Educació emocional: més que una moda

Autor: Xavi Planas, secretari general d’Esplais Catalans

Hi ha persones que diuen que l’educació emocional és una moda i que, com totes les modes, passarà i deixarem de donar-li la importància que alguns s’aferren en donar-li. Està de moda, no l’és, no passarà. L’educació emocional és molt més que una moda, és un canvi de paradigma en la manera com ens eduquem i com ens relacionem. Read More

Entrevista a Anna Carpena

“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix. Read More

Escoles de formació: de l’associacionisme a la feina

Autor: Raimon Goberna, Secretari General de l’Escola Lliure El Sol

Els darrers anys, una combinació de factors ha posat sobre la taula una vella dicotomia: quin és el pes que es dóna a la formació de treballadors i quin a la formació “associativa”? És un debat no exempt d’interessos, perquè les entitats de formació també es preocupen del seu compte de resultats i de la seva posició en el sector. Algunes, fins i tot, del seu domini.

La raó principal de la situació actual és la confluència d’una homogeneïtzació normativa de la formació de lleure, sota el paraigua d’un Reial Decret de l’any 2011. Aquesta estableix les condicions tècniques i materials per a la realització de la formació de monitor/a i director/a d‘activitats de lleure infantil i juvenil. La progressiva adaptació normativa arran d’aquest decret, ha posat en peu d’alerta a tot el sector (professional i associatiu), perquè de la seva interpretació se’n deriven algunes condicions tècniques i de les titulacions que generen alguns problemes importants. Read More

Cinc anys d’esplai La Fera!

Autors: Monitores i monitors de l’esplai La Fera de Poblenou (Terrassa)

L’esplai la Fera està de celebració: enguany compleix el seu cinquè aniversari com a entitat de lleure de la ciutat de Terrassa! Si mirem al nostre voltant, cinc anys són pocs en comparació amb la trajectòria d’altres esplais arrelats des de fa anys a un territori. Tot i això, amb només cinc anys de vida, en tenim suficient per explicar com hem evolucionat. Read More

Per una educació en el lleure lliure de racisme (propòsits pel 2015)

Autor: Miquel Martorell Faus

Quantes vegades haurem de sentir que el racisme ja està superat? Fins quan haurem de seguir-nos creient que les persones ja no són tractades de forma diferent pel seu color de pell, per la llengua que parlen o pels déus a qui resen? En definitiva, què ens fa falta per obrir els ulls i adonar-nos d’una vegada que moltes de les desigualtats que existeixen avui en dia, al capdavall, presenten la mateixa lògica discriminatòria que es troba en l’arrel del racisme? Read More

Carta anticonsumista als reis d’Orient

Autora: Júlia Hosta Cuy

Escriure una carta als Reis em genera contradiccions. Són reis i són tots homes: no acaba d’encaixar amb les meves idees antimonàrquiques i antipatriarcals. Com a mínim, culturalment parlant, són diversos. Però vaja, com que un dia una amiga em va dir que aquella persona que tingués menys de 7 incoherències al dia era una persona sense ideals, aquí us la deixo.

Estimats Reis d’Orient,

Sé que per arribar fins aquí no ho tindreu gens fàcil. Haureu de travessar regions com Palestina o Síria que estan en mig de grans conflictes i, quan arribeu aquí, us trobareu amb altres grans problemes: una crisi que diuen que ja s’ha acabat, persones desnonades, infants sense menjar… Però en aquest panorama que us trobareu encara li falta un petit detall: el furor consumista nadalenc. Read More

Esplai, violència i masclisme (part 2 de 2)

Autor: Amat Molero Borràs, exmonitor de l’esplai Bruixes i Bruixots i formador a l’Escola Lliure del Sol.

“Això no vol dir que sigui masclista!” (mostres de masclisme silencioses i quotidianes) 

Us sona aquesta frase? És la típica barrera utilitzada quan un no vol responsabilitzar-se i reconèixer que ha tingut actituds masclistes dins l’esplai. En aquesta segona part de l’article que publicàvem la setmana passada intentaré posar uns exemples força tipificats de situacions de violència masclista que succeeixen a l’esplai i les mirarem amb perspectiva de gènere. Read More

Esplai, violència i masclisme (part 1 de 2)

Autor: Amat Molero Borràs, exmonitor de l’esplai Bruixes i Bruixots i formador a l’Escola Lliure del Sol.

A l’esplai existeix més violència i masclisme de la que ens pensem. Tenim un llarg camí per recórrer!

“Els masclistes, són els altres!” (externalitzar el masclisme i la violència de l’esplai) 

A l’esplai solem crear una bombolla de felicitat i fantasia en que paraules com masclisme, sexisme, racisme, violència, discriminació… les evitem, les fem fora dels nostres entorns o les identifiquem en els infants, els seus familiars, persones fora de l’esplai o al sistema. Tot cap a fora! Externalitzem la violència perquè no ens agrada, no forma part de la nostra manera de pensar.

Però això no ens eximeix de culpa: que pensem que la violència sigui negativa no vol dir que no la posem en pràctica. Hem de tenir en compte que la violència té moltes formes de manifestar-se, i la violència masclista té tècniques molt subtils i silencioses d’exercir poder i dominació cap a la persona o grup vulnerable. Read More

El Barça i els drets dels infants

Autor: Joffre Villanueva

Abans de l’estiu saltava la notícia als diaris, òbviament en primera plana: la FIFA sancionava al Barça amb la prohibició de realitzar fitxatges durant tot un any. El motiu, el frau de llei en la incorporació de menors d’edat a la Masia. A partir d’aquí, tothom esvalotat i un munt d’articles cap aquí i cap allà. Opinions per tots els gustos, amb uns denominadors comuns. El primer: si l’articulista és del Barça, la FIFA s’equivoca; si és del Madrid, que caigui tot el pes de la llei. El segon, tothom opinant sense tenir-ne ni puta idea dels fonaments jurídics del cas. I el tercer: cap d’ells es plantejava, ni de lluny, que els menors són subjectes de drets. Pretendre combinar periodisme esportiu, rigor i drets humans… Suposo que és demanar massa.

Però si és cert que el Barça s’ha saltat les normes de la FIFA, cosa que ni jo puc saber ni probablement tampoc cap persona que llegeixi aquest article. Em sembla que la nostra resposta hauria de ser la mateixa que quan ho va fer el Chelsea o qualsevol altre club. Cal sanció, i dura. Read More

La participació: un aprenentatge que cal assegurar

Autor: Fermín Rodríguez Venegas, departament de pedagogia de l’Escola Lliure el Sol

“Treballar la participació…”; “Fomentar la participació de/a…”; “Potenciar la participació…”. Fa temps que aquests objectius formen part de les nostres programacions i intervencions. Tant que potser s’han mimetitzat amb el paisatge abrupte dels infinitius objectivals: paraules que projecten les nostres accions cap a l’infinit, com si no volguessin cap concreció. Calen concrecions per avançar i cal deixar de fer el que no funciona. El temps ens ha demostrat que fent el que fèiem fins ara no hem avançat gaire en l’àmbit de la participació. Read More