obrint. Buf, el que ens queda per fer!

És curiós pensar que vam començar el primer dia de la formació amb un cel ennuvolat i mig plujós, un d’aquells típics dies en què et sents atònic. En canvi, el vam acabar amb un sol ben radiant. Com si d’alguna manera llò que passa a fora no fos més que una expressió del que ens passa a dins… Senzillament, curiós.

Sovint intentem dominar i saber tot allò que passa al nostre voltant. Ens deixem endur per estímuls exteriors i intentem canviar el món de mil maneres diferents. I sí, és interessant i necessari, però també hem d’acceptar que no només depèn de nosaltres i que no podem arribar a tot. En canvi, allò que tenim, que ens defineix, que portem dins i que, per tant, podem conèixer i controlar, ens n’oblidem… o ho amaguem. Por? Hem perdut l’equilibri i ara cal recuperar-lo, però sense cap mena de pressa. Ans el contrari, tornaríem a caure.

Potser podria haver explicat les activitats que hem realitzat en el monogràfic. Sí, podria. I també podria definir la passada de formadors i gent que he conegut o explicar les converses i reflexions que hi ha hagut. També podria dir què vam dinar cada un de nosaltres. I fins i tot ho podria dibuixar. Però no aportaria res de profit, perquè aquesta experiència és d’aquelles que no val la pena explicar, que no es poden entendre ni tenen sentit si no es viuen en persona. Perquè precisament aquí està la clau, en les persones com a tal.

I ara, alguna cosa dins meu ha germinat. O com a mínim, n’he agafat consciència. I aquesta sensació, només la puc descriure amb paraules buides, amb silenci, amb la total llibertat de ser interpretat de la manera més adient per cadascú, per cada subjecte que viu aquesta anomenada vida.

Així que per acabar, faig una respiració ben profunda i, amb els ulls closos, dono les gràcies.

Ni ‘d’aquí’ ni ‘d’allà’: una resposta esplaienca a certes veus excloents

Autors: Miquel Martorell i Helena Roura, esplai Turons.

Penso en l’article de l’Empar Moliner sobre nens pakistanesos que no van de colònies. I penso en l’Abdul*, que va ser a l’esplai durant un temps i que sí que va anar de colònies (bé, de campaments). I penso en el Hamza, el seu germà gran, que tot i que li va costar decidir-se, també va acabar fent la motxilla i pujant a aquell autocar per passar tres setmanes a Alins. I en la Syeda, la petita, que si no ho va fer és perquè l’esplai no té un grup per a infants de 3-4 anys. I torno a pensar en l’article. I penso que he d’escriure alguna cosa, i que he de fer-ho en positiu, evitant deixar-me portar per la ràbia que destil·la el racisme subtil de les –sempre mordaces, sempre provocadores- paraules de l’Empar. Read More

Entrevista a Marina Sánchez, economista i activista feminista

“Cal crear una societat on la cura de la vida siga la prioritat, i no el benefici del capital”

Autora: Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

Marina Sánchez Cid (Alacant) és activista feminista, economista i ha fet el màster de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. També és membre d’un grup de dol comunitari i treballa com a gerent a Casals de Joves de Catalunya. En aquesta entrevista reflexiona sobre el lleure educatiu. Read More

Emocionem-nos, però… per què?

Reflexions sobre l’educació de les emocions i els sentiments

Autors: Rafa Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i Dani Costa, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

Les emocions han estat un tema present al llarg de la història, però és des de fa poc que ha començat a prendre rellevància en l’àmbit educatiu. Per una banda, la neurobiologia ha pres les emocions com a objecte d’estudi científic, i per l’altra, la gran complexitat de la nostra vida social reclama a crits una formació íntegra de la persona, i aquesta no es pot fer sense tenir present les emocions, ja que són aquestes les que mouen les persones en tots els seus actes, actituds i relacions vers un mateix i als altres. Cada vegada més, es pren consciència que la concepció materialista no ofereix respostes per donar un sentit a la vida, ni a l’existència i menys a la part emocional de la persona. Aquest fet ha portat a les persones a mirar dins seu per trobar respostes i això esdevé un procés constant que es dóna en el nostre interior. Read More

Ho fem perquè volem

Autora: Sònia Ricondo, monitora de l’Esplai Xiroc.

Ningú no ens obliga a menjar a corre-cuita el dissabte al migdia perquè a les quatre de la tarda tenim esplai. La nit anterior t’ho vas passar d’allò més bé, però ara has d’acabar de retallar les últimes cartolines abans que comenci l’activitat. Read More