Laura Matesanz: “No m’hagués imaginat mai tota la feinada que es fa a Esplac”

17.02.2020 | comunicacio

17-febrer-2020

Autoria: Àrea de comunicació d’Esplais Catalans

---

La Laura Matesanz és monitora de l’esplai Xiroc. Estudia Comunicació Audiovisual a la UAB i forma part de Batukalla (batucada de dones del Fort Pienc) i del grup de hip-hop WWA (Women Wiz Attitude). Ha estat realitzant els darreres mesos una estada de pràctiques a la Secretaria Tècnica d’Esplac, donant suport a l’àrea de comunicació. Ara que ja ha finalitzat aquest període, ens explica quines són les seves sensacions després d’una temporada vivint, des de dins, el dia a dia de l’oficina d’Esplais Catalans.

• Quina havia estat fins ara la teva relació amb Esplac? 

La veritat és que poqueta… Tot i que vaig ser dos anys referent del meu esplai al sector, el Xiroc sempre hem anat bastant “a la nostra bola”. Sí que recordo haver vingut alguna vegada a buscar les agendes, portar els extintors i paperassa, escriure algun article tonto pel Som Esplai, o fins i tot haver ajudat en el documental “Transformar Educant”. Però poqueta cosa més! Tot i així, no hem faltat mai a cap AGO, i utilitzem “a tope” les càpsules formatives i els cursos de l’Escola Lliure El Sol.

• Què és el que més t’ha agradat d’aquests mesos treballant a l’ST?

El que més m’ha agradat ha estat el bon ambient i clima de treball. No és per ser pilota, però totes i cadascuna de les persones que hi treballen són genials. La veritat és que, des de la perspectiva de moni d’esplai, em feia una mica de por entrar a un lloc així: gent més gran, més formada, que potser mai ha estat a un esplai… I l’experiència ha estat molt guai: hi ha molt bon rotllo, molt bon ambient de treball, i tothom que forma part de la ST té, o ha tingut, algun tipus de relació amb el món educatiu o associatiu, i això facilita molt les coses! També m’ha agradat molt veure que hi ha una gran preocupació perquè totes les treballadores estiguin a gust i se sentin còmodes per poder explicar el que calgui en cas que sigui necessari. I per últim, però no menys important, les meves compis de l’àrea de comunicació, la Blanca i l’Andrea, que m’han acompanyat, m’han format, m’han ensenyat i també m’han cuidat molt. 

• I el que menys? 

Potser el que menys m’ha agradat ha estat haver d’aguantar tantes hores asseguda en una cadira! Tot i que, en general, les treballadores de l’ST tenen força reunions, el que se m’ha fet més pesadet han estat les hores asseguda en una cadira davant de l’ordinador. Encara que la companyia fos molt bona… acabava amb mal de cul! També és cert que sóc una persona molt moguda i m’agrada fer moltes coses, i aquesta feina em feia estar més paradeta… però tot bé! 

• Ha canviat la imatge que tenies d’Esplac i de les dirigents abans d’entrar a treballar a la Secretaria Tècnica, respecte a la que tens ara? 

Ha canviat bastant. En primer lloc, treballar aquí m’ha ajudat a entendre i a veure de prop tot el que suposa per als esplais tenir una federació com és Esplac. Penso que en el meu cas, i durant tota la trajectòria en que he estat a l’esplai, he perdut (i hem perdut) moltes oportunitats: seminaris internacionals, comissions súper interessants, l’atenció personalitzada de la coordinadora del sector per ajudar-nos, etc. D’altra banda, estar aquests mesos a la ST també m’han ajudat a entendre amb tota la seva globalitat l’organització d’Esplac: els seus dirigents, els esplais, els sectors, l’ST i les seves funcions. 

• Què és el que més t’ha sorprès? 

Que treballin tant! Em repeteixo, però no m’hagués imaginat mai tota la feinada que es fa a Esplac: la Secretaria Tècnica, les dirigents (EGS i Equico) i monis que participen activament.

• Algun detall curiós?

A l’oficina hi ha una torradora increïble! He esmorzat i berenat com una reina, a Esplac! 

• Alguna anècdota que ens vulguis explicar? 

Durant aquests mesos de pràctiques, casualment, es feien reformes a l’oficina, i hem passat algunes tardes i matins molt divertits movent tots els mobles! 

• T’agradaria compartir amb la resta de monitores algun missatge? 

Sempre és difícil empatitzar amb algú quan mai no has estat en la seva posició però jo que he tingut l’oportunitat de ser-hi, penso que és guai que les monis dels esplais tinguem en compte la feina que fan totes les persones, la valorem, i les respectem perquè fan molt i molt de curru! 

• …

M’agradaria agrair-vos l’oportunitat de poder fer les pràctiques aquí, un lloc que com us vaig dir, juntava dues coses que m’agraden molt: l’educació en el lleure i la comunicació. He après molt i m’emporto una fantàstica experiència d’aquests mesos. Gràcies, ST! 

Entrevista a Lourdes Gaitán, ponent de l’Escola d’Esplac 2019

11.02.2019 | comunicacio

11-febrer-2019

Autora: Irune Ruiz Gartzia, Coordinadora de projectes d’Esplac

---

El pròxim 16 i 17 de febrer té lloc la sisena edició de l’Escola d’Esplac sobre política i educació: l’adultocentrisme en les relacions educatives. Enguany volem debatre sobre el poder adult en l’acompanyament de l’educació d’infants i adolescents. Així, a través de ponències i espais de debat analitzarem què és l’adultocentrisme, com es manifesta i de quina manera hi podem fer front.

Una de les ponents és la Doctora en Sociologia i Diplomada en Treball Social, Lourdes Gaitán. És sòcia fundadora i expresidenta de GSIA, Membre fundador de la Xarxa Europea de Màster en Drets dels Nens, així com del RG Sociologia de la Infància de la European Sociological Association. La seva vida laboral s’ha desenvolupat entre la docència i la funció pública, exercint diferents càrrecs. Hem volgut parlar amb ella per conèixer-la una mica més i per començar a introduir-nos en la temàtica de l’Escola d’Esplac d’enguany. 

1. En primer lloc, volíem conèixer la figura de Lourdes Gaitán. Quin és el teu treball en relació als drets dels infants?
Fa prop de 8 anys, juntament amb altres companyes, vam fer el pas de ser el GRUP DE SOCIOLOGIA DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA del Col·legi de Sociòlegs, a constituir l’Associació del mateix nom, però oberta a altres professions i ampliada a la promoció i defensa dels drets en la infància. Mantenim, com a eixos teòrics, els que conformen el paradigma de la sociologia de la infància, això és: els nens són actors socials i la infància és una construcció social. Però, alhora, busquem l’aplicació dels drets garantits a nens i nenes en la CDN, ratificada per Espanya l’any 1991. Des d’aquest marc, les nostres línies de treball són la sensibilització, la recerca i la formació.

2. L’adultocentrisme és un concepte que fa poc que s’ha posat sobre la taula en el món del lleure. Ens preguntem quant temps fa que tu ho conceps, i com ha influït en el teu treball i les teves recerques.
Això es remunta més enrere en el temps. Quan jo em vaig plantejar fer la meva tesi doctoral, allà pel 1991 o 1992, treballava en el sistema de protecció a la infància. Des del meu paper d’assessora tècnica, redactava molts dels documents que s’elaboraven en aquell moment, però en el meu interior tenia de fons una insatisfacció amb les explicacions habituals sobre la relació dels nens i nenes amb els seus drets. Vaig buscar en la literatura internacional, i vaig trobar una base raonada per a la meva inquietud: la CDN era un instrument jurídic d’àmbit internacional importantíssim, que reflectia els millors desitjos cap al benestar dels infants… des d’una mentalitat adulta, occidental i conservadora. D’aquesta manera, la Convenció va venir a ser el paradigma d’una infància ideal, des d’una concepció adultista, eurocéntrica i familiarista. A partir de llavors, puc haver estat més o menys bel·ligerant amb aquestes influències, però sempre han estat presents en el meu treball d’anàlisi teòrica o de recerca.

3. Has vist algun tipus d’evolució en les polítiques que afecten la infància al llarg dels anys?
Sí, per descomptat, i així ho assenyalen, per exemple, els informes anuals sobre la situació mundial de la infància, i així es pot comprovar, com diuen molts autors, que la infància “ha entrat en l’agenda política”. Una altra cosa és pensar com ha entrat, en quins temes i fins a quin punt ha estat suficient. Des del meu punt de vista, la barrera que no permet avançar continua estant en aquesta mirada adulta que, des d’una posició evident de poder, considera als infants com a éssers humans en formació, com els que “ja seran” però “encara no són” ciutadans, incapaços de governar-se per si mateixos, i dependents per tant de la voluntat adulta.

4. Des d’Esplac volem impulsar la revisió dels Drets dels Infants recollits en la convenció de 1989. Així doncs, ens preguntem: quin hauria de ser el punt de partida per a redactar uns nous drets dels infants? Què hauríem de tenir en compte?
La vigent Convenció Internacional va trigar 20 anys a estudiar-se, elaborar-se i aprovar-se, i és el fruit d’un consens que va poder donar-se en una determinada conjuntura històrica (fi de la guerra freda, caiguda del mur de Berlín), però que probablement seria difícil poder aconseguir-se en l’actual conjuntura política internacional. Tampoc es tracta que uns adults redactin uns nous drets per a nens i nenes, sinó que els nens, nenes i adolescents siguin reconeguts com a capaces d’apropiar-se dels seus drets humans, reclamar-los davant els qui estan obligats a garantir-los i exercir-los, juntament amb les seves obligacions cap a la seva comunitat.

5. Els i les monitores dels esplais, com podem incidir en les polítiques públiques sobre infància i adolescència?
Aquesta pregunta em fa pensar en els canvis promoguts a través de les pràctiques, en la construcció de drets “de baix a a dalt”, en la invenció de noves formes de relació adults/infants, en la disposició per a aprendre dels infants, no tant a ensenyar-los, a situar l’autoritat en el respecte, més que en el poder que ens donen els anys, l’experiència, la nostra envergadura física…

Entrevista a Laura Fernández, ponent a les Jornades Ambientals 2018

05.09.2018 | comunicacio

5-setembre-2018

Autor: Martí Zamora, Coordinador de la Comissió Reduint Petjada.

---

El proper diumenge 7 d’octubre se celebraran a Barcelona les V Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Una de les ponents de la taula rodona que es realitzarà és la Laura Fernández. Hem parlat amb ella per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi una mica en la que serà la temàtica central de les jornades: l’especisme a debat!

 

1. Qui ets i d’on vens? Defineix-te

Sóc la Laura Fernández i se’m fa una mica difícil definir-me en unes línies. M’agrada considerar-me activista per l’alliberament animal, però més com un impuls que com una identitat estàtica. A més, sóc feminista, gorda i lesbiana, i també intento fer política antiespecista sense oblidar aquests eixos que travessen el meu cos i la meva manera d’estar al món.

Sóc de Madrid i porto vivint a Barcelona uns dos anys. Vaig estudiar Antropologia social i cultural, i després vaig venir aquí a fer un màster sobre mitjans de comunicació, poder i diferència a la Pompeu, i em vaig quedar aquí per fer la meva tesi doctoral sobre comunicació visual estratègica en l’activisme per l’alliberament animal. En la meva tesi, en concret, estudio l’ètica i l’efectivitat de l’ús d’imatges de patiment (i imatges explícitament violentes) en la representació dels animals considerats de granja i les potencialitats d’aquest tipus d’audiovisuals per promoure canvis en la nostra mirada i actituds especistes envers els altres animals. En paral·lel als meus estudis, de fet abans d’entrar a la carrera, em vaig començar a involucrar en l’activisme pels drets animals (us explico això ampliat en la pregunta sobre els projectes antiespecistes en els que m’he involucrat).

 

2. Com definiries l’especisme?

L’especisme és una forma de discriminació moral cap a certs animals a causa de la seva pertinença d’espècie. La majoria de vegades, aquest especisme és antropocèntric (discriminem als animals que no són humans per no ser-ho) però també podem considerar i tractar de forma diferenciada a uns animals enfront d’altres (per exemple, considerant la vida d’un gos com més valuosa i mereixedora de respecte que la d’un porc).

A més, per a mi és important entendre l’especisme des d’una òptica sistèmica o estructural, com un sistema de dominació que jerarquitza els cossos i les vides i que s’expressa en tots els nivells o capes de la societat. Aquest caràcter estructural el posa també en diàleg amb altres opressions que són estructurals, com el racisme colonial o l’heteropatriarcat, entre d’altres.

3. Que implica en el teu dia a dia (o com t’afecta)?

L’especisme no m’afecta de manera directa en el sentit que jo, com humana, no sóc el cos que viu aquesta opressió especista. No estic tancada a una habitació perquè algú s’alimenti amb el meu cos o fluids, es vesteixi amb la meva pell o experimenti sobre mi per aconseguir certs avenços científics.

No obstant això, des del reconeixement del meu privilegi humà, sóc capaç d’afectar-me i sentir-me afectada pel que considero una injustícia amb la que s’ha d’acabar i generar diàlegs amb altres persones perquè deixin de participar d’aquesta forma de dominació. M’afecta perquè em dol que l’especisme existeixi i m’agradaria acabar amb això. És des d’aquesta afectació des d’on neix el desig de voler modificar aquesta realitat i generar canvis profunds en les formes que tenim de mirar, considerar i relacionar-nos amb els altres animals. Trio enfocar la meva vida cap a aquesta direcció, amb l’esperança de ser una aportació cap al canvi, una aportació que puguin sentir aquells cossos que pateixen l’opressió especista.

4. Quins projectes has fet en relació a la lluita antipecista?

Des de que em vaig començar a involucrar en el moviment vaig participar en protestes i accions de diverses ONGs antiespecistes, vaig ser voluntària en el Santuari d’animals El Hogar mentre vivia a Madrid i poc a poc em vaig involucrar en col·lectius més de base i assemblearis, que incloïen de manera més explícita debats sobre com la lluita antiespecista està connectada amb les lluites contra altres sistemes d’opressió i dominació. Vaig participar en l’Assemblea antiespecista de Madrid i en lapublicació Transfeminista per l’alliberament animal Jauría, a més d’un col·lectiu pensat per portar el missatge de respecte cap a tots els animals als més petits, en forma de contacontes i dinàmiques en campaments, espais socials i col·legis, que es deia Colectiva Empatía. Ara mateix no formo part d’aquests col·lectius, però estic involucrada en el Centre d’Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra.

Per si us resulta interessant, em van publicar el meu treball de fi de grau en forma de llibre, i està disponible de forma gratuïta en PDF. Es diu Cap a mons més animals, i tracta la problemàtica de l’especisme en relació a altres opressions, explicant com el pensament binari organitza el nostre món i jerarquitza els cossos i les vides seguint lògiques colonials, heteropatriarcals, capitalistes i especistes.

A més, de vegades publico en el bloc de Eldiario.es sobre Drets Animals, “El caballo de Nietzsche”, que podeu llegir aquí.

5. Que conèixes del món de l’esplai?

La veritat és que sóc bastant desconeixedora del món de l’esplai. He començat a estar més en contacte amb ell a partir de viure a Catalunya i sobretot a partir de conèixer personalment a algunes companyes que treballen en aquest tipus de projectes, i que l’han viscut també en la seva joventut. Tinc referències genials, i pel que conec em semblen una iniciativa molt interessant que té una potencialitat enorme d’influir positivament en les vides dels que el construeixen, em dóna la sensació de ser un procés obert i creatiu d’aprenentatge col·lectiu.

6. Que n’esperes de les jornades?

Espero que siguin un espai de trobada per dialogar sobre els animals no humans i les seves realitats d’opressió, violència i explotació. També espero que sigui un espai des del qual poder pensar-nos col·lectivament en relació a ells, els altres animals que habiten aquest món compartit, i plantejar-nos quin tipus de món estem construint i de quina manera els incloem o excloem a ells en aquest projecte.

Què amaga el cartell de l’Esplaiada 2018?

08.05.2018 | comunicacio

La Marina Garcia i l’Alfredo Sánchez, de l’Agència Jaimito, són els creatius publicitaris que han dissenyat la campanya gràfica de l’Esplaiada 2018 “Obrim els ulls, obrim les portes”. Parlem amb ells per descobrir tot allò que s’amaga rere el cartell de l’edició d’enguany. 

– Què representa el cartell de l’Esplaida 2018?

Partint del claim “Obrim els ulls, obrim les portes!” el cartell de l’Esplaiada 2018 positivitza al màxim el concepte de trencar fronteres, creant un pont que uneix diferents pobles, per tant, diferents persones. A més, aquest pont juga amb el seu propi reflex generant la forma d’un ull obert a observar i ser conscients de les realitats que ens rodegen. També hi ha diverses escenes que representen valors que treballen els esplais, com la col·laboració, l’empatia, la inclusió…

– Per què heu escollit aquest estil? I aquestes colors? I la tipografia?

Hem escollit aquest estil d’il·lustració perquè és universal, agrada tant a joves com adults, és apte per totes les edats i tots els gustos. És integrador, com tot el cartell.

La paleta de colors que hem escollit és variada, viva i busca representar emocions d’alegria i calidesa. Son colors dinàmics i emocionals que acompanyen les diverses escenes que estan succeint.

Pel que fa a la tipografia, juguem amb un parell, una més senzilla, moderna i actual, la Brown. Actual en el sentit que no passa de moda. És d’un estil tipogràfic molt recurrent en les millors peces de disseny gràfic. L’altra tipografia s’anomena Barrio, és la que utilitzem en la paraula “Esplaiada 18”. Ens va semblar molt adient el seu nom ja que el concepte del cartell va de “barris”, representant la unió entre pobles i persones. És una tipografia desenfadada i cada una de les seves lletres és única, té la seva pròpia personalitat. Representa molt bé la diversitat i, a més, és jove.

– Quin ha estat el procès de desenvolupament de la imatge gràfica?

A Jaimito ens agrada incloure en el procés creatiu a les persones a les quals dirigim els nostres dissenys. Per això, sempre que podem, intentem co-crear amb elles. En aquest cas, va ser una oportunitat perfecta per dur a terme aquest procés, ja que Esplac és una associació basada en valors com la col·laboració. Per això, vam celebrar una sessió conjunta (entre Jaimito i Esplac) on, a través de jocs i tècniques de pensament lateral, vam incentivar el pensament col·laboratiu. Van sorgir moltes idees de les quals en vàrem seleccionar tres que, després, de forma interna, vam acabar de donar forma per presentar-les a l’equip d’Esplac. Després d’una llarga deliberació, conjuntament vàrem escollir aquesta proposta perquè era la que millor complia tots els requisits a nivell de concepte de cartell, i era la que més podia agradar a tota la diversitat de persones que formen part de l’Esplaiada.
Després, ens vam encarregar de desenvolupar visualment i donar la forma final del cartell, la samarreta i totes les peces gràfiques amb l’ajuda de les treballadores de la Secretaria Tècnica d’Esplac.

 

– Quin considereu que ha estat el vostre repte més gran en aquest encàrrec? 

El repte més gran va ser, amb diferència, fer una campanya rodona. No només aconseguir que el concepte visual estigués vinculat al concepte i els valors de l’Esplaiada 18, sinó també que agradés a tots els públics, des d’un infant de l’Esplai, a un monitor, a un pare: recollir en una sola peça els gustos de persones diferents. Així doncs, el repte va ser fer una campanya creativa, moderna, actual, que funcionés a nivell de disseny gràfic i que al mateix temps agradés a tot el món. Crec que entre tots ho hem aconseguit!

– Què és el que més us ha agradat al submergir-vos en el món de l’Esplaiada?

El que més ens ha agradat ha estat treballar amb un propòsit tan agraït. Això fa que la creativitat i les idees flueixin. Ens agrada poder generar peces amb total llibertat creativa, i més, quan el propòsit és tan emocionant i comparteix uns valors que també ens representen a nosaltres: creativitat, empatia, col·laboració…
Treballar per una associació com Esplac és sempre un valor afegit per nosaltres i ens fa aconseguir millors resultats. 

 

Com es crea un esplai? Parlem amb l’Atzuk!

22.03.2018 | comunicacio

22-març-2018
Autor: Miquel Martorell, exmonitor de l’Esplai Turons i membre del Grup de Treball del Som Esplai.

---

L’Esplai Atzuk va néixer fa unes setmanes. Es tracta d’un projecte carregat d’il·lusions i de reptes que han engegat un grup de noies i nois de Sants-Montjuïc amb l’objectiu d’enfortir i diversificar l’associacionisme educatiu del districte. Parlem amb les seves creadores.

Com va sorgir la idea de crear un esplai en una zona de Barcelona on, avui dia, ja hi ha una quinzena d’entitats entre esplais i caus?
La majoria de nosaltres formàvem part d’esplais i caus ja existents i, durant el nostre pas per aquests, però també a través de la Federació d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc (ECSM), ens vam adonar que hi ha una gran demanda d’inscripcions que s’ha traduït en llistes d’espera a les entitats, que no podien assumir aquest allau d’infants. Mirant enrere vam veure que fa uns sis anys no hi havia aquesta demanda d’inscripcions, i que fins i tot faltaven infants i joves, mentre que ara tenim llistes d’espera. Aquest va ser el motor que va iniciar el projecte. A partir d’aquí, vam anar parlant sobre la possibilitat de crear un esplai del no-res. I és que, clar, la idea pot atraure qualsevol que hagi format part del mundillo…, però posar-s’hi seriosament ja és una altra cosa! I al final som les que som, poquetes que iniciem el camí, però ja en vindran més!

Ens vam adonar que a Sants-Montjuïc hi ha una gran demanda d’inscripcions que s’ha traduït en llistes d’espera a les entitats. Aquest va ser el motor que va iniciar el projecte i, a partir d’aquí, vam anar parlant sobre la possibilitat de crear un esplai del no-res.

I per què un esplai?

Perquè és d’on venim. Estem motivades a fer-ho i creiem que el màxim exponent de l’educació en el lleure és precisament un esplai o un cau. Ho portem dins i és el que millor sabem fer! No ens hem qüestionat mai què volíem ser: teníem claríssim que HAVÍEM DE SER una entitat d’educació en el lleure. I és que creiem que l’educació en el lleure en el seu esperit més pur rau en els caus i els esplais, aquells que no fan cap tipus de negoci amb l’educació i que la deixen fluir tal com és, sense premisses ni contractes invisibles, treballant des del voluntariat. Per a nosaltres aquest és un punt molt important, ja que el benefici que en traiem és de creixement personal, social i relacional. I creiem que això no es pot trobar enlloc més o, si més no, ens sembla molt difícil poder trobar-ho amb aquesta essència tan màgica i especial. Sembla que quan parlem de l’esplai sigui una cosa molt idealitzada…, però és que realment ho vivim així. Totes estem d’acord que, d’alguna manera, ens ha canviat la vida!

Qui sou les persones que hi ha darrere del projecte? Quina experiència teniu en el món de l’associacionisme educatiu?
Totes tenim com a mínim 4 o 5 anys d’experiència en el lleure, i la majoria som exmonitores. Hem estat tota la nostra infància a l’esplai, però venim de diferents àmbits de l’educació en el lleure, i també de llocs geogràfics diferents. Som persones de perfils força diferenciats. De fet, ja hem tingut debats força llargs i profunds… És preciós poder construir a través de la diferència. El que tenim clar és que, per nosaltres, l’esplai és una manera d’entendre la vida. O encara més, l’esplai és vida. L’esplai mou. Estem convençudes que a altres llocs del món hi ha altres persones fent “petits esplais” que tindran un nom diferent, una tipologia diferent o una metodologia diferent, però que en el fons perseguiran la mateixa fita: fer un món millor. I això ens fa felices.

Com és el procés de crear un esplai des de zero? Quin és el primer pas que vau fer quan vau decidir crear l’esplai?
La primera cosa que vam fer va ser una reunió sense cap ordre del dia ni cap punt a tractar per decidir com volíem que fos el nostre esplai ideal. I, a partir d’aquí, vam fer una pluja d’idees de què volíem que tingués, com ho volíem enfocar, etc. Va ser una reunió molt oberta, sense límits. Teníem clar que d’aquella reunió no en sortiria res concret…, però volíem sentir que ho fèiem tot des de zero. En aquell moment també vam decidir que a l’estiu volem fer campaments. Per què? Doncs perquè ho entenem com una connexió profunda i sincera amb la natura i amb les persones amb les quals convius aquells dies. Després vam centrar-nos en el tema burocràtic, que segurament és el que ens està costant més. Un cop ho hem tingut més o menys fet, i pendents de resolucions i aprovacions, estem treballant el finançament, que ens sembla essencial per començar a gestionar l’esplai. A més, també estem a la (re)cerca i captura d’un local o espai on poder dur a terme la nostra activitat el proper curs, que és quan començarem oficialment. I, a part, estem treballant en les línies pedagògiques que volem seguir.

Us està ajudant o assessorant algú?
Vam començar a dur-ho a terme soles perquè ens pensàvem que no ens calia ajut de ningú… Veníem de culminar etapes en altres entitats i ens volíem menjar el món tot creant un esplai… Fins que vam veure que necessitàvem suport i consell. Per això vam contactar el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ), que de seguida ens va obrir les portes. Ja ens hi hem reunit i ens fan un bon seguiment. També estem vinculades a Esplais Catalans, que volem que sigui l’associació a la qual pertanyi l’Atzuk. I, a part, ens recolzem en la Federació d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc, que és, en part, d’on venim.

Heu comentat que us agradaria formar part d’Esplais Catalans. Per què?
Volem formar part d’Esplac perquè és una associació en la qual podem conèixer moltes altres maneres de treballar i d’entendre el món. És un lloc on créixer i fer xarxa. A més, sabem que ens poden oferir materials, formacions, recursos i suport quan ho necessitem. També ho entenem com una manera de vincular-nos amb una federació que estigui d’acord amb els valors de l’ideari de l’esplai, fent especial èmfasi en el moviment laic i progressista. Però també volem formar part de la Federació d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc, que ens ofereix una altra mena de suport com a esplai. Per experiències prèvies, sabem que ens aportarà implicació i compromís amb el barri, així com la creació de xarxa amb les altres entitats d’educació en el lleure, siguin esplais o caus.

Volem formar part d’Esplac perquè és una associació en la qual podem créixer i fer xarxa, i que a més a més ens pot oferir materials, formacions, recursos i suport tècnic. També l’entenem com una federació que està d’acord amb els valors de l’ideari de l’esplai, fent especial èmfasi en el moviment laic i progressista. 

Com és el vostre ideari? Com l’heu elaborat?
La veritat és que encara hi estem treballant. No volem que sigui una cosa d’un dia que ens il·luminem i ja està. Volem un ideari transversal i molt plural, que reculli allò en què creiem, els valors en els quals està basat l’Atzuk. Per això encara no tenim els ideals gaire definits, sinó que estem recollint tot allò que creiem primordial. També volem un ideari accessible a tothom, que s’entengui des de tots els agents que conformaran l’esplai: famílies, infants i joves, entorn proper i monitores i monitors.

Durant aquest procés segur que heu après moltes coses. Què és el que més valoreu?
Del que ens n’adonem és que no hi ha res fet i tot està per fer. Aquesta frase resumeix molt bé com ens sentim: sense límits ni imposicions, sense ningú que ens talli les ales. Al contrari, ens sentim en un cel obert a tot i que ens permet volar. La sensació en general és estranya perquè potser mai abans ens havíem plantejat que les coses ja preestablertes de les nostres entitats podien ser diferents… I clar, ara ens trobem totes en un espai nou i ens adonem que hi ha aspectes que altres esplais i caus tracten de forma diferent, o hi incideixen més, o hi ha una metodologia que no havíem pensat abans…

I per acabar, què vol dir atzuk? Per què heu escollit aquest nom?
Què creieu que vol dir? Si voleu saber-ho, informeu-vos sobre el procés participatiu que farem el curs vinent per decidir entre totes i tots què significa el mot atzuk. La cosa és que ens agradava com sonava… Vam començar a dir paraules fins que va sonar aquesta, fruit de la paraula atzur (que significa ‘blau’), a la qual vam canviar la r per una k. I, mira, va aparèixer atzuk, que ens va encantar a totes!

Ari Iranzo i Arnau Gilibert: “L’objectiu del Reach Out és apropar l’internacionalisme a les bases”

28.02.2018 | comunicacio

L’Ariadna Iranzo i l’Arnau Gilibert, de l’Esplai Espurna, són els representants d’Esplais Catalans al grup de treball que gestiona i organitza el projecte Reach Out de l’IFM-SEI. Parlem amb ells per conèixer en què consisteix aquesta iniciativa i quin paper hi juguen ell i ella.

De què tracta aquest projecte? Quin n’és l’objectiu principal?
Més que projecte, nosaltres l’anomenaríem grup de treball. La idea és que set membres de diferents organitzacions d’arreu del món vinculades a l’IFM (concretament de Catalunya, Finlàndia, Alemanya, Geòrgia, Colòmbia i Sud-Àfrica) treballin conjuntament per assolir un mateix objectiu: fer arribar millor l’internacionalisme a les bases de les diferents organitzacions, en el nostre cas als infants i monis dels esplais. Creiem que aquesta iniciativa és especialment interessant per a Esplac, ja que poc sovint es veuen activitats internacionals als esplais.

Concretament, quines accions hi ha previstes?
Per desenvolupar el projecte ens hem dividit en quatre comissions, cadascuna de les quals té un objectiu específic. Tot, però, amb la intenció d’assolir l’objectiu general comú que hem comentat abans. Les quatre comissions (i els seves finalitats) són les següents:

• Bilateral Partnership: construir una plataforma perquè les entitats de base puguin fer activitats i projectes conjuntament d’una manera senzilla i còmoda.
• Growth Project: incrementar el nombre d’entitats que formen part de l’IFM, oferint suport i dotant de recursos les organitzacions perquè creixin, i donant suport a les que estan creixent perquè es consolidin.
• Membership Campaign: crear un banc de recursos internacional en el qual totes les organitzacions puguin compartir les experiències viscudes i els recursos d’interès general.
• Pool of International Socialist Educators: implementar un espai de formació per a futurs formadors/es internacionals pels diferents seminaris que s’imparteixen durant l’any arreu del món.

Quina és la funció d’aquest grup de treball i quin hi és el vostre paper ara per ara?
De moment estem endinsades en dues de les quatre comissions que hem explicat abans: la de Bilateral Partnership i la de Membership Campaign. Treballem mitjançant una plataforma que es diu Trello, que ens permet compartir les idees que tenim amb la resta de persones, i també fem reunions periòdiques via Skype. Ara mateix el projecte encara està força verd, però té com a data de finalització el 2019, així que a poc a poc i bona lletra!

Sobre el seminari del mes de maig, ens en podeu avançar més detalls?
Sí, però tampoc gaire cosa, ja que s’està organitzant des d’un grup de treball de l’IFM. Pel que sabem, en principi consistirà que cada organització que hi participi hi portarà cinc joves i dues persones “responsables”, i s’hi desenvoluparan diferents activitats enfocades a l’internacionalisme. La idea és que aquestes persones facin d’altaveu a les seves organitzacions i que no es quedin tot l’aprenentatge per elles mateixes.

El seminari del maig conclourà amb l’Esplaiada, és a dir, amb la participació dels joves i monis del seminari a l’Esplaiada. Serà la primera vegada que donem una dimensió internacional a aquest gran esdeveniment. Quins canvis implicarà tot això?
No creiem que el fet que vinguin persones d’altres països canviï gaire la dinàmica de l’Esplaiada. El que sí que creiem és que el valor de donar-li aquesta dimensió internacional farà que les altres organitzacions puguin veure com treballem realment els esplais i es facin una idea més clara del concepte esplai, ja que no és freqüent veure aquest tipus d’entitats en altres països.

La participació d’organitzacions internacionals a l’Esplaiada ens pot servir per transmetre’ls una idea més clara del concepte esplai i de la nostra manera de treballar.

Quins són els resultats que s’esperen d’aquest projecte i es pretén donar-li continuïtat?
El resultat palpable que finalment podrem trobar d’aquest grup de treball seran els productes finals que desenvoluparà cada comissió i que podran ser explotats per les diverses entitats. Un cop els diferents productes comencin a funcionar veurem si els objectius que ens vam marcar finalment s’assoleixen. És un projecte a llarg termini.

Com veieu el treball de l’internacionalisme des de l’IFM i les organitzacions membres, en comparació amb com ho fa Esplac, tant des del punt de vista del valor com dels mètodes de treball?
El que tenim clar és que el concepte d’esplai és únic, tal com hem dit abans, i, per tant, és difícil de comparar. En aquest sentit, podem diferenciar entre l’organització interna i el mètode, ja que hem pogut observar que, tot i que tinguem organitzacions internes molt diferents respecte a altres entitats, a l’hora de fer seminaris els mètodes de treball són els mateixos, aquells que impliquen una sèrie de valors que compartim malgrat que visquem realitats absolutament diferents.

Quines creieu que són les dificultats o els reptes més grans a l’hora de treballar l’internacionalisme des de les entitats base?
Creiem que el problema és que es veu com una cosa molt llunyana i que comporta un punt de feina extra. Aquestes dues variables juntes fan que no t’hi sentis involucrat/da d’una manera directa i que, per tant, no tinguis ganes de posar-te a fer aquesta feina extra que implica. Només les persones que han viscut alguna experiència internacional i que saben el valor i la importància que tenen són les que s’engresquen a fer aquesta feina extra que implica (que al final tampoc és tanta). És per això que animem a tothom a participar-hi, com a moni o com a entitat. Hi ha seminaris i campaments internacionals que valen molt la pena.

El principal problema de l’internacionalisme és que es veu com una cosa molt llunyana, però quan vius una experiència d’aquest tipus la valores moltíssim i t’engresques a seguir.

Per acabar, com valoreu que Esplac formi part d’una plataforma internacional com l’IFM-SEI?
Ens sembla imprescindible dotar els esplais d’aquest valor afegit, ja que ens permet veure de manera directa altres punts de vista que ens fan replantejar la nostra manera de fer. Sortir de la zona de confort no és fàcil, però és molt enriquidor, i l’internacionalisme ens dona aquesta oportunitat que a vegades és difícil d’assolir per nosaltres mateixos/es. A vista personal, gràcies a l’IFM hem pogut viure experiències molt engrescadores de les quals hem après molt i hem conegut gent amb qui encara tenim vincles.

Seminari Reach Out de maig

• Dates: del 6 al 13 de maig de 2018
• Lloc: Barcelona
• Participants: 67 persones, delegacions de 5 participants (13-17 anys) i 2 monis de cada entitat.
• Entitats: Esplais Catalans (Catalunya), Association for Social Democracy (Turquia), Georgian Falcons (Geòrgia), Kinderfreunde Rota Falken (Àustria), Lithuanian Young Falcon Union (Lituània), Nuoret Kotkat (Finlàndia) SJD-Die Falken (Alemanya), Slovenian Falcons (Eslovènia) i Woodcraft Folk (Regne Unit).

Carme Sáez: “Vincular X educar està creant una comunitat educativa més viva i més inclusiva”

09.01.2018 | comunicacio

8-gener-2017

Autor: Martí Odriozola, monitor a l’Esplai Turons i membre del Grup de Treball de Som Esplai.

---

Vincular X educar és un projecte que busca afavorir el procés educatiu dels infants millorant la vinculació de les famílies amb l’escola i les entitats de lleure educatiu del Districte de Sants-Montjuïc, a Barcelona. Consisteix a posar en contacte infants d’una escola amb els esplais i els caus del territori, entre els quals hi ha l’Esplai La Lluna, l’Esplai Espurna, l’Esplai Turons i l’Esplai Totikap. En parlem amb la Carme Sáez, treballadora social del Centre de Serveis Socials Numància.

Com neix Vincular X educar?
Va néixer fa justament sis anys a través d’un estudi dels Serveis Socials pel territori per trobar maneres de treballar des de la prevenció i des de la comunitat incidint en la infància. Al llarg d’un temps, s’havia anat detectant un augment important de problemes relacionals en adolescents i preadolescents i vam pensar que el millor era començar a treballar des d’edats primerenques. Vam trobar que l’escola era un lloc d’inclusió, però que a vegades estava molt desconnectat de la resta de la comunitat. I vam pensar que incloure el lleure educatiu era importantíssim i que unir totes aquestes parts (escola, famílies i esplais i caus) donava peu a conformar una comunitat educativa més potent, més viva i molt més inclusiva.

Com es va gestar?
El que vam fer va ser posar-nos d’acord tots aquests agents, de manera que, escollint una escola com a punt de partida i lligant-la amb el lleure educatiu, aconseguiríem que famílies que no sabien què era un esplai o un cau descobrissin aquest món, i que si pensaven que estaven sols s’adonessin que no ho estaven. Per la seva banda, els monitors i els caps, que estaven molt centrats en el treball amb les famílies que ja coneixien, podrien trobar unes altres famílies que no estaven incloent a les seves entitats.

Quin és el rol dels Serveis Socials dins del projecte?
El nostre rol continua sent aquest impuls, el manteniment d’aquesta comunitat, que ja està creada i consolidada però que d’alguna manera necessita petits vincles per mantenir aquesta relació; actuem de dinamitzadors comunitaris. En la mesura del possible, ens en retirem, perquè pensem que el protagonisme és de les entitats, de les escoles i de les famílies, però sempre hi som per garantir que el projecte continuï amb la mateixa intensitat.

En el projecte el protagonisme és de les entitats, les escoles i les famílies, però des dels Serveis Socials sempre hi som per garantir que el projecte continuï amb la mateixa intensitat.

Quina va ser la reacció inicial dels esplais i els caus quan vau plantejar aquest projecte?
Boníssima. Jo crec que estaven buscant la manera d’accedir, justament, a les famílies que també conviuen als barris però a les quals, d’alguna manera, no aconsegueixen arribar. I això és, en part, perquè les famílies no tenen en el seu mapa cultural el que és un esplai o un cau i no tenen interioritzat el concepte de lleure educatiu. Per les entitats, va ser una manera de tenir un pont que ha estat molt positiu pel que ha significat de diversitat cultural i d’enriquiment del mateix esplai i cau.

Noteu canvis o millores en l’actitud dels infants?
Sí, molt. De fet, a l’escola Francesc Macià, amb qui portem treballant aquests sis anys, la valoració és molt positiva quant a totes les àrees; no només en l’aprenentatge, sinó a escala relacional i d’autonomia. Els mestres tenen una valoració tan positiva que les demandes ara ens venen no només de primer curs, sinó que ara ja en tenim de tots els cursos de primària; tots els mestres volen que els seus infants hi participin.

Què fa el lleure educatiu que intensifica els processos educatius de l’escola? Per què el lleure educatiu és tan positiu per als infants?
Perquè obre vies de relació. I obrir, augmentar la xarxa relacional, sempre és positiu. Més en escoles (com el Francesc Macià) petites, amb molta immigració i amb matrícula viva (on al llarg del curs es van incorporant alumnes). Aquests infants tenen grups de relació molt petits i en ambients molt reduïts (alguns, fora de l’escola, es relacionen només amb la seva família) i els esplais i els caus els estan oferint una diversitat que no troben enlloc i que els porta a reconèixer altres models d’actuar davant de la vida o de resoldre conflictes. I aquest reforç és imprescindible i està augmentant la potencialitat educativa.

Els esplais i els caus ofereixen a aquests nens i nenes una diversitat que no troben enlloc més, que els porta a reconèixer altres models d’actuar davant de la vida i de resoldre conflictes.

I què hi diuen les famílies?

Les famílies estan encantades. Primer, desconcertades, perquè n’hi ha moltes que no entenen, d’entrada, el que els estàs dient. Tot i això, s’ha de reconèixer que la majoria de famílies hi entren amb molta confiança, gràcies al mestre que els ho proposa. I això ens permet completar la primera etapa de la vinculació. A vegades, també és cert, es produeixen petites desavinences i cal fer una mica més d’insistència. Però un cop hi entren i comencen a conèixer el món de l’esplai i el cau, es creen unes complicitats i uns vincles de confiança amb els educadors que realment són molt especials. Hi ha famílies que ens han dit que, per elles, els munis i els caps són com si fossin part de la família. Elles agraeixen molt la facilitat que els donen els educadors per comunicar-se i la paciència d’explicar una i una altra vegada les coses. Globalment, la gratitud de les famílies és molt gran, per elles és un espai molt familiar i de molta confiança.

Per tant, quan es proposa el projecte a les famílies, els costa d’entendre què és un esplai o un cau i veure les virtuts del projecte?
Sí, és així. Costa, però comptem amb dos factors molt potents. El primer és que és el mestre que ho està dient a la família pensa que el seu fill o filla li pot anar molt bé. I això ens obre un element de confiança de la família cap al projecte molt gran. I després, en l’etapa inicial d’anar a l’esplai i al cau és quan la família realment va descobrint què és aquest món. Les famílies es basen en la confiança en un muni o cap que està allà cada dissabte, rebent-los amb un somriure i que, a més, fa que els seus fills i filles en surtin contents. Això és molt potent. Realment, és la potència de la il·lusió, del somriure. I això és definitiu.

Les famílies es basen en la confiança cap al muni o el cap que és allà cada dissabte, rebent-los amb un somriure i que, a més, fa que els seus fills i filles en surtin contents. És la potència de la il·lusió.

Com feu el seguiment dels infants als esplais i caus?
Això és molt adaptatiu a cada entitat. Nosaltres, com a Vincular X educar, en l’actualitat som un equip de quatre professionals (dos educadors i dues treballadores socials) i intentem que cadascú tingui de referència un esplai o cau, mantenir un contacte molt freqüent, reunir-nos de tant en tant per fer avaluacions dels infants que hi participen i plantejar les noves demandes. I intentem sobretot tenir un contacte molt proper.

Quan a sisè de primària s’acaba la relació amb Vincular X educar, aquests infants segueixen als esplais i caus?
Aquests infants, en principi, hi continuen si ells volen, nosaltres treballem en la franja de Primària a les escoles. Difícilment un infant que s’hi ha mantingut durant uns quants anys deixa un esplai o un cau. Les famílies entomen perfectament el canvi i l’incorporen bé a la seva vida, així que en principi no ens hem trobat amb cap cas d’abandonament d’un esplai o cau.

Quines perspectives de futur hi ha? Com teniu previst ampliar el projecte?
El nostre objectiu de futur immediat és obrir el projecte a una nova escola, amb la qual ja hem començat a treballar, el Cavall Bernat, i ja hi tenim diferents infants vinculats. La resposta està sent molt positiva per part de l’escola i de les famílies. I la il·lusió que tenim darrere de tot això és que el projecte es pugui anar estenent a moltes més escoles, tant a dins del nostre territori com a altres districtes. Això seria una cosa boníssima. A més, també ens han reconegut com una bona pràctica de l’Ajuntament de Barcelona.

Per acabar, per què hem de confiar en aquest projecte i seguir-lo mantenint?
Primer de tot perquè ens ho diuen les famílies, el professorat i els esplais i els caus que hi participen. Per nosaltres, això és vital. Jo crec que parla per si sol, que el projecte és un projecte vàlid, viu, que és un projecte que la comunitat s’ha fet seu i que mentre la comunitat estigui en disposició i fermesa, és un projecte que té futur.

Postureig Esplai: “Un color? El groc de la gespa quan desplantes la tenda després de quinze dies”

11.12.2017 | comunicacio

11-desembre-2017

Autoria: Consell de Redacció del Som Esplai

---

Encara no coneixeu Postureig Esplai? Es tracta d’una pàgina de Facebook de gestió anònima que comparteix mems, reflexions, enllaços i imatges relacionades amb el món dels esplais i els caus, sempre amb un toc d’humor. Des de la redacció del Som Esplai, hem volgut descobrir qui i què hi ha darrere la pàgina. Ho aconseguirem?

1. Què és el que més us agrada de l’esplai? TOT.
2. Una olor? La de la terra mullada quan surts de la tenda (que fa olor de peus) després d’una tempesta d’estiu.
3. Una pudor? La de la motxilla en tornar de campaments.
4. Una idea de negoci? Fer un Gran Hermano de campaments, o que els protagonistes del proper anunci d’Estrella Damm siguin monitores d’esplai.
5. Una cançó que us recordi els teus dies a l’esplai? Live is life – Opus.
6. Què és el que més odiàveu com a monitores? Descarregar tot el material l’últim dia de campaments…
7. Què repetiríeu mil cops? El nostre primer dia d’esplai.
8. Un color? El groc de la gespa quan desplantes tendes després de quinze dies.
9. El moment més calent dels campaments? Dubtem entre dos: la cadena de roba i la sopa de la primera nit.
10. Un moment de silenci? Quan mires les estrelles de campaments.

• Ja que no podem revelar la vostra identitat, permeteu-nos que anem al gra: quan aneu en tren i puja un grup d’esplai, canvieu de vagó?

Aquesta pregunta és de principiants! Mai agafem trens el diumenge de 16 a 19 h (i menys els de la costa, que porten guiris incorporats). Així evitem infants cridant, joves tocant la guitarra, monis sobant per les cantonades i pudor entre de suat i de tupper de carn arrebossada amb truita de patates.

• I ara que parlem de coses sense gaire interès, deixeu-nos preguntar com vau engegar el “Postureig Esplai”.

Érem dues monitores vivint els nostres últims dies a l’esplai, volíem transmetre tot el nostre coneixement, no desvincular-nos del hihi-haha del món del lleure… I vam pensar que quan ens féssim famoses potser lligaríem amb algun moni!

• Molt bé, teniu més de 3.000 “m’agrada” a la vostra pàgina de Facebook. Però com porteu això de fer servir una xarxa social que està quedant tan desfasada?

3.142! No ens treguis mèrit!!! Saps la diferència que suposen 142 educadores??? Ara els infants diuen que Facebook està passat de moda i que el que es porta és Instagram… PER-FEC-TE! Mentre els nostres nens i nenes estan distrets, nosaltres podem seguir “rajant” per xarxes obsoletes.

• Més preguntes indispensables. Teniu traça retallant cartolines? Sabeu plantar una tenda? Quantes gimcanes heu preparat a la vostra vida? (Volem saber si sou d’esplai de debò!)

Som d’un esplai dels de veritat, dels que va de campaments! Som més de muntar tendes que de plegar-les (que tothom sap que és un pal i que no queden mai bé), més de riu que de piscina, més de latrines que de…

• I remenant una mica en el “baúl de los recuerdos”, què és el més surrealista que heu viscut a l’esplai?

L’evacuació d’un campament per inundació. Va ser el nostre primer any com a monis i vam haver de sortir del campament “con lo puesto”. Un cop a resguard de la tempesta, vam adonar-nos que els petits anaven en banyador perquè la pluja els havia enganxat al riu. Només havíem pogut rescatar tres motxilles de monitores, així que vam haver de vestir un grup sencer amb la nostra roba dels 15 dies. Tot els anava mil talles grans i semblava que la pluja els hagués encongit (un raig d’humor enmig de tant de caos i tristesa).

• Creieu que els esplais tenim un sentit de l’humor propi (que la gent de cau no entén)?

La gent de cau és més “seriota”, o almenys això sembla! L’experiència ens ha fet veure que en realitat són gent bastant normal, gairebé com els d’esplai. Ja sabeu, intenten transmetre valors als infants a través de l’educació en el lleure (vaja, com els d’esplai, però amb fulards de més colors).

• Per acabar, la pregunta que tothom espera. Quins són els límits de l’humor en el món del lleure?

Nosaltres no en tenim ni idea, però podeu preguntar a la gent del Sector Barcelona, que sempre proposaven aquest tema per a les formacions de la Trobada de Sector 😉

Pau Fuentes: “Tenim el repte d’intensificar la col·laboració entre els esplais i Encís”

23.10.2017 | comunicacio

23-octubre-2017

Autor: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

Encís és la cooperativa d’Esplais Catalans. Una cooperativa sense ànim de lucre que integra persones sòcies treballadores i de consum i que desenvolupa projectes adreçats a la ciutadania amb l’objectiu d’aconseguir una societat més justa on es garanteixin els drets i les oportunitats de les persones. La seva missió és millorar el desenvolupament de la comunitat assessorant, dissenyant i gestionant serveis i projectes socials, educatius i culturals sota criteris de qualitat, innovació i flexibilitat.

En aquesta entrevista, volem aprofundir sobre la cooperativa, i ho volem fer amb un dels nostres comissionats, el Pau Fuentes, que actualment està assumint la presidència d’Encís. El Pau, que és advocat de professió, va ser monitor de l’Esplai Olivera Rodona, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans i integrant del Patronat de l’Escola Lliure El Sol.

Quan i com vas entrar a formar part d’Encís?

Quan era moni de l’esplai vaig participar en alguna assemblea de la cooperativa, en representació de l’Esplai Olivera Rodona, així que potser ja fa uns deu anys.

Però “entrar-hi”, més enllà de participar en les assembles, no va ser fins que l’any 2014 el Benet Cases, l’anterior president de la cooperativa, em va engrescar i em motivar a dedicar temps al projecte. Després d’algunes converses i alguns cafès, molts cafès, vaig decidir-me, així que vam començar un relleu progressiu. L’acompanyava a alguna reunió i participava en alguna trobada. Finalment, en l’Assemblea General del maig del 2015 em van escollir president del Consell Rector de la cooperativa. Aleshores és quan comença de veritat una aventura del tot inesperada, que no per intensa, interessant i engrescadora ha deixat de ser una mica dura i complicada en algun moment. Això sí, sempre amb il·lusió i amb la sensació d’estar molt ben acompanyat.

Quins canvis s’han produït en la cooperativa des que ets president del Consell Rector?

Les organitzacions es transformen contínuament i Encís no n’ha estat l’excepció. Cal tenir en compte que Encís és fruit d’una fusió de dues cooperatives, 6tell i Entorn. Per tant, els principals canvis que s’han produït s’emmarquen dins del procés de fusió i reorganització corresponents.

En tot cas, podríem dir que al llarg d’aquests dos anys, des del Consell Rector, l’Assemblea General i totes aquelles persones que participen en el dia a dia a Encís, hem intentat canviar i millorar en els següents aspectes:

En primer lloc, estem posant l’accent en la participació dels socis i sòcies. Crec que hem millorat i molt quant als aspectes formals i procedimentals, destinant-hi més recursos i més rigor. Des del Consell Rector i la Direcció, s’està fent un esforç perquè la informació que avui dia tenen els socis i sòcies sobre l’estat de la qüestió de la cooperativa sigui cada cop més fluïda, constant i de qualitat. Això ens ha de permetre millorar la participació, en quantitat i qualitat, dels nostres socis i sòcies.

En segon lloc, hem donat una volta a la gestió ordinària de la cooperativa, renovant totalment l’Equip de Direcció i aplicant un nou sistema de gestió que ens ha de permetre ser més eficients i més eficaços. Hem decidit “abraçar” els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció. Així mateix, ens ocupa i ens preocupa molt el benestar de totes i cadascuna de les persones que treballen i col·laboren amb nosaltres. Volem que treballar a Encís sigui genial, motivador i engrescador. Hem fet molt i ens queda molt per fer, però no ens aturarem i ho aconseguirem.

En tercer lloc, després d’un parell d’anys amb pèrdues econòmiques, hem aconseguit amb esforç i determinació revertir la situació i situar-nos, ja des de l’exercici 2016, en positiu. No ha estat un camí fàcil i encara tenim feina per fer, però hem millorat processos gràcies a la incorporació de bons professionals, assessorament extern i amb noves eines de gestió i de control econòmic i financer.

Vull afegir que el Consell Rector en el seu conjunt respon i és responsable. Al llarg d’aquests dos últims anys, sobretot durant els primers mesos de mandat, hem viscut a la cooperativa força tensions internes, que interpreto que eren fruit, bàsicament, tant de les diferències culturals arran de la fusió no culminada de l’any 2011 com de la reestructuració i el canvi de model de gestió. Com a Consell Rector segur que hem comés algun error, però estic convençut que en general, vistos els resultats, hem pres les decisions que ens tocava prendre i, per tant, n’estic satisfet i content.

Hem decidit abraçar els serveis que gestionem, ser molt més propers, i situar-los al centre d’atenció.

Quina és la teva tasca com a president de la cooperativa?

La meva principal tasca és coordinar el Consell Rector, que és l’òrgan de govern de la cooperativa. Convoco les reunions ordinàries i extraordinàries, les presideixo i vetllo perquè els objectius que ens anem marcant es vagin assolint. També em correspon presidir les assemblees generals, que són espais de participació en estat pur. Aquesta és potser una de les tasques més engrescadores i interessants.

D’altra banda, em coordino setmanalment amb la directora general d’Encís per garantir que la comunicació entre el Consell Rector i l’Equip de Direcció sigui constant i fluida.

Així mateix, amb altres companys i companyes del Consell Rector i de l’Equip de Direcció, represento la cooperativa davant d’altres organitzacions, institucions i administracions públiques on participem com a cooperativa, com en la Federació de Cooperatives, el Moviment Laic i Progressista i la Confederació.

És un càrrec voluntari, no retribuït, però l’experiència és molt interessant. Estic aprenent molt i tinc la gran sort d’estar envoltat de grans professionals, companys i companyes que fan que les coses siguin més senzilles, sobretot en els moments complicats.

Encís és i serà el que els esplais vulguin.

Com explicaries als esplais què els aporta Encís?

Els diria que els esplais són socis de la cooperativa i que, per tant, en part, Encís és i serà el que els esplais vulguin que sigui.

D’entrada, crec que hi ha moltes oportunitats educatives, tant pels esplais com per Encís, que podríem i que hem de treballar amb més intensitat. La col·laboració entre els esplais i els serveis que gestionem Encís, com les escoles bressol, els centres cívics, les llars d’avis, els projectes comunitaris…, és un repte i estic convençut que poden sortir projectes molt interessants!

El Consell de Consum ens ha de servir per poder canalitzar tot allò que els Esplais ens demanen o qüestionen en relació als serveis que els oferim i els gestionem. És per això que els animo a participar-hi amb il·lusió i ganes.

Més enllà d’oferir-los recursos, què poden trobar els esplais dins la cooperativa?

Encís és una eina de transformació social que els esplais tenen al seu abast. Els esplais poden participar (i els animo a fer-ho) en els debats interns de la cooperativa, en les jornades educatives que organitzem, i sobretot de manera activa en els projectes socials, educatius, culturals que des d’Encís gestionem als pobles i ciutats d’arreu de Catalunya. Poden sortir projectes molt interessants, només cal una mica d’imaginació i empenta. Estic desitjant que el Consell de Consum comenci a treballar-hi amb intensitat.

D’altra banda, els monitors i monitores d’Esplac, com tothom, poden participar i accedir a la borsa de treball d’Encís. Treballar a Encís pot ser una molt bona sortida professional per als educadors i educadores del moviment. Molts dels nostres professionals son monis o exmonis d’esplai, i estem contents i satisfets que així sigui.

Els esplais són socis de la cooperativa. En què els repercuteix això?

Ser soci de la cooperativa et permet participar amb dret a veu i dret a vot en les assemblees generals, presentar-se i ser escollits com a membres del Consell Rector i prendre part en totes aquelles comissions, consells i grups de treballs constituïts o que es vagin constituint. És a dir, et permet ser motor de canvi a la cooperativa, decidir cap a on ha d’anar i a què ens hem de dedicar.

També implica complir amb les normes internes de la cooperativa quant a la participació, consum mínim i relació entre socis, entre d’altres.

Quan es treballa en xarxa i en col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Què aporten els esplais a Encís?

Qualsevol aportació a la cooperativa per part dels esplais és i serà molt benvinguda. D’entrada, els esplais estan presents en bona part del territori català i nosaltres gestionem projectes educatius, culturals i socials en molts pobles i ciutats on els esplais també estan presents. Quan es produeix el treball en xarxa i de col·laboració, el projecte transformador es multiplica.

Ja fa molts anys que estem col·laborant i treballant amb Esplac, i la resta d’entitats del Moviment Laic i Progressista, en projectes transversals, i més que en vindran. Així mateix, ens alimentem sovint dels debats i reflexions que els esplais catalans produeixen constantment. Em refereixo, per exemple, en qüestions com el gènere, la diversitat, el decreixement, el relleu i la participació. Els esplais són un moviment d’associacionisme educatiu voluntari transformador que cal reconèixer com a referent en moltes de les qüestions educatives i pedagògiques, i a Encís, indubtablement, n’estem al cas.

Quins reptes et planteges a curt i llarg termini a Encís?

Doncs just ara estem començant a treballar el Pla Estratègic de la cooperativa per als propers anys, així que aviat obrirem un procés participatiu per tal que els socis i sòcies puguin decidir cap a on ha d’anar Encís. Ho decidirem col·lectivament.

Així, personalment, crec que hem d’acabar de culminar el procés de reorganització interna que fa mesos que treballem, per ser més eficients i eficaços i per permetre així que Encís esdevingui útil en els serveis que gestiona, satisfaci les expectatives dels seus socis i sòcies i, sobretot, esdevingui un molt bon lloc per treballar-hi.

Dídac Ferrer: “La solució la trobem connectant el que malbarata i el que li falta”

20.09.2017 | comunicacio

20-setembre-2017

Autors: Ramon Sagalés (membre de l’Equip de Coordinació i de la comissió Reduint Petjada) i Alba Lafarga (integrant del Grup de Treball de Somesplai).

El diumenge 8 d’octubre se celebraran a Barcelona les IV Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Un dels ponents de la taula rodona que es realitzarà al matí és Dídac Ferrer, professor de la UPC expert en economia circular i comunitats col·laboratives. Hem parlat amb ell per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi lleugerament en la que serà la temàtica central de les jornades.

Read More