Winterschool 2014-15: Junts contra el racisme i l’exclusió social

Autora: Helena Gil, monitora de l’esplai Piolet (Barberà del Vallès)

Dins del espai educatiu del esplai, una de les grans inquietuds és el treball per lluitar contra el racisme i l’exclusió social. Tot i invertir-hi temps, ganes i dinàmiques, no sempre es fàcil fer-ho des d’una perspectiva privilegiada. Però, què passa quan perds els teus privilegis i t’endinses en el procés d’immigració i els estereotips associats?

Dues monitores vam posar direcció a Berlin, al centre al Centre Kurt Löwenstein amb l’objectiu de treballar això i molt més al seminari de la Winterschool sota el títol de :“Together against racism and social exclusion – Equality for migrants and refugees”. Va ser una gran oportunitat per conèixer joves de procedències diverses, amb diferents maneres de treballar. Read More

La formació i els moviments de mestres

Autor: David Altimir, mestre de Parvulari a l’escola pública de Taradell i membre de l‘Associació de Mestres Rosa Sensat.

La formació de les persones que es dediquen a educar infants i joves ha estat sempre un element medul·lar quan es fa un debat sobre l’educació. Pel pedagog i pel polític, ha estat una temàtica massa llaminera per deixar-la de banda quan els uns han fet estudis o assajos i els altres han escrit lleis educatives. Però, i nosaltres, els mestres, com ho veiem? Com valorem la nostra formació? Quina lectura fem del nostre trajecte formatiu abans de la vida universitària, durant els cursos a la universitat i després d’iniciar la nostra carrera professional? Read More

Entrevista a Joan Turu

“Es pot reivindicar tot des del somriure”

Autora: Irene Torrecilla

Joan Turu és l’il·lustrador que ha canviat el paradigma de la reivindicació. Amb uns dibuixos dolços per bandera, sempre alça la veu contra allò que no li agrada: «la política no la fan només els partits». Nen de l’Esplai Ara Mateix de Sant Just Desvern, en el moment de l’entrevista estava a punt de tenir una filla amb la seva parella “perquè pare ho sóc des que sé que ha de néixer».

Què et va marcar més de l’esplai?
Una vegada ens van fer una activitat que era una gimcana. En arribar a una de les proves, els monis et deien que tu faries l’activitat que havia pensat el grup d’abans i que havies de pensar una activitat pel següent. Amb el grup vam decidir: «Que vagin despullats a la següent prova». I aleshores el monitor ens va dir que ja ho podíem fer nosaltres (riu). Aquell dia, en el trajecte d’anar despullat fins a la següent prova, crec que va ser quan vaig arribar a la maduresa.
Ara, fora bromes, de casa he après molt, però pel que fa a involucrar-te en allò que t’envolta… Això ho aprens a l’esplai. En canvi, a l’escola no recordo que ens expliquessin la importància de l’entorn, dels companys i companyes, de la natura… L’esplai et fa feliç. Read More

Visibilitzar-nos per educar

‘Sortir de l’armari’, a banda d’un procés individual, és un procés que inclou al col·lectiu, trencador i profundament educatiu. 

Autora: Marina Freixa, monitora de l’Esplai Xiroc

A l’esplai, vivim força sovint la clàssica escena d’un grup d’infants que, entre riures nerviosos, comenten si tal monitor i tal monitora són “nòvius”, per aquella complicitat que es genera amb el temps compartit i per allò de que ens encanta tocar-nos i mimar-nos, només faltaria. O perquè són “nòvius”  de veritat, vés a saber.

Un altre must del “ticu-ticu” a l’esplai és aquell típic comentari de monitor/a a un nen i una nena que tenen la llosa de la “parejita” al damunt i que, quan realitzen qualsevol activitat conjuntament, els clavem la llança de “aaai els tortolitos!”. I són actituds que difícilment reproduiríem amb dues nenes a qui els encanta anar de la mà o amb aquells dos nens que es toquen constantment, en aquelles curioses primeres mostres de sexualitat.  Read More

Entrevista al grup Xiula (autors de la cançó de l’Esplaiada 2015)

“La cançó Tenim veu va néixer canyera, viva, com un crit, un clam”

Autor: Víctor Yustres

1. Quina és la vostra relació amb l’esplai? Heu anat a un esplai o a un cau?

Hem tingut relació amb el lleure des de menuts. L’Adri i el Jan anàvem al Cau i el Rikki i el Marc a l’esplai, així que estem equilibrats. Ambdós espais han estat la nostra escola de vida i d’aquí hem après gran part dels valors que transmetem a l’espectacle. També hem après a gaudir cantant amb els altres, a agafar una guitarra i passar-nos hores i hores cantant i ballant, fent veus i rient. Read More

Tenim dret a jugar!

Els infants i monis de l’Agrupament Roques Albes ocupen les places del poble per defensar el seu dret a jugar-hi malgrat la prohibició de l’Ajuntament

Autors: Monitors i monitores de l’Agrupament Roques Albes de Sallent.

Ja fa temps que els i les habitants de Sallent tenim prohibicions per utilitzar l’espai públic tal i com ens agradaria. A la majoria de les places de la nostra vila hi trobem uns cartells on s’hi estipula que els infants majors de 6 anys no els hi està permès jugar a pilota, així com anar amb bicicleta. No es tracta d’un cas aïllat en la plaça més important del poble, sinó que tenim més de cinc places amb aquests cartells.

És per aquest motiu que el passat dissabte 21 de febrer l’Agrupament Roques Albes de Sallent vam sortir al carrer per defensar els nostres drets. Vam demanar als infants i joves de l’esplai: de qui és la plaça? I alguns d’ells van respondre: NOSTRA! Així que vam pensar què podíem fer per reivindicar el NOSTRE espai, un espai on aprenem, compartim, estimem i juguem. De manera que vam sortir a cridar pels carrers de Sallent que les places són nostres i que tenim dret a jugar-hi. A més, també vam enganxar uns adhesius a sobre els cartells prohibitoris per demostrar que no estem gens d’acord amb el que hi ha escrit. De tot el que vam fer, en va sortir aquest vídeo que hem penjat a les xarxes:

I això no es queda aquí… Seguirem cridant que no volem que se’ns prohibeixi el dret a jugar i divertir-nos a les places de la vila. Us animem a reivindicar el que és vostre, a reivindicar que les places són de tothom i que tenim dret a jugar-hi sempre que volem! I l’Esplaiada seguirem demostrant que #tenimveu!

De qui és la plaça? NOSTRA!

A què tenim dret? A JUGAR!

Esplaiada: Totes hi participem!

Autor: Adrià Nicolàs, (@nikoxik) monitor del MIV de Vilafranca del Penedès

Web: http://nikoxik.blogspot.com.es/

* Disseny inspirat en l’Esplaiada 2015, que té com a eix temàtic principal la participació infantil. Es celebrarà el 24, 25 i 26 d’abril a Llagostera. Més informació: http://www.esplac.cat/esplaiada-2015/

Esplac al Marroc: el valor afegit de la cooperació internacional

Autors: A. S., monitora de l’esplai La Tribu i Roger Puig, monitor de l’esplai SCV-El Clot.

Un dels eixos vertebradors de la nostra associació és l’Internacionalisme, el treball en xarxa amb altres països, la cooperació internacional. Ho defensem i tirem endavant els projectes internacionals per poder seguir aprenent d’altres maneres de fer i que les nostres metodologies i idees siguin qüestionades per seguir millorant, però també ho fem per poder traslladar aquelles bones pràctiques i els nostres valors.

Ara fa dos anys el Consell de Joventut de Barcelona (CJB) va engegar un projecte de cooperació internacional amb el Marroc a través del Casal dels Infants i va convocar a les associacions educatives per participar, entre elles Esplais Catalans. Read More

L’esplai, una guia pels infants en la gestió de les emocions

Autores: Núria Fitó i Júlia Sala, monitores de l’esplai GEPS de Santpedor.

Com a educadores en el lleure que som, ens adonem que una part fonamental de la nostra tasca educativa es troba en el camp de les emocions. Des de la nostra primera experiència a l’esplai, quan tan sols érem unes nenes de 6 anys, hem estat treballant l’educació emocional; però és ara, com a monitores, que observem que altres institucions educatives estan començant a donar-li importància al tema. Així, constatem que el lleure ha estat pioner en aquest àmbit de l’aprenentatge en infants i adolescents. Read More

Prejudicis, etiquetes i racismes en plural

Autor: Miquel Martorell Faus

A qui li agrada ser titllat de “racista”? Per què aquest terme tan comú s’ha convertit, de sobte, en una acusació controvertida i problemàtica? En altres paraules, com és que catalogar certs prejudicis com a “racistes” genera tant de rebombori? Reprenent les meves reflexions de fa uns mesos, recollides a l’article Per una educació en el lleure lliure de racisme (propòsits pel 2015), en aquest altre text prlo d’etiquetes, de racismes (sí, en plural) i d’eines pedagògiques per a reflexionar-hi. Read More