Esplai Gràfic
L’esplai en temps de COVID-19 (en GIFS)
23.03.2020 | comunicacio
23-març-2020
Autora: Cèlia Nisarre, ex monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.
El coronavirus ha dut coses noves al nostre dia a dia. Clarament la tasca dels esplais no es pot realitzar amb normalitat i aquí cada grup de monis s’ha empescat la seva per poder gestionar aquests dies de confinament.
A continuació un recull anònim de les experiències més dures que s’han viscut fins al moment:
- LA PRIMERA VIDEOTRUCADA AMB L’EQUIP DE MONIS PER COORDINAR
El jijiji, el jajaja.
- A PARTIR DEL DIA DOS DE COORDINACIÓ
- Et sento tallat.
- Perdo la connexió.
- (Inserir aquí comentari polític de la situació, amb alguna referència a Espanya i a l’espoli)
No jijiji- no jajaja. No han sortit voluntàries per fer el trivial de l’esplai.
- ES DECIDEIXEN PRESENTAR ALTERNATIVES LÚDIQUES PER ALS INFANTS VIA XARXES SOCIALS
Ens creiem “influencers”? Possiblement.
Ens baixen els fums quan veiem que tenim 15 likes al final del dia? No tengo pruebas pero tampoco dudas.
- TENIM UN IDEARI… PERÒ EL SUCRE MÉS!
El primer que fem és proposar que cuinin! És la típica activitat que es pot fer des de casa i adaptada a totes les activitats però… Ah! Ningú cuina verdura i peix! Tothom es posa a fer pastissos, galetes i el brownie que es fa en una tassa al microones (clarament sobrevalorat). Podem fer veure que no vau tenir el debat de què fer el dia de cuina a l’esplai. Podem fer veure que no recordem aquelles brotxetes de fruita oxidada. Podem. Però, i els riures! #realfood
- LES GALLINES CATALANES ENTREN EN ESTAT DE PÀNIC
Admetem-ho, tothom s’ha posat a proposar manualitats amb oueres… Que originals! No m’ho digueu: flors amb oueres? Arracades amb oueres? Animals amb oueres? Jocs de taula amb oueres??? Fins quan ha de durar el pànic en les granges del país? No veieu que no hi ha prou gallines per tantes oueres!
- TIC, TOC, TIK-TOK… EL RELLOTGE BIOLÒGIC
Diuen que madures quan comences a gastar més diners en menjar bé que en beure molt… MENTIDA! Madures quan comences a veure els teus infants i joves de l’esplai fent Tik-Toks d’aquests i sents vergonya aliena! Veus que t’has fet gran quan la mandra per descarregar-te noves aplicacions és superior a la capacitat del teu telèfon mòbil.
- MOOOOOLTA PURPURINA
Tothom traient els llibres de manualitats que estaven agafant pols a l’estanteria… a veure què es pot fer (amb coses que no siguin oueres). Alguns agosarats busquen manualitats amb els cartrons del paper de vàter… altres amb caixes de cereals… Tot quedarà cutre (sento ser jo qui destapi aquesta gran veritat), però els infants s’embrutaran (perquè totes les manualitats tenen pintura i/o purpurina) i això està bé perquè així també passen l’estona (netejant).
- AND THE OSCARS GOES TO…
De cop i volta les monis ens hem convertit en expertes del cinema familiar i volem compartir amb la humanitat el nostre saber. OK, BOOMER. A més del “Viaje de Chihiro” heu vist alguna de les pel·lícules que recomaneu? No hay más preguntas señoría.
- ELS “CHALLENGES”
Quan ja no queden més idees… arriben els “challenges”, que són els reptes de tota la vida en anglès, que sona millor (tenim el que ens mereixem). Els podràs distingir de la resta d’activitats perquè els “challenges” van sempre acompanyats de perill per la teva vida o la del mobiliari de casa.
- TOT SIGUI PER LES FAMÍLIES…
Al final i malgrat tot, penseu que elles estan més fotudes! Perquè es mengen els pastissos amb mocs, estan fartes de fer truita per sopar (tot sigui per les oueres), no entenen la meitat de les apps que els demanen els petits, tenen la casa plena de purpurina i obstacles, el cap quadrat de tant veure la tele, cada “challenge” nou que apareix els sembla més perillós que l’anterior… i el pitjor: NO PODEN PORTAR ALS INFANTS A L’ESPLAI!
Canviem la perspectiva de què són els retorns internacionals?
30.01.2019 | comunicacio
30-gener-2019
Autoria: Espai de Coordinació Internacional d’Esplac.
El “retorn” d’una experiència internacional a l’Espai de Coordinació Internacional és un compromís que prenen les persones que realitzen activitats i formacions internacionals a través d’Esplac amb l’objectiu final de compartir l’experiència i fer-ne als altres partícips dels aprenentatges.
Espera…QQQUUUÈÈÈÈ? un COMPROMÍS?
Si… i tot comença així: Marxes a fer una activitat o una formació internacional. Estàs emocionada i ja ho tens tot preparat. També saps les persones que t’acompanyen i ja tens els vols. Tot sembla fantàstic i perfecte. El teu cor ja és allà.
Òbviament, has repetit a Esplac que faràs un retorn quan tornis…
No fos cas que donessin la plaça a alguna persona més si dius que no…
Quan tornes, només esperes no rebre un e-mail en què et demanin que facis el retorn i et convidin a la pròxima reunió d’Espai de Coordinació Internacional. El reps i et planteges si contestar-lo o no. Voldries tornar a desaparèixer.
Tot i així, en el fons, saps que és important, ja que és una manera de generar impacte als esplais i a Esplac. Una part de tu creu que la millor manera d’animar als altres monis i infants a participar en activitats internacionals és explicar-ho de primera mà.
T’entra una mica de nostàlgia i en veritat t’agradaria trobar el moment per compartir tot allò viscut… Tens tantes coses a explicar…
Davant d’aquesta situació d’extrema emergència i de S.O.S que provoca fer retorns, l’equip d’Espai de Coordinació Internacional se n’ha assabentat i proposa donar-li un gir i crear espais super mega txatxis on anar a fer un retorn sigui la part més divertida de l’experiència internacional (no és ironia, és real i és un objectiu que tenim des de l’Espai de Coordinació).
Cuenta, cuenta, cuenta…
Doncs volem crear espais abans de l’activitat internacional per preparar-te millor quan marxis i per aconseguir entre totes que el retorn sigui un espai realment de profit. Això implicarà que no cal que expliquis, en 10 minuts, com de bé t’ho has passat sense saber ben bé què dir…
Sinó que, a través de dinàmiques sobre la temàtica de la teva experiència (no estaràs sola, entre totes les prepararem) i altres idees que sorgeixin, difondrem els aprenentatges i, per tant, crearem un impacte REAL. Intentarem que el retorn vagi més enllà de l’Espai de Coordinació Internacional i fer-lo conjuntament amb altres comissions d’Esplac.
Per acabar… recorda que ara, més que mai, el RETORN et perseguirà…
…però serà una de les parts més BONIQUES de la teva experiència!!!
La implantació de l’Era en Gifs
20.11.2018 | comunicacio
20-novembre-2018
Autora: Cèlia Nisarre, membre del Grup de Treball de Som Esplai i exmonitora de Esplai Turons de Barcelona.
Fa poques setmanes de la implantació del nou aplicatiu de gestió pels esplais d’Esplac i les primeres opinions no s’han fet esperar. Aquest equip d’investigació ha fet una cerca depurada de les funcionalitats de l’aplicació i de les sensacions que ha generat en la població monitoril en general.
1. La gràfica
Feia temps que es demanava una cosa més “intuïtiva”, que bàsicament volia dir que no et sagnessin els ulls en mirar l’aplicació. Aquest punt s’ha complert favorablement i el color taronja corporatiu d’Esplac rellueix a les nostres pantalles.
2. Les opcions de socialització
MARE MEVA TITUUUUUUUU! El 2.0 ha arribat per quedar-se!!! I per mostra, l’opció de felicitar a totes les monitores d’Esplac, encara que no haguessis sentit mai ni tan sols el nom del seu esplai.
I atenció, que això no és tot! També la resta d’usuàries et poden felicitar a tu. I no és maco que gent random t’enviï un missatge de felicitació predeterminat? Això ens uneix!
Per altra banda, pots veure lo cutres que són els logos dels altres esplais i això, vulguis o no, uneix molt perquè veus que no estàs sol en aquest món cruel del lleure i l’associacionisme.
Per posar un “però” a això de la socialització, aquest equip només pot dir que l’aplicació té un apartat “t’he vist” que fa molta por… QUÈ HAS VIST? QUI ETS? QUÈ VOLS DE MI?
3. La rapidesa
L’entrada d’informació és molt ràpida. Tens la sensació que has omplert totes les dades abans fins i tot de què tots els monis del teu esplai sàpiguen com entrar a l’Era! R-E-A-L.
I si l’entrada d’informació és tan ràpida… se suposa que la “sortida” també, però…
Jo buscant les càpsules formatives que pot fer el meu esplai.
4. La informació
Quan a les tècniques de sector les van informar que hi hauria l’opció de convocar i recordar les reunions:
EXPECTATIVES
REALITAT
Tens accés directe als articles del SomEsplai i això segur que fa pujar les visualitzacions perquè les monitores sempre s’interessen pel que passa al seu voltant.
Admetrem que ens van entrar els nervis en veure la secció del “Gif del dia” perquè pensàvem que potser faria la competència a aquesta humil secció.
Després vam descobrir que era autogestionada pels esplais i se’ns va passar.
ELS ESCÈPTICS aka HATERS GONNA HATE
Els “vintage”:
Ens referim als dinosaures de l’esplai. Aquella gent que amb una miradeta prepotent diu: “Per mi sempre serà l’Esplac.net” o “recordes que repensàvem l’Assac Online? Allò si que era dur!”. No sabeu la sort que teniu de tenir un aplicatiu en color!
Els que no compren la grossa:
JO PASSO-O-O-O-O-O-O! Vaja, els que facis el que facis seguiran sense entrar. Tranquils, seran els mateixos que no llegiran aquest article.
Els cursos Marta Mata explicats en gifs
08.10.2018 | comunicacio
18-setembre-2018
Autora: Cèlia Nisarre, membre del Grup de Treball de Som Esplai i exmonitora Esplai Turons de Barcelona.
Després de cada estiu, comença el nou curs i gairebé 100 projectes de directores i monitores dels nostres esplais i caus han fet els cursos Marta Mata de creixement i èxit. Una experiència única però que manté certes coincidències any rere any. Aquí deixem les més destacades:
Les sessions cuquis
Sempre hi ha aquelles classes màgiques en què el temps vola i no saps com ha passat tota la tarda tan ràpidament… però desitjaries tenir una màquina del temps per tornar enrere i repetir-les una vegada i una altra. Estem parlant, per descomptat de: legislació I, legislació II, polítiques de joventut, organització i gestió del projecte, etc.
Les sessions pal
L’altra cara de la moneda són just aquelles sessions en què la pressió pel contingut i temari és tal que gairebé no pots ni respirar… Teatre, excursionisme, famílies, etc.
P.D.: La redacció d’aquest article és totalment objectiva i cap cas intenta modificar les creences dels lectors i lectores.
El menjar dels cursos
Sabem que una bona alimentació és important, sobretot durant processos formatius tan exigents com els cursos Marta Mata. En aquest aspecte es valora molt diferent segons els cursos i això marca la diferència en l’experiència.
Si vas a una casa:
Si vas a l’altra:
Si fas el curs a Barcelona:
L’AMOR (en majúscules)
Durant aquests dies es creen vincles molt forts… es crea una comi de cures que vetlla pel benestar emocional del grup… les colles… les 1.876 parelles, rotllos i embolics que es formen… AMOR EN ESTAT PUR!
Els serveis
El primer dia (o el segon) tot són bones intencions i ganes de fer bé els serveis…
Però van passant els dies i al final acaba sent:
Monis vs Dires
Els dos grups conviuen amb harmonia a la casa; tot són riures i bones maneres però per dins tothom pensa…
Llibres i material
Durant el curs es reparteixen 8 follets, 3 llibres, 8.005 fulls en blanc i una carpeta per cada participant. D’aquest; 2/4 parts es perden abans d’acabar el curs (les vas trobant per la casa sense nom), 1/4 part està a la caixa d’objectes perduts, i la 1/4 part restant quedarà per l’eternitat dins de les carpetes en algun calaix o prestatgeria. Tot molt “reduïm petjada”.
Anar a fer la compra
Aquesta tasca tan encomiable recau sobre l’equip de formadores i aquí comença una distorsió del pensament sobre què suposa “anar a fer la compra”.
El que creuen les alumnes:
La realitat de les formadores:
Quan es presenten les activitats online
Moment de “subidón” conjunt! Tothom diu que les començarà l’endemà d’arribar a casa i fins i tot alguns agosarats comenten de quedar tot el grup per “veure la pel·lícula” i comentar-la plegades.
La primera nit vs l’última
No calen paraules.
Primera nit:
Última nit:
Quan s’acaba el termini de les activitats online
La realitat és dura. El temps passa per tothom. I arriba el final del termini d’entrega, és llavors quan comença una guerra entre formadores i formades en forma de plors, súpliques i intents de pròrrogues.
Això és tot amics i amigues, podeu pensar que la vostra bombolla és única i especial (que ho és) però sempre va bé posar una mica d’humor al POP final!
Da Vinci, Dalí i Van Gogh van ser “esplaieros”
18.06.2018 | comunicacio
18-juny-2018
Autora: Cèlia Nisarre, membre del Grup de Treball de Som Esplai i monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.
Ja es comença a olorar l’estiu i amb ell… els campaments!!! Quina alegria, quines ganes! Tothom vol que arribi l’esperat moment en què deixem enrere la civilització i ens trobem cara a cara amb el nostre “jo” més primitiu però… No us enganyeu, seguim sent uns hipsters culturetes amb ganes d’educar, per això, avui hem decidit barrejar la classe d’història de l’art amb l’esplai!
1. QUAN ARRIBA L’AUTOCAR
Moment de màxim estrès per les monitores perquè quan et despistes tens dues cremes, unes pastilles i unes gotes que, malgrat que vau especificar que havia d’anar tot etiquetat, no porten ni el nom del seu propietari, ja no us dic les dosis i les hores! Mentrestant, les famílies es donen suport, algun infant plora, altres juguen i sempre hi ha qui ja s’adona que s’ha deixat alguna cosa i corre a cap a casa a buscar-ho.
2. TALLERS/MANUALITATS/INSTAL·LACIONS
A ningú li agrada fer les latrines (això és un fet), però és que qualsevol cosa que requereixi una mínima motricitat fina, de campaments, sembla una tasca inabastable. Com goril·les intentant enviar un whatsapp! Manualitats? No és recomanable; cenyiu-vos a tenyir samarretes que ja prou drama és que no estrenyin bé els nusos!
3. ELS ÀPATS
No és cap secret que, cuinar de campaments, presenta certes dificultats. Fogonets inestables, aconseguir que bulli l’aigua amb un vent de 150km/h, que no quedi l’arròs covat… A tot això, ara s’hi sumen els vegetarians, els vegans, els ovo-lacto-vegetarians, els flexiterians i els crudivegans (entre d’altres). Amanidetes d’estiu!
4. EL TERRENY DE 13H A 16H
SPOILER: Les fotografies dels terrenys NO les fan al juliol-agost. El verd es torna marró i sospitem que han descobert com crear ombres amb el Photoshop.
5. LA RUTA
– Quant queda?
– Quan podrem parar?
– Tinc set!
– Tinc gana!
El grup avançat VS el que diu que es tira a la cuneta si no es para.
6. LA PRIMERA BUTLLOFA DE LA RUTA
Expectatives altes… La primera butllofa surt aproximadament al kilòmetre 0,5 quan pares al poble del costat del campament a treure’t l’anorac, el polar, el jersei i els pantalons llargs.
7. EL MENJAR DE RUTA
Pa amb formatge.
Pa amb paté (formatge pels vegetarians).
Pa amb fuet (formatge pels vegetarians).
Pa amb tonyina (formatge pels vegetarians).
Pa amb pernil (formatge pels vegetarians).
Fruiteta (la que no s’ha rebentat a la motxilla).
8. ELS SOROLLS NOCTURS
Res magnifica més els sons que l’acústica d’un iglú. Cau una fulla de l’arbre que dóna ombra a la tenda i sembla que una família de pocs senglars s’estiguin barallant pel fuet que “ningú” portava a la ruta i que va “aparèixer” entre les tendes l’endemà de la ruta i ningú ha tocat des de llavors.
9. ELS TEUS SOMNIS
Un llit… Un lavabo… Pizza… El que són somnis coherents!
10. VEÏNS I VEÏNES DEL POBLE
Al principi tot són somriures.
Quins nens i nenes més monos!
Després, quan has ocupat la piscina del poble i l’aigua s’ha tornat marroneta, els han trepitjat els horts, han fet un joc de por a les tantes de la nit pel mig del poble, etc. Els semblen més bèsties que monos.
11. QUAN MONIS MIREM…
12. QUAN MONIS NO MIREN…
13. L’ÚLTIM DIA DE CAMPAMENTS
L’últim i el primer també, perquè enganyar-nos! ANARQUIA!
14. QUAN LES FAMÍLIES PREGUNTEN
– S’han portat bé?- àvia posant cara de circumstància.
– S’han rentat les dents?- pare posant cara d’incredulitat.
– Us han donat molta canya?- mare posant cara de masoquisme.
[cara de les monitores]
15. L’INTERIOR DE LES MOTXILLES
#surrealisme és el que es pot trobar dins d’una motxilla de campaments.
P.D.: Us pot haver agradat o no però… Entren tots a la Sele!
Les 10 frases més utilitzades pels monis (en gifs)
11.01.2018 | comunicacio
11-gener-2017
Autors: Oriol Alorda (monitor de l’Esplai Sant Medir) i Cèlia Nisarre (monitora de l’Esplai Turons)
Un estudi de la Universitat de Massachusetts ha pogut trobar les 10 frases més utilitzades pels monitors i monitores d’esplai arreu del món. Per fer-ho han realitzat un treball de camp amb una mostra de més de 10.000 gravacions a monitores durant la seva tasca educativa i han extret dels diàlegs les coincidències següents:
1. Fins que no fem la fila bé, no marxarem!
És mentida. Ho saps tu com a moni, ho saben ells com a diables representants dels infants i ho saben fins i tot els astres. Però és igual, tu et mantens ferm i recte com un pal.
2. MONI: Qui vol repetir?
[5 mans aixecades]
MONI: D’acord, digueu un número de l’1 al 5 i farem sorteig!
No és que els fem passar gana, ehhh!!! És que durant les colònies i els campaments neix una fam inhumana en el seu interior que fa que els 12 nuggets per persona semblin pocs! El moment de repetir: ÉS LA GUERRA!
3. INFANT: Falta molt?
MONI: Ja gairebé hi som!
Rutes i excursions, moment màgic! (Per als monis) Per als infants sembla el camí a l’infern… i els dubtes surten a la llum: Quant falta? Quan dinarem? És tot pujada? Ja hem fet la meitat? Podem beure aigua? Podem parar?… JA GAIREBÉ HI SOM, GENT!
4. Si ens quedem tots i totes a recollir, es fa en un moment!
Hahahaha! Com deia l’arquitecte Mies van der Rohe “menys és més”, aplicable totalment a un grup de monis quan intenta recollir un local… Recollir sobre recollit, #elconcepte.
5. Això és una rotllana o una patata?
Ni els millors enginyers i enginyeres del país podrien aconseguir un cercle perfecte, o almenys un cercle on la gent es pugui veure les cares…
6. El foulard s’ha de portar sempre posat!
Aquesta frase només té lloc en aquells esplais que duen fulard (que per tots els seus beneficis haurien de ser la majoria). Totes els monis tenen una obsessió malaltissa perquè els seus infants sentin els colors de la seva entitat… I ells i elles (que encara no valoren tot el que aporta aquest petit retall de roba a l’esplai) sembla que el perdin a propòsit!
7. INFANT: Què farem?
MONI: Ja ho veureu….
Sempre hi ha aquesta impaciència innata que porta els infants a preguntar “i ara què farem?”, i no sé com no es cansen de rebre sempre la mateixa resposta; “Ahhhh! Ja ho veureu!”… Diversos estudis recullen que els més menuts poden repetir la mateixa pregunta fins a 20 vegades en una hora.
8. Veig gent que no està cantant!
Acostuma a produir-se durant la cançó de començar a menjar, però també hi ha hagut casos d’infants que no canten quan estan al voltant del fanalet amb la guitarra i els cançoners…
9. Hem guanyat tots perquè ens ho hem passat molt bé!
Les cares dels infants són un espectacle, i no està demostrat que sigui bo pedagògicament no guanyar ni perdre mai, però… i la gràcia que ens fa als monis dir-ho? #egodelmoni
10. Qui m’escolti que es toqui el naaaaaaas!
Aquesta frase té algunes variants (totes amb una entonació ridícula):
-Ueque, ueque?
-Plas, plas, shhht, shhht (plas = so de picar de mans)
-No començarem fins que hi hagi silenci…
11. EXTRA: No puc, tinc esplai.
Sí, els de cau van fer la samarreta abans i es van apropiar de l’imaginari col·lectiu que envolta aquesta frase, però la nostra implicació és igual que la seva (només que sense camises de colors) i, per tant, el seu ús està acceptat pel DIEC.
10 moments clau de l’AGO (en gifs)
04.12.2017 | comunicacio
4-desembre-2017
Autora: Cèlia Nisarre, monitora de l’esplai Turons.
El cap de setmana 25 i 26 de novembre vam viure la 36a Asssemblea General d’Esplais Catalans, i segur que alguns pobres innocents van debutar-hi! Unes setmanes abans de la trobada, apareix un punt en l’ordre del dia de les reunions d’equips de monis on es parla de l’AGO, i en aquest moment surt el típic moni “cebolleta” explicant anècdotes de les anteriors assemblees generals davant la cara de terror dels més jovenets. Intentarem posar una mica d’ordre i donar els màxims detalls sobre l’esdeveniment per no agafar a ningú desprevingut de cara a les properes edicions.
1. QUAN VEUS LA DATA DE L’AGO AL CALENDARI
Tot i que s’envia un calendari amb les dates importants abans de marxar per vacances, tothom sap que el dia que reps l’agenda i comences a marcar les dates importants de l’esplai, trobes que l’AGO coincideix amb una excursió de grup, un aniversari, un dinar familiar, exàmens dilluns següent, un comiat de soltera, etc.
2. QUAN ARRIBA LA DOCUMENTACIÓ A REVISAR
Moments màgics; quan reps un correu amb 8.000 documents adjunts de 180.000 pàgines cada un (sense doble espai ehhhh, a loco!) i uns pressupostos amb tot de números gegants i conceptes que no entens… I comences a sospitar de la desviació de fons per comprar tendes per l’ED (EC).
3. QUAN VEUS EL LLOC ON ES FARÀ L’ACTE
Sigui on sigui l’AGO, sempre serà al punt oposat del territori on et trobes tu. Això suposarà aixecar-se a les 5 h del matí, agafar dos autobusos, tres trens i caminar una estoneta per un poble que GoogleMaps semblarà no reconèixer.
P.D.: Durant l’estona a peu, plourà.
4. QUAN VEUS LES CARTES DE PRESENTACIÓ A L’EQUIP DIRECTIU (COORDINADOR)
Admetem-ho; ho feu per morbo. Per veure què ha fet a la vida aquella persona per acabar volent ser EC (voluntàriament). I les fotos? Una meravella! (menjant, escalant, ballant…) Això és amor pel moviment i no anar un cop a l’any a aixecar el vot 😛
5. DURANT LES ESMENES
Ja sabeu… Aquell moment tens en què algú presenta una esmena de la qual fa dies que es parla. Acostuma a obrir un debat intens, calorós, llarg… (podria ser un cafè)!
6. A LA PAUSA, CAFÈ
Correeeeee, correeeeee! Que si no només quedaran galetes Maria… i els termos de cafè estaran col·lapsats. I és gratis ehhhh, per això sempre n’agafem més del que necessitaríem.
7. A L’HORA DE LES VOTACIONS
DRA-MA! Hores i hores sense fi…
8. A L’HORA DE LES VOTACIONS SI TENS SISTEMA DIGITAL
És broma motherfuckers!!! Ara som modernets i anem més ràpids que els raigs. Així tenim més temps per fer esmenes XD
9. A LA CLOENDA DE L’AGO
Totes saltem, ballem i ens abracem al so de “L’energia de l’esplai”. Lluny queden ja els moments de tensió, les votacions sense sentit, les esmenes infinites…
10. L’ENDEMA DE L’AGO AL MATÍ
Recordes que el divendres vas pensar que el dilluns al matí seria el millor moment per fer tot el que has de fer i ara ja és dilluns i l’únic que pots fer és sentir dins del teu cap la maleïda gralla de “L’energia de l’esplai”.
10 coses que sempre passen a la tancada de monis
05.10.2017 | comunicacio
5-octubre-2017
Autora: Cèlia Nisarre, de l’esplai Turons.
Tancada…, trobada…, reunió de setembre…, excursió d’inici de curs…, guerra nuclear… Hi ha diversos noms per referir-se al màgic cap de setmana, abans de començar el curs d’esplai normal, en què els i les monis preparen el curs, es reparteixen en comissions i… FAN ELS NOUS GRUPS!!!
1. Trobar el lloc
Siguem sincers i sinceres; en tornar de campaments (o colònies, els dèbils) tothom desapareix del mapa i dues setmanes abans de la tancada algun illuminati recorda que s’ha de buscar un lloc per la tancada. La llista de requisits és llarga:
– Que sigui barat
– Que es pugui fer festa (que no hi hagi veïnes a 10.000 km a la rodona)
– Que tingui espais adients per fer les reunions (opcional)
2. Valoració de l’estiu
Normalment s’aprofita aquest espai per fer valoració de les activitats d’estiu o fins i tot del curs. Amb el pas dels mesos, les festes de poble, les sortides a la platja i que la majoria encara no ha començat la uni… Les barbaritats s’obliden i es fan valoracions amb un extra de sucre. Ai! La perspectiva i el temps (que trapelles)!!!
3. El moment de fer grups
És en el que pensa tothom des de fa mesos (tot i que rarament es diu en veu alta). La tensió és tan forta que es pot arribar a palpar i si les mirades parlessin…
SPOILER: tothom ja porta pensat de casa el grup, els companys/es i fins i tot el centre d’interès del curs! “Tonto el último”.
4. Els que per sorpresa (o no) diuen que ho deixen
Sempre es dóna aquest moment entre trist i nostàlgic en què les persones que abandonen l’equip de monis ho fan públic. Tot i que ja se sabia de la majoria, sempre hi ha un component de sorpresa dels qui esperes que no marxin perquè a l’últim moment s’ho han repensat o d’aquelles que desitges que fotin el camp (SÍ, NO ANEU ARA DE BONES PERSONES QUE SEGUR QUE ALGUN COP HO HEU PENSAT).
PD: En aquest punt, és important saber que no és fàcil prendre la decisió de deixar l’esplai, per això cal vigilar amb insistir massa o no abraçar suficientment fort.
5. El grup que vol tothom
Per algun estrany motiu es dóna una situació més inexplicable que el Triangle de les Bermudes, i és que sempre hi ha un grup sobredemandat. Els factors que els estudis han detectat com més rellevants són:
-Els infants són monos
-Els infants són joves en què els monis es veuen reflectits
-L’anterior grup de monis ha fet que semblés fàcil (miratge)
6. El que no ve, però no s’ho vol perdre
En plena disputa pels grups sempre hi ha qui no ha pogut venir a la reunió però està connectat via telèfon, mail, Whatsapp, videoconferència o senyals de fum amb la resta del grup i que vol que la seva opinió s’escolti igual de fort que la de la persona que escriu a la pissarra. Poques vegades s’han vist converses tant de besugos com els intents d’explicar les combinacions per telèfon a algú…
7. Quan ja està tot fet, o no…
Després de 3 a 10 hores de combinacions i negociacions sembla que hi ha una proposta que no desagrada a ningú (fixeu-vos que no he utilitzat l’expressió “agrada a tothom”). En aquest punt apareix algú que diu:
Opcions:
-Mmmmm…. nyee… No ho veig…
-Hi ha alguna cosa que em falla…
-Ho veig fluix…
-No ho veieu estrany?
Toma crítica constructiva! (Es nota que tots ens hem llegit l’Esmolet “Coordinem-nos: el treball en equip i l’assemblearisme als esplais”). Aquí, amb arguments de pes per defensar el que no ens agrada.
I llavors, passa el que passa…
8. Quan es fan oficials els nous grups
Quan es decideixen els nous grups de monis es dóna un moment intern molt profund en el qual t’entra una gran melancolia de l’any que just acaba…, de tot el que heu fet…, de com de bé us ho heu passat… I per dins penses: “No trobaré cap grup igual!”
SPOILER: L’any que ve pensaràs el mateix!
9. Recollir la casa
Sense cap mena de dubte, el moment més dur del cap de setmana no és quan vols “convidar a marxar a algú” (que ja sabem que al final mai es fa), el moment més dur és el de recollir l’espai! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!
10. Foto finish
Després de tots els punyals que han volat, les fletxes enverinades, les mitges veritats, els plors, les emocions… Tot s’oblida i es fa un foto de grup (per la pàgina web, que mai està actualitzada) amb tot un grup de persones especialment felices!
ÀNIMS! QUE NOMÉS QUEDEN 11 MESOS I MIG PER A LA PRÒXIMA TANCADA!
Colònies vs. Campaments
27.06.2017 | comunicacio
27-juny-2017
Escrit per Cèlia Nisarre, esplai Turons.
Ja està bé d’intentar esquivar un tema tan espinós com aquest! Ja està bé d’escriure els comunicats d’ESPLAC posant “activitats de vacances” o “campanya d’estiu” per no mullar-se! Ja està bé d’evitar la gran pregunta: QUÈ MOLEN MÉS, LES COLÒNIES O ELS CAMPAMENTS? Read More
10 moments (en gifs) que viuràs a les paradetes de Sant Jordi dels esplais
19.04.2017 | comunicacio
19-abril-2017
Escrit per Cèlia Nisarre, esplai Turons.
S’apropa Sant Jordi i el 99,9% dels esplais posen una paradeta per vendre roses, llibres (dels drets dels infants si són d’Esplac) i manualitats vàries per poder gestionar el seu projecte educatiu. Segur que totes us creieu especials (i ho sou ehhhh!) però hi ha certes coincidències que no podem passar per alt… Read More
Temes
Últims comentaris