Drets dels Infants a Catalunya, a Europa i al món

Autora: Estel Buch

Quan s’acosta el 20 de novembre, m’agrada pensar que a l’esplai i als sectors no celebrem el 20-N per inèrcia -per allò de celebrar dates assenyalades- sinó que ho fem des del coneixement i la convicció que allò que reivindiquem, els drets dels infants, té sentit i és vigent.

Aquest any es commemora el 25è aniversari de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants i sempre és un bon moment per revisar quina és la situació de la infància arreu, des de Catalunya, fins al món.

Malgrat ja han passat 25 anys des de la seva signatura, i la Convenció és un document que legalment obliga als Estats signants i membres a respectar i defensar els Drets dels Infants sigui quin sigui el seus status o condició, encara queda molt per fer a diferents nivells, i en diferents parts del món. Read More

Volem jugar al carrer!

Autora: Irene Torrecilla

Recordes quan érem petites i jugàvem a qualsevol lloc? Si hi havia prou espai per córrer quatre passes ja ens estava bé. Un guix, una corda o una pilota ens servien per imaginar-nos una gran història. No ens calia ni ser al parc. El món s’assemblava una mica més a La ciutat dels infants.

Ahir, era a la cua del supermercat i no et creuràs el que vaig sentir dir a una senyora: “Estic farta dels nens que juguen a pilota… No es pot ni passejar per la plaça del davant de casa!”. No podia ser… però si parlava d’una plaça, clar que poden jugar! Read More

Els infants PAHrticipen!

Autora: Èlia Torrescasana, militant de la PAHC Bages i membre de l’Equip de direcció d’Esplais Catalans.

Des de la meva humil militància a la PAHC Bages, aportant el que puc amb el Grup de Suport de Sallent, em disposo a escriure aquest article sobre la participació infantil a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC). I començo així perquè la meva condició em permet -per sort- entrar en contradicció amb mi mateixa quan parlo de participació dels infants a la PAHC. Intentaré explicar-ho de la millor manera possible. Per començar, puc catalogar la participació en dos contextos.

D’una banda, podem parlar dels infants de la PAHC com un agent actiu a la plataforma. Tan actius que són coneguts com “La xiqui PAHC”. Aquests, durant les assemblees de diumenge, es troben a l’Ateneu Popular la Sèquia i, acompanyats per voluntàries passen la tarda a la ludoteca de l’espai ocupat; s’organitzen per fer jocs, per xerrar, per anar a comprar dolços i, fins i tot, fa uns mesos, van ser capaços de representar una obra de teatre anomenada “els infants contra els desnonaments” on feien una adaptació a la història tradicional dels tres porquets. En aquesta obra de teatre, el llop era un banquer que desnonava els tres porquets, però a l’última casa, quan estaven els tres junts, lluitaven per una dació en pagament que acabaven aconseguint desafiant al banquer i al sistema en general.

Quan la PAHC surt al carrer a fer mercats per recol·lectar diners pels blocs ocupats (on també hi viuen infants), quan la plataforma surt al carrer a manifestar-se pel seu reconeixement o quan fa actes de celebració, els infants també hi són presents i hi participen activament. Hi ha poques assemblees de la plataforma on els infants no es tinguin en compte per a dur a terme els diferents actes i accions.

I fins aquí la part de participació dels infants a la PAHC que trobo fantàstica i d’un grau de valentia i coratge que pocs cops he vist. Cal no oblidar que quan parlo dels infants de la plataforma, en la totalitat dels casos, són infants que estan afectats per la hipoteca, infants que ja han fet fora de casa o que han aconseguit quedar-se a casa seva després de durs mesos de lluita.

D’altra banda, ens trobem amb la participació que a mi em genera dubtes: és just que un infant hagi d’ocupar un banc per poder aconseguir un sostre on viure? M’explicaré millor: jo sempre he sigut partidària que els infants participin de manifestacions, d’actes reivindicatius, que surtin al carrer i participin de tot el que tenen al seu abast. Han de ser autosuficients en la seva lluita, i començar des de ben petits i petites els ajudarà a ser més crítics el dia de demà. Però, quin és el límit d’aquesta participació?

Recordo l’últim bloc ocupat per la PAHC Bages a Manresa, el Bloc 3. Quan ja estava obert i les famílies havien pogut arribar a la que seria la seva nova casa, la resta de gent esperàvem a l’entrada per si sorgia algun imprevist. Els dos fills d’una de les famílies que aquell dia, per fi, tenien un sostre on dormir, ens saludaven des del balcó de la que seria, a partir d’ara, casa seva i tothom els aplaudia. Un moment de mil emocions, un moment màgic però, alhora, un moment que creava impotència. Aquests infants no haurien d’haver passat per aquesta acció. Aquests infants haurien de tenir garantit un habitatge digne sense haver de patir tot un procés d’ocupació.

Arribats a aquest punt, quan l’únic camí que queda a les famílies és sortir al carrer i lluitar pels seus drets i per un habitatge digne, torno a caure en la pregunta que tot ho mou: un infant ha de passar per una acció d’ocupació, ja sigui d’una sucursal o d’una casa, per poder tenir un lloc on viure? Deixo la pregunta a l’aire. La resposta, sovint, recau únicament en la família o en la mateixa assemblea de la plataforma. Una cosa sí que està clara: no hi ha opció a abandonar la lluita, no hi ha la intenció de perdre la batalla. Si entenem que els infants també són el dia a dia d’aquesta societat haurem d’entendre que, d’alguna manera, ells també siguin protagonistes de la lluita per un habitatge digne.

Només em queda dir-vos una cosa, família: Sí SE PUEDE! I es pot per tots ells i elles: pel Bassirou, per la Mame Diarra, per la Daniela, per l’Eloi, per l’ Evelyn, pel Marc, per la Maria i per tots els infants de les PAH d’arreu, perquè són pur amor i pura lluita!

El 9-N, l’esplai Güitxi-Güitxi decideix!

Autors: Monitores i monitors de l’Esplai Güitxi-Güitxi (Tona)

L’Esplai Güitxi-Güitxi votarà en un procés participatiu vinculant de què es disfressaran al carnestoltes

L’esplai és una entitat que, en el seu ideari, defensa els drets dels infants i valors com la participació i la democràcia com a pilars bàsics en l’educació dels infants. És per aquest fet que el passat agost els monitors i monitores vam decidir firmar el Compromís Ciutadà en defensa de la Consulta del 9 de novembre del 2014 sobre el futur polític de Catalunya, entenent que votar és un dret indispensable en una societat.

Creiem que la participació és un element clau i creiem que aquesta participació s’ha de fer des de l’educació i anar més enllà: donar l’oportunitat de que participin als infants i joves i no privar-los d’aquesta oportunitat fins que tinguin 18 anys.

Seguint amb aquesta coherència amb el nostre ideari, un dels projectes d’aquest any de l’esplai és la participació. És per això que hem decidit que els nens dels diferents grups de l’esplai tinguin molt més poder de decisió en les activitats que fem. En aquest sentit, hem organitzat un procés participatiu perquè els infants decideixin de què ens disfressarem aquest any al carnestoltes de Tona, al febrer del 2015. Read More

La sandàlia de riu: un clàssic de l’esplai

Autora: Eva Sanahuja

Recuperem un altre clàssic de l’esplai: la sandàlia lligada per excelència, les cangrejeras, les calamares o altrament dit, les sandàlies de riu! Un tipus de calçat que sempre ha estat un must a les llistes de coses a posar a la motxilla de campaments, colònies i rutes. En aquesta entrevista, però, arriba un pèl renovada. Talonet més alt i goma amb purpurina que enlluerna els ulls d’aquesta humil entrevistadora.

Entrevistadora: La veig diferent… Més alta, més brillant… Vol dir que amb aquest nou estilisme es pot posar dins de rius i grimpar per les roques de la costa?

Sandàlia de Riu: Clar que em veu diferent… Ja no sóc calçat de hippies i xirucaires, ara sóc fashion. Camino per ciutats de moda com Barcelona, Berlin, Nova York… S’ha acabat trepitjar fang! Read More

Esplai, activisme i peces clau pel canvi

Pseudocrònica de la visita d’Ada Colau al tancament dels cursos Marta Mata d’estiu

Autora: Marina Freixa

Ja fa dos anys que el meu final d’estiu ha estat marcat pel programa de formació Marta Mata, que vaig començar l’any passat amb la formació de monitora i he tancat enguany amb el curs “Èxit de formació a directors/es de lleure”. No és en va que vaig escollir fer aquests cursos dins el marc del “Marta Mata”, el programa de cursos intensius d’estiu de l’Escola del Sol. El clima de motivació i consciència que s’hi respira és enorme i l’estada en convivència propicia espais de debat i creixement personal inigualables, tenint en compte, a més, que tota la gent que hi participa treballa activament d’esplais, casals, caus o ateneus. Per altra banda, aquests cursos es reinventen cada any i s’obren a noves idees i formats, cosa que, sovint, és molt profitosa.

Enguany, els cursos de Viladrau i Saifores, que dediquen formació a “monis” i “dires”, han tingut un tancament nou: un cap de setmana, al setembre, en una casa de colònies. Allà vam acabar les últimes hores formatives i, a més, vam trobar-nos totes les joves que havíem format part del programa, ja fos a Viladrau o a Saifores, ja fóssim monis o dires. Read More

Música per fer passar la gana

Autora: Sara Subirana Muntada

A l’esplai ens repetim dia rere dia la importància dels objectius de les activitats que realitzem amb els infants i joves, reflexionem sobre el paper del monitor/a i debatem constantment sobre tot el que fem i per què ho fem. Som persones crítiques amb al societat i amb nosaltres mateixes i ens esforcem dia a dia per construir aquest món millor que volem. Sovint em pregunto “en tot aquest procés, quin paper hi juga la música?” Després de pensar-hi i analitzar-ho, m’atreveixo a classificar (això que no ens agrada) la música que fem a l’esplai en tres categories principals.

La primera categoria: el complement perfecte, com les patates del llom amb patates (tothom sap que el producte principal del plat és el llom però, siguem sinceres, és evident que el que ens agrada de veritat són les patates!). En part, la música és això a l’esplai: ens sabem mil cançons perquè les caminades no es facin gaire llargues, poques vegades comencem a menjar sense cantar i els “bona nit” amb una guitarra són imprescindibles. Però sempre és un complement de l’acte principal: menjar, dormir o caminar, entre d’altres. Read More

Entrevista Express a Alba Cuevas

Autor: Jordi Crisol (@jordicrisol)

Alba Cuevas és portaveu de SOS Racisme Catalunya i també de la campanya “Tancarem el CIE”, que va aconseguir mobilitzar un miler de persones el passat dissabte 18 d’octubre per a encerclar el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca. Fem una entrevista express a aquesta activista pels drets humans que, a més, ha estat vinculada des de ben petita a l’esplai Picabufa (avui esplai Xangó).

1. Un ocellet ens ha dit que ets d’esplai…

Sí! Vaig estar a l’Esplai Picabufa, al barri de Font d’en Fargues, a Horta-Guinardó. Des de que tenia 5 anyets fins als 25; es pot dir que tota la vida. L’esplai Picabufa avui és el Xangó. Llarga vida al Xangó! Read More

El malson dels CIE

Autora: Eva Ortigosa (@evaop), activista a SOS Racisme

Surts de casa, potser vas a l’esplai, has quedat amb la teva gent, o surts simplement per fer un volt. Mentre camines, sents que ets una persona afortunada: t’agrada el lloc on vius, tens un bon cercle d’amistats i estàs construint la vida que sempre havies somiat. Entremig d’aquests pensaments, la policia t’intercepta i et demana la documentació. Tot i viure des de fa anys a Catalunya, encara no tens tots els papers en regla, però et queda ben poc per poder tancar tot el malson de paperassa que acompanya aquest procés. A la policia li és igual: t’agafen, et posen dins d’una furgoneta i passes una nit a la comissaria. Es dicta una ordre d’internament i et traslladen al Centre d’Internament per a Persones Estrangeres (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. Read More

Exmonitors i exmonitores s’acomiaden de l’esplai Gatzara