“Serem allò que vulguem ser”

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des d’Esplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

Ple de Sectors

A l’Assemblea General d’Esplais Catalans d’aquest 2011, s’ha fet palés que estem vivint un moment històric per la nostra entitat: estem creixent, ja no només en número (ja som 101 esplais!) sinó amb fortalesa, convenciment i participació. Ho demostren molts fets, però són prou il·lustratius els dos rècords que vàrem batre a aquest 26 de novembre: el primer, els 51 esplais que van assistir i participar a l’Assemblea, l’espai de presa de decisions més important d’Esplac i, el segon, i no per això menys important, el ple d’Equips Generals als Sectors Geogràfics d’Esplac.

I per donar la importància que es mereix aquest segon fet, vam guardar un esplai perquè totes les persones que han passat per la presidència d’Esplac (en representació de tots els equips de direcció de l’entitat) poguèssin celebrar aquest fet amb tots i totes. Tot seguit us deixem la carta que ens van llegir en reconeixement a la bona feina feta durant tots aquests anys per aconseguir el que enguany ja és una realitat: el ple de Sectors a Esplais Catalans.

Ple de Sectors

Des de ben al principi, cap a finals dels anys vuitanta, Esplais Catalans va fer una aposta decidida per l’articulació territorial del seu projecte en Sectors geogràfics. Un moviment associatiu de base, basat en el voluntariat, volgudament auster, que pretén ser també un agent transformador, ha d’abocar molta força en el territori. Perquè és allà, aprop de la realitat, on primer emergeixen les oportunitats i es poden resoldre els problemes.

I la vida dels Sectors no podia ser merament administrativa, havia de ser una vida democràtica, amb debat pedagògic i polític. Per això els Sectors geogràfics no són divisions tecnocràtiques d’Esplac, són les seves primeres unitats de participació, on més intensament es concreta el projecte comú, on la identificació amb el projecte col·lectiu pren forma, té noms i cares.

L’existència dels Sectors geogràfics explica part de l’èxit d’Esplac com a entitat. En primer lloc, perquè són un espai privilegiat de participació interna, el principal element democratitzador de la vida d’Esplac. En segon lloc, perquè contribueixen clarament a enfortir els esplais, com demostra el fet que allà on hi ha hagut Equips generals amb continuïtat, hi ha menys mortalitat. En tercer lloc, perquè són veritables escoles de dirigents, el motor de qualsevol projecte.

No obstant, i malgrat haver estat una prioritat des de molt de temps ençà, ha estat una llarga i difícil tasca la de dotar als Sectors d’Equips generals. No és fàcil definir un lideratge en una estructura de segon grau, que ja no té la recompensa directa del treball amb infants i que per contra exigeix un esforç sord i constant d’articulació de les voluntats, les prioritats i les necessitats d’una desena o dues d’esplais, sempre heterogenis, sempre en procés de relleu, sempre fràgils en la seva força.

Però les dificultats no ens han fet mai enrere i enguany, per primera vegada en la història d’Esplac, hi ha Equips generals a tots els Sectors geogràfics. És una grandíssima notícia que cal celebrar, fruit del treball de tantes i tantes generacions de dirigents d’Esplac. El camí per arribar fins aquí és la història d’Esplac, com ho serà el camí inexplorat que hi ha davant vostre.

Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llopis, Arcadi Corominas, Marc Cases

A Esplac també tenim “eleccions”!

El proper 26 de novembre, a la XXX Assemblea General, Esplac també viurà les seves particulars “eleccions” en l’Equip de Direcció de la nostra entitat que, com cada any, viu renovacions, adéus i noves candidatures. Diem particulars i posem cometes ben deliberadament, perquè  nosaltres no tenim candidats ni candidates rivals, ni diferents colors, ni espots, ni debats televisats. Les candidatures i renovacions al nostre Equip de Direcció comparteixen totes la il·lusió de treballar voluntàriament perquè Esplac sigui una entitat cada dia una mica millor, més propera als monitors i monitores, més eficient, més gran i capdavantera en l’associacionisme educatiu català i, perquè no, mundial!

Enguany renoven la seva candidatura en Marc Cases, en Raimon Carreras i en Jordi Crisol que ja porten dos anys fent feina a l’Equip de Direcció d’Esplac. En Rafa Guillén també acaba el seu mandat i no el renovarà. D’altra banda, en Pau Fuentes i l‘Oriol Castro es proposen com a nous candidats amb molta motivació i energia. Tots ells volen continuar fent equip amb la Núria Cangròs, la Jana Alentorn, l’Estel Buch i la Berta Mundó que continuaran, almenys  fins el proper curs, al capdavant de l’entitat.

Des d’aquí us animem a conèixer a tots els candidats a través de les seves cartes de presentació des de les quals expliquen la seva motivació i tot allò que volen aportar a Esplais Catalans. Tot seguit us en citem alguns fragments perquè aneu fent boca! Per descarregar-vos cada carta cliqueu sobre el nom de l’autor.

La situació social, econòmica i política que vivim pot marcar un abans i un després en la nostra història i els esplais hem de saber ser forts i fer arribar el nostre missatge alt i clar al nostre entorn. Jordi Crisol

Em sento absolutament identificat amb el projecte actual d’Esplac i crec que des de fa un temps s’està treballant pel que sempre havíem parlat i demanat d’apropar les estructures d’Esplac als sectors i als esplais. Raimon Carreras

La meva etapa a l’esplai s’està acabant, tot i que hi segueixo estretament vinculat, ja que no és pas fàcil deixar-ho. És per això que m’he decidit a seguir treballant per als esplais, això sí, des d’un altre punt de vista. Oriol Castro

Els últims mesos han estat molt intensos per Esplac, s’han pres decisions difícils i s’han produït alguns canvis importants. Per tant, em presento per sumar energia, vitalitat i propostes constructives en aquest nou projecte. Pau Fuentes

Podem afirmar que tenim Equips General de Sector a tots els sectors, la qual cosa ens assegura, per una part, una millora substancial de coordinació amb els esplais i d’altra, assentar les bases per a esdevenir, sinó la primera organització juvenil catalana, sí una de les més influents al país en els propers anys. Marc Cases

El CIM, una experiència

El Carles Moran i el Daniel Salmerón de l’esplai SCV-El Clot i formadors del Curs d’Iniciciació al Monitoratge del Sector Barcelona, ens expliquen de primera mà quin és el sentit i la importància d’aquests cursos pels qui comencen com a monitors i monitores a l’esplai.

Portes tota una vida a l’Esplai, des de que eres ben petit has estat tots els caps de setmana compartint experiències amb els teus companys i amics. Et vas fent gran i de cop i volta, sense que ni te n’hagis adonat, un bon dia et trobes a l’altre banda. Et sents preparat per tirar endavant, creus que ets capaç d’aplicar tot allò que has anat aprenent al llarg de tots aquests anys però, no obstant, tens algunes pors.

Seré un bon monitor? Els infants m’estimaran? Em faran cas? Em prendran el pèl? Quines edats m’agradaria portar? I un seguit de preguntes que ens han passat a tots pel cap…

Doncs bé, segurament el Curs d’Iniciació al Monitoratge (CIM) no respondrà cap d’aquestes preguntes però t’ajudarà a veure les coses una mica més clares.

El CIM és un curs intensiu de 48 hores destinat a preparar als nous monitors que, en el cas del Sector Barcelona, s’organitza pel i des dels esplais del Sector. L’objectiu del cap de setmana és fer entendre a tots els participants el perquè dels Esplais, la metodologia que seguim, les eines que utilitzem, etc. Les quatre sessions que es fan són: “Què és l’Esplai?”, “Pedagogia”, “Jocs” i “Organització”.

Aquestes sessions són organitzades per monitors i ex-monitors dels esplais del propi sector que, amb il·lusió, transmeten allò que han après al llarg del temps.

Des del Sector Barcelona creiem que la formació dels monitors (tan dels nous com dels antics) és vital per tots els Esplais ja que dóna coherència a la nostra tasca.

Finalment, dir que fer aquests tipus de trobades són importants no només per les formacions, sinó també per conèixer altres Esplais, maneres de fer i persones que de manera desinteressada intenten transformar i millorar aquesta societat.

Imatge del passat CIM del Sector Barcelona

Fora tòpics de l’esplai!

En Pau Fuentes, coordinador de l’Equip General del Sector Barcelona i ex-monitor de l’esplai l’Olivera Rodona, ens desmunta uns quants tòpics relacionats amb l’esplai. N’heu sentit algun més? Ajudeu-nos a desmuntar-los en els comentaris d’aquest artícle!

A continuació s’exposen els que crec que són els 4 principals tòpics/prejudicis sobre “l’Esplai”. Tema important, ja que potser és l’últim bastió per assolir el tan desitjat reconeixement social.

Sense més preàmbuls, comencem:

1r. Els “esplaieros” són uns “xirucaires”

Sovint es confon el ser amant de la natura i de l’excursionisme amb ser un ximple sense ofici ni benefici. Doncs no, per sort les persones vinculades als esplais els hi acostuma agradar la natura, valor que d’altra banda també es treballa des dels propis esplais. No per anar vestits amb botes de muntanya les persones són menys serioses, rigoroses i fins i tot “productives”, que aquelles que calcen sabates.

2n. Vahhh!, qualsevol pot ser monitor/a!

Hem de ser conscients de la responsabilitat que els monitors/es assumeixen en el seu dia a dia, no estem parlant de jugar sinó d’educar jugant. És per això, que no tothom té les capacitats necessàries per ser educador. En primer lloc cal una voluntat decidida per ser-ho, és a dir, tenir ben clar que no és el mateix fer de monitor/a, que ser-ho; el grau de compromís en marca la diferència. És molt rellevant també la formació específica que reben els monitors, el que els permet adquirir coneixements sobre pedagogia, ideari, organització, etc.

3r A l’esplai es lliga molt

Bé, això no és un tòpic, és una realitat. L’esplai no deixa de ser un eina socialitzadora, que lluny da ser com les “xarxes socials” d’internet ajuda a construir un teixit social fort i sovint romàntic a les persones que hi participen.

4t Els monitors i les monitores cobren

Els monitors/es són joves que estudien i/o treballen però que dediquen bona part del seu temps lliure al projecte educatiu de l’esplai. Ara bé, sense cap mena de retribució econòmica. Estam parlant d’un col·lectiu compromès amb el seu entorn, que concep l’esplai com a una oportunitat per construir un món millor on viure.

Deixem-nos de prejudicis i celebrem que enguany els esplais ESPLAC han fet més activitats d’estiu que mai, alguna cosa estarem fent bé.

Una gran recompensa

L’Irene Torrecilla, monitora de l’esplai Grup Infantil Puigcastellar ens explica quina és la seva “gran recompensa” fruit de participar a l’esplai. Quina és la vostra? Ens ho expliqueu als comentaris?

L’altre dia un amic em demanava per què passava els caps de setmana anant d’excursió amb una colla de “marrecs”. “Si t’ho mires així, bé és cert que gasto temps i energia, però no t’he parlat mai de la gran recompensa?”, li vaig dir i ell em va mirar estranyat. La voleu saber?

La gran recompensa té lloc només un cop l’any. Just a l’inici de l’estiu en el meu cas, però conec altres que allarguen l’espera fins a finals de juliol. Durant tot el curs en parlem, monis i nens ens demanem com serà, quan i si tots la podrem gaudir. Us he de confessar que des del moment que acaba començo a pensar en la de l’estiu següent.

Però, no us imagineu que l’espera és una torura! Durant l’any ens retrobem per jugar, fer tallers, excursions, trobades amb pares, reunions setmanals per enllestir els caps de setmana i un cop al trimestre fem una mini sorpresa que ens fa agafar més ganes per la final.

Passem hores, dies, setmanes, mesos preparant el gran esdeveniment de l’any. Per què? Perquè si passar els caps de setmana amb una colla de trapelles i monis és tan divertit, marxar amb ells més d’una setmana a una casa de colònies ho és encara més.

Aquesta gran recompensa són dies de feina que es transformen en hores de convivència, cançons, proves, endevinalles, guerres d’aigua i de pintura, esmorzars, dinars, berenars i sopars, contes, reflexions, lliteres, llanternes, piscina, olimpíades, equips, petits, mitjans, grans, monis, disfresses, personatges, centre d’interès… Ens embrutem i hem de lluitar contra mosquits i altres insectes que, pobres, espanten les criatures.

Un cop ho has provat, t’enganxa. I si el suposat preu que he de pagar (i realment m’encanta fer-ho) és el de veure aquests infants i monis alguns caps de setmana per passar estones plegats recordant aventures i tenint experiències noves, doncs trobo que encara és poc, perquè el que m’aporten és molt més del que jo els hi puc donar.

Moltes gràcies petits, mitjans, grans i monis del Puigcastellar!

Que la força de Viladrau i Saifores us acompanyi!

Setembre. Acaba l’estiu i amb la fi de les vacances és moment de no oblidar tot el viscut. Al llarg del mes d’agost gairebé 100 monitores i monitors d‘Esplac, juntament amb companyes d’Acció Escolta i de Casals de Joves, entre d’altres, han invertit uns dies en fer la part teòrica del curs de monitor/a o director/a. Hi ha hagut monitores de l’esplai Peti Ki Peti, del Guaita’l, del Drac Màgic, del Totikap, de l’Isard Flor de Neu, del Zig-Zag, de l’Arc de Sant Martí de Torrelles, del Clupi, de la Guineueta, del Miv, del Garbí, del Buenoyqué, de l‘Eixam, de Can Parellada, del Boix, de l‘Agrupa, del Xirusplai, del GMM, del Botó, del Matinada-Pòrtics, del Bonaire, de l’Olivera Rodona, del Movi, del Ger i del Geps.

Ja veieu quina gentada! Per la majoria d’elles han estat 15 dies intensos, especials, únics… Segurament encara no han trobat l’adjectiu que ho defineixi exactament.

I és que no han fet qualsevol curs: han passat per Viladrau o per Saifores. A banda de molta formació, han compartit moments, somriures, jocs, preocupacions, experiències, responsabilitats… Per no parlar de les reflexions i qüestionaments que han sorgit aprofitant qualsevol moment: estones lliures o de serveis, àpats, nits… Aprenent constantment.

Cada curs ha anat construint la seva dinàmica, la seva manera de fer. De fet, cada Viladrau i cada Saifores són diferents, és part del que els fa únics. Però el que està clar és que al llarg dels dies tothom va convertint-se en una peça important per tirar endavant el grup.

Ara, cadascú a casa seva, es converteix en una peça “imprescindible” per canviar el món des dels esplais. Tota aquesta inversió val molt la pena. El temps, els projectes, les persones, els coneixements, els somriures… toca posar-los en pràctica. Que comenci el curs d’esplai!

Participants dels cursos de Viladrau i Saifores

Moltes felicitats esplais!

Un agraïment ben merescut per a tots els esplais de part de l’equip de Direcció d’Esplais Catalans, Esplac!

Pels 54 esplais que feu activitats d’estiu, per les 111 activitats d’estiu voluntàries que organitzeu, pels més de 6500 infants que han passat pels nostres esplais aquest any, per les celebracions dels Drets dels Infants, per les activitats de tots els sectors, pels projectes de les comissions, per les 400 persones que vam participar d’alguna manera o altra de la Monifesta’t! En resum, moltes felicitats a totes per la bona feina que heu fet durant tot aquest curs!

Amb aquesta entrada us volem reconèixer l’esforç que feu cada any al plantejar-vos el projecte, la bona feina que feu cada dissabte, cada excursió… Feina que si a sobre la fem persones voluntàries, mereix la més important de les felicitacions i dels reconeixements.

El fet que cada any, tant els esplais com Esplac, ens plantegem nous objectius a treballar, demostra que som entitats vives i que ens sabem adaptar als canvis. Treballem la sostenibilitat per millorar el futur del nostre planeta, treballem la participació a les nostres entitats per canviar el model de democràcia que tenim i ho fem des de l’associacionisme per canviar l’organització de la societat.

Tota aquesta feina acompanyada d’un ideari i d’uns valors com la laïcitat, l’amistat, l’internacionalisme, la participació, l’educació, l’amistat… Valors que en un moment de crisi capitalista com aquest, estan a l’alça!

Al llarg dels darrers temps ha quedat palès que cal un canvi social, polític i econòmic. Ens hem de fer forts davant de qui intenta vendre l’esplai com un servei, com un producte. La nostra feina educant persones crítiques des de l’associacionisme educatiu és imprescindible si volem canviar el món en el que vivim.

Des d’Esplac hem seguit i seguirem treballant per donar-vos suport en el que sigui necessari. Però tota la nostra feina, no té sentit si vosaltres no l’aprofiteu, treballem per donar-vos recursos per tal que la gestió de l’esplai us sigui més fàcil, per ajudar-vos a millorar els vostres projectes educatius i perquè a partir del treball en xarxa amb altres esplais pugueu intercanviar experiències i compartir coneixement per seguir fent créixer l’esplai.

Acabem el curs donant forma al proper pla estratègic d’Esplac de manera conjunta amb tots i totes vosaltres. Aquest pla ens marcarà els reptes a treballar els propers tres anys: participació, atenció personalitzada, model d’esplai i decreixement. Com sempre, sabeu que estem oberts a les vostres propostes!

Esperem que aprofiteu les vacances per fer esplai, per descansar i començar el curs vinent amb més forces que mai!

Una abraçada carregada d’#energiadelesplai!

Les monitores i monitors fem l’estiu!

Ja som a mes de juny. Gairebé sense adonar-nos-en ha passat un curs sencer als esplais. Sembla que no faci tant de les tancades de monitores i monitors al setembre. I amb un curs més gairebé a la butxaca, segueix creixent el projecte dels esplais. La participació dels infants, la importància del quotidià, centres d’interès, el relleu a l’equip de monitores i monitors, el treball amb les famílies, la implicació amb l’entorn més proper i la cura d’aquest… han format part del dia a dia dels esplais, entre moltes d’altres coses.

Però ara arriba l’estiu i amb aquest les activitats dels esplais. És el moment per poder culminar i aprofundir en tota la feina realitzada durant el curs. Les colònies, rutes, campaments i activitats internacionals són activitats idònies per transmetre valors i actituds a partir de la vivència i l’experiència directa. Impliquen una relació directa amb l’entorn natural, fora de l’ambient quotidià i una convivència permanent entre infants, joves i monitores i monitors. Aquestes activitats aconsegueixen potenciar la cohesió, la implicació i la motivació, així com la participació i les responsabilitzacions dels infants d’una manera molt més intensa que la resta del curs. A més, les activitats internacionals amb joves i adolescents, permeten reafirmar molt la participació d’aquests dins l’esplai i és una bona estratègia per garantir-ne la seva continuïtat dins del projecte.

Tot plegat es pot dur a terme gràcies a la tasca que realitzem monitores i monitors al llarg del curs sense estar moguts per cap mena de remuneració econòmica. Perquè ser monitor o monitora és molt més que fer una activitat a la setmana amb un grup d’infants o joves. Ser monitor/a vol dir educar i educar-nos, treballar en equip, fer amistats, créixer personalment i participar de l’entorn més proper. Ser monitor/a és un estil de vida.

I ser monitor/a també vol dir, entre moltes altres coses, que inverteixis el teu estiu en anar a les colònies, la ruta, els campaments o l’intercanvi que portes tant temps preparant a l’esplai. Fins i tot, que vagis a fer el curs de monitor/a o director/a a Viladrau o Saifores. I tota aquest compromís, cal que sigui reconegut.

Les monitores i monitors, fem l’estiu!

Un matí d’estiu

En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.

Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.

Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.

I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.