Saifores, el pulmó de l’any

21-desembre-2017

Autores: Marta Torns (esplai Boix) i Mar Gordó (esplai Sarau), participants en el curs de directors/es Marta Mata a Saifores.

Ja som a desembre. El curs va començar fa pràcticament quatre mesos i tota la calma i il·lusió que vam aconseguir cultivar durant aquelles setmanes d’agost semblen estar molt lluny. Fa unes setmanes encara estàvem impacients, mossegant-nos les ungles… El grup de Whatsapp treia fum, cada dia miràvem les bústies a veure si arribava la maleïda carta… L’última engruna que ens queda per assaborir l’experiència del curs de directors a Saifores.

Quan arriba, se’ns remouen ratolins a la panxa i ens cau alguna llagrimeta que altra.

Arriba l’AGO i les Jornades de Lleure i Feminismes, i que fort! hi coincidim gairebé totes! Somriures i abraçades omplen els espais entre converses, busquem qualsevol espai per ajuntar-nos i compartir estones. Consolidem allò que crèiem, hem fet bones amistats. Ens cuidem entre totes, ens estimem.

Sí, una experiència que hem viscut moltes i que moltes altres esperen viure. Dotze dies de debats que et capgiren les idees i et remouen la panxa. Dotze dies de caminar per l’espai, de pair i cuidar-se, de voler canviar el món. Dotze dies creant un espai idíl·lic entre persones que no es coneixen i que acaben banyant-se nues a la piscina, garrotinant amb la guitarra cada nit entre somriures i aspersors, compartint àpats deliciosos que ens cuinen la Sandra i la Laia. Paella, arròs negre, canelons, mus d’espinacs…. I berenars curiosos com pa amb sobrassada i raïm.

Les emocions també ens mullaven les galtes i ens feien vibrar per dins. Sabíem que tot allò era efímer, que al setembre tornàvem a la realitat, on potser tot no és tan senzill. Però és.

I si ens mirem ara… potser no ha estat del tot efímer. Potser encara hi és, quan ens trobem, aquella tendresa que ens acaronava.

Algú ens va dir, l’últim dia del curs, que els tres darrers dies a Gualba són com un acompanyament pel retorn a la rutina. I és cert que després de dues setmanes entre Saifores i Gualba, sense saber ben bé com ni de quina manera, les relacions s’han metamorfitzat. Algunes abraçades ja no son de vuit segons, i altres en son de 20. Els mòbils han pres el protagonisme de nou, i les bromes tenen un regust agredolç. Potser no és l’experiència de totes.

Però sabeu què? És un acte preciós comprendre que les coses acaben. Comprendre de nou que la vida és cíclica, que les coses venen i van. La vida és un riu amb corrents d’aigua que es modifiquen, que erosionen els agents que hi habiten i que la viuen intensament. És un fet que aquelles persones que passem per Saifores ho vivim, tot i que de maneres molt diverses, molt intensament. I és preciós veure que hi segueix havent vida després d’aquells dotze dies, i que sentir nostàlgia i acceptar els canvis també és una cosa bonica que ens regala la vida. I si ho col·lectivitzem, encara més. Els canvis donen peu a teixir noves històries i relacions. I aquí estem, després de quatre mesos, reinventant-nos entre mirades, bromes, records i nous reptes. Estimant-nos diferents i renovades.

No voldríem acabar sense agrair totes aquestes emocions, sensacions, aprenentatges i moments a les formadores que van passar per allà. A totes les persones que ens acompanyaven, però sobretot, a les cinc formadores internes que van passar dotze dies amb nosaltres. Gràcies per la tendresa que ens vau regalar, per agafar-nos la mà quan ens va fer falta, per educar les que eduquem i per emocionar-nos tan intensament.

Podem assegurar que nosaltres vam viure Saifores de manera molt intensa, remoguda d’emocions i d’idees, de paraules i mirades, d’abraçades i somriures. Teixint noves relacions que prenen una forma diferent amb el temps però que vehiculen la vida i la fan ser.

El curs de directors Marta Marta va ser el pulmó de l’any (gràcies Kurti per regalar-nos aquesta imatge del curs). Ens va oxigenar per dins, reformulant el sentit de les nostres vides i relacions.

Menys etiquetes i més històries

28-març-2017

Escrit per Sergi de la Cruz, esplai Sarau (Sant Cugat), i Clara Bricullé, esplai MIV (Vilafranca del Penedès).

Les expectatives que genera l’Escola d’Esplac sempre són incertes. Amb l’ambiciós títol “Som inclusives, som diverses”, sense saber-ho ens embarcàvem a una aventura a Vic que ens faria preguntar-nos a cadascú i cadascuna de nosaltres què  pensem, com actuem i què se’ns remou per dins quan parlem de diversitat.

Amb el llistó ben alt, el cap de setmana més formatiu de l’any va començar amb una afirmació rotunda que ens canviaria les cares: els esplais, en general, som molt poc diversos i representatius de la societat. Sent conscients d’aquesta realitat, però, només podem fer una cosa: actuar. L’honestedat de la primera xerrada -a càrrec de l’antropòleg i educador Edgar Iglesias-, sens dubte, ens va captivar a totes i tots, però gràcies a l’experiència del ponent en el món del lleure ens vam emportar un missatge molt rellevant en contrapartida al punt anterior: els esplais tenim l’enorme capacitat d’incidir sobre els infants i joves de classe mitja, que són els que sovint perpetuen els prejudicis cap als col·lectius que els són més aliens. Read More

Bombolles que (et) transformen

Autora: Maria Llimona i Cuscó, monitora de l’esplai Movi de Sarrià i EGS del sector Barcelona.

La decisió de fer el curs de directora va ser precipitada i poc meditada: era agost, era car… I a més, tornar a Viladrau, on dos anys enrere havia fet el curs de monis implicava moltes coses. Tornar suposava retrobar-me amb una bona pila d’emocions, que recordava precioses, però molt difoses. Un cop inscrita, vaig decidir no pensar-hi gaire, no volia crear-me expectatives, però a mesura que s’apropava el dia de marxar, una barreja de por, mandra i il·lusió –perquè en el fons sabia que, passés el que passés, aniria bé- creixia dins meu. Read More

Saifores, la casa per estimar-nos

Autores: monitores i monitors assistents als cursos de formació Marta Mata a Saifores.

Estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, quaranta-tres persones, dotze dies per davant. Vergonyes, inseguretats, pors, motivació, energia, ganes d’aprendre i conèixer… tot un seguit de sentiments i emocions diverses a flor de pell. Totes elles palpables en el primer contacte, en les primeres mirades. Read More

Això no va de modes ni etiquetes… va d’una necessitat

Formar-nos en Educació Emocional: una experiència, un inici i un camí

Autor: Martí Orriols Camps, esplai Sarau (Sant Cugat del Vallès)

“Si trenquem la closca d’un ou des de fora, la vida s’acaba. Però quan aquest ou es trenca des de dins, pel seu propi creixement, la vida comença.” – Jim Kiwik

Em sento confús, entre trist i il·lusionat, content i nostàlgic, entusiasmat i angoixat. He remogut un mar que, a primer cop d’ull, semblava calmat. Però en les profunditats no paren d’haver-hi marees i turbulències que, amb el monogràfic d’educació emocional que he fet, han ascendit fins la superfície mostrant la seva gran força. Fins que no he arribat a casa no n’he sigut del tot conscient. Conscient del què ha suposat fer aquest curs per a mi i, suposo, que per a totes les persones que hi hem participat.

De cop han esclatat en mi un munt d’emocions que estaven ben resguardades en caixes fortes i han aconseguit escapar. Sí, dic escapar perquè encara no he trobat les corresponents claus que les obren. I és que no és fàcil gestionar i entendre tot allò que et va passant per dins. Sensacions i pensaments que t’inunden la ment i et fan accelerar el batec del cor. No ens han educat en aquest àmbit i, precisament per això, és tant important fer una petita pausa per conscienciar-nos, educar-nos i, a posteriori, educar. No és qüestió de si són positives o negatives, més bones o més dolentes… Senzillament són EMOCIONS, fruit d’un cap de setmana molt intens. Intens a nivell energètic, de connexions, de respiracions i de relaxació. Quin oxímoron, no? Una intensitat relaxada. Sembla impossible en el món en què vivim, en el ual ens fa por avorrir-nos, sentir, estar soles i escoltar-nos.

En el qual es valora més la imatge que allò que veritablement som, la quantitat més que la qualitat, les paraules per sobre el silenci. I és que, poder tenir un espai-temps per estar amb tu mateix i, alhora, compartir-te, és com el rom pels pirates. I d’alguna manera aquest és el clauer. A partir d’aquí ja és qüestió de continuar amb un treball personal per poder obtenir les diferents claus i, mica en mica, anar-te obrint. Buf, el que ens queda per fer!

És curiós pensar que vam començar el primer dia de la formació amb un cel ennuvolat i mig plujós, un d’aquells típics dies en què et sents atònic. En canvi, el vam acabar amb un sol ben radiant. Com si d’alguna manera llò que passa a fora no fos més que una expressió del que ens passa a dins… Senzillament, curiós.

Sovint intentem dominar i saber tot allò que passa al nostre voltant. Ens deixem endur per estímuls exteriors i intentem canviar el món de mil maneres diferents. I sí, és interessant i necessari, però també hem d’acceptar que no només depèn de nosaltres i que no podem arribar a tot. En canvi, allò que tenim, que ens defineix, que portem dins i que, per tant, podem conèixer i controlar, ens n’oblidem… o ho amaguem. Por? Hem perdut l’equilibri i ara cal recuperar-lo, però sense cap mena de pressa. Ans el contrari, tornaríem a caure.

Potser podria haver explicat les activitats que hem realitzat en el monogràfic. Sí, podria. I també podria definir la passada de formadors i gent que he conegut o explicar les converses i reflexions que hi ha hagut. També podria dir què vam dinar cada un de nosaltres. I fins i tot ho podria dibuixar. Però no aportaria res de profit, perquè aquesta experiència és d’aquelles que no val la pena explicar, que no es poden entendre ni tenen sentit si no es viuen en persona. Perquè precisament aquí està la clau, en les persones com a tal.

I ara, alguna cosa dins meu ha germinat. O com a mínim, n’he agafat consciència. I aquesta sensació, només la puc descriure amb paraules buides, amb silenci, amb la total llibertat de ser interpretat de la manera més adient per cadascú, per cada subjecte que viu aquesta anomenada vida.

Així que per acabar, faig una respiració ben profunda i, amb els ulls closos, dono les gràcies.

De l’Escola Esplac 2016 a la Monifesta’t, participem perquè som imparables!

Autor: Oriol Castro, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

El passat 20 i 21 de febrer vàrem realitzar l’Escola d’Esplac, l’espai de formació per a tots els monitors i monitores d’Esplais Catalans que enguany girava al voltant de la participació. Si no hi vau poder assistir, podeu llegir la crònica del que va passar durant el cap de setmana al web d’Esplac. Read More

La formació i els moviments de mestres

Autor: David Altimir, mestre de Parvulari a l’escola pública de Taradell i membre de l‘Associació de Mestres Rosa Sensat.

La formació de les persones que es dediquen a educar infants i joves ha estat sempre un element medul·lar quan es fa un debat sobre l’educació. Pel pedagog i pel polític, ha estat una temàtica massa llaminera per deixar-la de banda quan els uns han fet estudis o assajos i els altres han escrit lleis educatives. Però, i nosaltres, els mestres, com ho veiem? Com valorem la nostra formació? Quina lectura fem del nostre trajecte formatiu abans de la vida universitària, durant els cursos a la universitat i després d’iniciar la nostra carrera professional? Read More

Hem de tenir por de les emocions?

Entrevista a Anna Carpena

“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix. Read More

Formació: una opció amb significat

Autor: Fermín Rodríguez Venegas, departament de pedagogia de l’Escola Lliure el Sol

Una bona manera de parlar sobre alguns conceptes és saber el seu significat i procedència. Ens ajuda força a entendre’ls. Així doncs, he anat l’Enciclopèdia Catalana a buscar la paraula “Formar” i n’he trobat les següents accepcions:

Fer de diversos elements un conjunt, una unitat complexa.

Desenvolupar una aptitud, una qualitat, etc.

Desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals. Read More