“No vull ser responsable del que no sabeu resoldre”

14-desembre-2017

Autora: Alba Lafarga, ex-monitora de l’Esplai Eixam i membre del Grup de Treball de Som Esplai.

Cada any, quan arriba el Dia Universal dels Drets dels Infants, tots els esplais ens llancem al carrer per reivindicar-los. Sí, és cert que els drets dels infants s’han de garantir i reivindicar cada dia, i això és precisament el que fem les monitores d’esplai cada dissabte. El fet que hi hagi un dia dedicat al DUDI és una excusa per projectar la nostra tasca més enllà de l’ambient quotidià i recordar els drets fonamentals dels més petits.

I què fem des dels esplais? Eduquem en valors, valors que normalment no es troben a l’escola. I ho fem d’una manera alternativa i sobretot vivencial. Ara bé, també cal tenir en ment que, ho vulguem o no, estem transmetent als infants maneres alternatives de viure que poden xocar amb la realitat que habiten. I és aquí on vol anar a parar aquest article. Més que repassar tots els drets fonamentals que tenen els infants segons la declaració del 1959, es parlarà d’un dret molt específic i no explicitat en els 10 principis del text aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides: el dret a no ser responsable del que els adults no saben resoldre.

Es desenvoluparà el tema a partir del cas de Little Rock (1957) i de la lectura que en va fer Hannah Arendt. El cas parla de nou noies negres d’entre 15 i 17 que van ser les primeres a anar a una escola de blancs per acabar amb la segregació entre blancs i negres als EUA. El primer que cal destacar és que la mesura de posar fi al racisme va ser creada i aplicada per persones blanques (que en aquell context eren els opressors) que decidien quines eren les prioritats de la població negra del país.

En l’article, Hannah Arendt advertia que, ateses les característiques del sud, aquest era el pitjor lloc per començar a implementar polítiques contra la segregació racial. Segons l’autora, es va aplicar de manera impacient i desencertada. Quan les nou nenes van haver d’anar caminant fins a la nova escola cap de les persones a favor de la inclusió social i la igualtat els va fer costat. Per contra, les noies van ser increpades, insultades i criticades durament. I en posar tropes per protegir les noies van convertir la manifestació passiva en una resistència massiva.

El fet de començar la integració en les escoles públiques era un acte de desplaçar la responsabilitat dels adults als menors d’edat. En paraules d’Arendt: “La nena, evidentment, era obligada a ser una heroïna –quelcom que ni el seu pare absent ni els representants de la igualtat de NAACP també absents havien estat cridats a ser.” Quan Arendt parla de l’absència del pare i dels representants de la igualtat vol dir que no l’estaven acompanyant a l’escola per emparar-la dels insults i la violència que la perseguien. Posaven l’infant en una situació vulnerable i, a més, l’adult es desentenia de la situació i fallava com a autoritat encarregada de vetllar pels seu benestar.

L’exemple de Little Rock és un clar episodi de vulneració dels drets dels infants i de polítiques en pro de la igualtat mal aplicades. No hi ha manera que aquestes nou noies puguin recuperar aquells anys d’institut vivint un maltractament constant a les aules i als carrers. Justament el aquest cas va ser recuperat fa uns mesos amb la publicació de Sweet Sixteen (2017, Pagès Editors). Mentre que Arendt feia una crítica tenaç a les polítiques d’igualtat i inclusió social, Heurtier, autora de la novel·la, presenta les noies com heroïnes. És a dir, precisament com allò que no havien escollit pas ser i que no haurien d’haver estat mai. Són dues lectures diferents d’una mateixa realitat.

Avui dia encara trobem molts exemples paral·lels a Little Rock. Un cas clar seria el d’infants que no es troben bé en l’assignació de gènere que els ha tocat i que pateixen assetjament escolar per part dels companys de classe per no ser normals. Està molt bé que des dels esplais intentem construir espais perquè els infants es puguin obrir, descobrir-se i expressar-se en llibertat. Així hauria de ser a tot arreu. Però tot i les bones intencions i els coneixements que tenim sempre hi ha elements del context que se’ns escapen. Perquè no podem canviar de la nit al dia la manera de pensar de la resta d’infants de la colla. Perquè no estem en la seva realitat escolar ni familiar. Quan els problemes que pateixen els infants radiquen en l’estructura de la societat no podem posar-los a ells d’estendard i bandera perquè, com en el cas de Little Rock, els estaríem fent responsables d’un conflicte social que els adults no han sabut resoldre ni encarar.

Quin calendari fas servir a l’esplai per treballar els drets dels infants?

Il·lustració: Adrià Nicolàs Aragó, monitor de l’esplai MIV de Vilafranca i EGS del sector Penedès–Garraf i Anoia.

El món no desapareix quan tanco els ulls

Autor: Youssef El Maimouni, exmonitor de l’esplai Zig-Zag del Vendrell.

Il·lustració: Antonio Garrido

Relat inclòs en el llibre Vet aquí els nostres drets, un recull d’onze contes per explicar els drets dels infants basat en cada un dels articles de la Convenció dels Drets dels Infants adoptada l’any 1989. La selecció de contes es va fer mitjançant un jurat expert, que va haver de triar entre 68 contes presentats a concurs.

Read More

Tenim veu per dir que #tenimdrets cada dissabte

Autor: Equip de Direcció d’Esplais Catalans

Divendres 20 de novembre va ser el Dia Universal dels Drets dels Infants. Els esplais d’Esplac vam celebrar aquesta diada l’endemà fent el que millor sabem fer: esplai! Dissabte, alguns sectors també vam aprofitar per trobar-nos i treballar i reivindicar que infants i joves #tenimveu i #tenimdrets. Us expliquem com van anar aquestes trobades! Read More

Els infants de Sallent agafen el timó del Carnaval Infantil

Si algú ha visitat Sallent, ens recordarà com un poble tranquil i calmat. Ple de vida, sí. Però vida de poble, d’aquella que et passes les tardes a la plaça veient com els avis i àvies passegen o com els infants juguen. Tot això, però, es transforma durant set dies l’any, només set dies: els dies que dura el Carnaval més animal de la Catalunya Central! Durant una setmana, Sallent s’omple de colors, de barrets, de música i de festa.

Els infants de Sallent sempre havien tingut una tarda on el Carnaval era fet especialment per a ells i elles. Però aquest any, tant El Carrilet (entitat organitzadora del carnaval), com els i les monis de l’Agrupament Roques Albes (que organitzem el Carnaval Infantil), vam creure que amb una tarda no n’hi havia prou. I tampoc n’hi havia prou que un grup de joves organitzéssim una festa per infants. A partir d’aquí va néixer el projecte del Mini-Carrilet amb la intenció d’arrelar la festa des dels infants. Read More

El Barça i els drets dels infants

Autor: Joffre Villanueva

Abans de l’estiu saltava la notícia als diaris, òbviament en primera plana: la FIFA sancionava al Barça amb la prohibició de realitzar fitxatges durant tot un any. El motiu, el frau de llei en la incorporació de menors d’edat a la Masia. A partir d’aquí, tothom esvalotat i un munt d’articles cap aquí i cap allà. Opinions per tots els gustos, amb uns denominadors comuns. El primer: si l’articulista és del Barça, la FIFA s’equivoca; si és del Madrid, que caigui tot el pes de la llei. El segon, tothom opinant sense tenir-ne ni puta idea dels fonaments jurídics del cas. I el tercer: cap d’ells es plantejava, ni de lluny, que els menors són subjectes de drets. Pretendre combinar periodisme esportiu, rigor i drets humans… Suposo que és demanar massa.

Però si és cert que el Barça s’ha saltat les normes de la FIFA, cosa que ni jo puc saber ni probablement tampoc cap persona que llegeixi aquest article. Em sembla que la nostra resposta hauria de ser la mateixa que quan ho va fer el Chelsea o qualsevol altre club. Cal sanció, i dura. Read More

La participació: un aprenentatge que cal assegurar

Autor: Fermín Rodríguez Venegas, departament de pedagogia de l’Escola Lliure el Sol

“Treballar la participació…”; “Fomentar la participació de/a…”; “Potenciar la participació…”. Fa temps que aquests objectius formen part de les nostres programacions i intervencions. Tant que potser s’han mimetitzat amb el paisatge abrupte dels infinitius objectivals: paraules que projecten les nostres accions cap a l’infinit, com si no volguessin cap concreció. Calen concrecions per avançar i cal deixar de fer el que no funciona. El temps ens ha demostrat que fent el que fèiem fins ara no hem avançat gaire en l’àmbit de la participació. Read More

Drets dels Infants a Catalunya, a Europa i al món

Autora: Estel Buch

Quan s’acosta el 20 de novembre, m’agrada pensar que a l’esplai i als sectors no celebrem el 20-N per inèrcia -per allò de celebrar dates assenyalades- sinó que ho fem des del coneixement i la convicció que allò que reivindiquem, els drets dels infants, té sentit i és vigent.

Aquest any es commemora el 25è aniversari de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants i sempre és un bon moment per revisar quina és la situació de la infància arreu, des de Catalunya, fins al món.

Malgrat ja han passat 25 anys des de la seva signatura, i la Convenció és un document que legalment obliga als Estats signants i membres a respectar i defensar els Drets dels Infants sigui quin sigui el seus status o condició, encara queda molt per fer a diferents nivells, i en diferents parts del món. Read More

Volem jugar al carrer!

Autora: Irene Torrecilla

Recordes quan érem petites i jugàvem a qualsevol lloc? Si hi havia prou espai per córrer quatre passes ja ens estava bé. Un guix, una corda o una pilota ens servien per imaginar-nos una gran història. No ens calia ni ser al parc. El món s’assemblava una mica més a La ciutat dels infants.

Ahir, era a la cua del supermercat i no et creuràs el que vaig sentir dir a una senyora: “Estic farta dels nens que juguen a pilota… No es pot ni passejar per la plaça del davant de casa!”. No podia ser… però si parlava d’una plaça, clar que poden jugar! Read More