4 preguntes per esbrinar si la meva associació és masclista

Autora: Mariona Zamora Juan

Il·lustracions: Amat Molero Borràs

No totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar? Read More

Bombolles que (et) transformen

Autora: Maria Llimona i Cuscó, monitora de l’esplai Movi de Sarrià i EGS del sector Barcelona.

La decisió de fer el curs de directora va ser precipitada i poc meditada: era agost, era car… I a més, tornar a Viladrau, on dos anys enrere havia fet el curs de monis implicava moltes coses. Tornar suposava retrobar-me amb una bona pila d’emocions, que recordava precioses, però molt difoses. Un cop inscrita, vaig decidir no pensar-hi gaire, no volia crear-me expectatives, però a mesura que s’apropava el dia de marxar, una barreja de por, mandra i il·lusió –perquè en el fons sabia que, passés el que passés, aniria bé- creixia dins meu. Read More

No vull ser un ‘referent masculí’!

Autor: Miquel Martorell Faus, esplai Turons.

Un any més, he assistit a les Jornades de Lleure i Feminismes, organitzades per Esplais Catalans, Casals de Joves i l’Escola Lliure el Sol. I un any més, n’he sortit amb més preguntes que respostes, cosa que ja m’agrada. Els tallers, les ponències i els debats que omplen l’agenda de les jornades són una sacsejada (absolutament necessària, diria jo) a les assumpcions que tenim al voltant del gènere. Però, com sempre, m’ha quedat un regust agredolç a la boca. Per una banda, m’il·lusiona constatar com des del lleure associatiu s’organitzen esdeveniments d’aquest tipus. Per l’altra, me n’adono que queda molt camí per recórrer, i que allò que crèiem superat torna sempre per fer-nos ensopegar una vegada i una altra. Read More

Quin calendari fas servir a l’esplai per treballar els drets dels infants?

Il·lustració: Adrià Nicolàs Aragó, monitor de l’esplai MIV de Vilafranca i EGS del sector Penedès–Garraf i Anoia.

Saifores, la casa per estimar-nos

Autores: monitores i monitors assistents als cursos de formació Marta Mata a Saifores.

Estació de Renfe de Sant Vicenç de Calders, quaranta-tres persones, dotze dies per davant. Vergonyes, inseguretats, pors, motivació, energia, ganes d’aprendre i conèixer… tot un seguit de sentiments i emocions diverses a flor de pell. Totes elles palpables en el primer contacte, en les primeres mirades. Read More

L’IFM Camp 2016 en imatges

Autor: Natalia Calatrava (Esplai Eixam) i altres participants de l’IFM Camp 2016

El passat dissabte 23 de juliol es va donar el tret de sortida a l’IFM Camp 2016, una activitat internacional de gran magnitud de la que ja hem parlatdurant el curs a través de la web, les reunions de la Comissió Internacional i les xarxes socials d’Esplac.

Desenes de voluntaris i voluntàries (cinc de les quals són d’Esplac), van arribar el dilluns 18 al terreny de Reinwarzhofen (Alemanya) per ajudar en els darrers preparatius de muntatge de carpes, tendes i equipaments necessaris per a què tot estigués a puntper als més de 2.500 participants. Read More

Prou de soroll a la muntanya

Autor: Rafa Cortés, soci d’Esplais Catalans.

El moviment educatiu del lleure ha estat, tradicionalment, un moviment molt vinculat a la muntanya. Els grups d’esplais i caus acostumen a marxar de colònies, campaments i/o rutes quan arriben les vacances escolars amb els seus grups d’infants i adolescents, sobretot a la primavera i a l’estiu. El contacte amb la natura ha estat i segueix sent un del trets distintius d’aquest moviment educatiu i cal seguir potenciant-la i cuidant-la. Sí, cuidant-la. Read More

Si no em beneficia a mi, passo

Autora: Helena Roura, esplai Turons.

– Això no surt a l’examen, oi? –va preguntar ella, una noia adolescent de cabells llargs, rossos i llisos.

– Crec que no – li va respondre ell, un noi adolescent de cabells llargs, foscos i arrissats.

– Bah, aleshores suda.

13:45h. Fi de la classe d’Educació Física. “Estem molt cansats!”, deien. Tenien les hormones descontrolades, cridaven, es tocaven. Vam arribar nosaltres; ens veien molt joves per ser professors. Era l’última sessió del Visc, Convisc, Participo!, el projecte sobre participació juvenil que impulsa el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Participació. Juvenil. A mi no se m’acut una joventut sense participació (en qualsevol àmbit), però es veu que són necessaris aquest tipus de projecte perquè vivim en una societat que no promou ni el compromís, ni la responsabilitat, ni amb l’entorn ni amb els altres. Estem per altres coses. Read More

Això no va de modes ni etiquetes… va d’una necessitat

Formar-nos en Educació Emocional: una experiència, un inici i un camí

Autor: Martí Orriols Camps, esplai Sarau (Sant Cugat del Vallès)

“Si trenquem la closca d’un ou des de fora, la vida s’acaba. Però quan aquest ou es trenca des de dins, pel seu propi creixement, la vida comença.” – Jim Kiwik

Em sento confús, entre trist i il·lusionat, content i nostàlgic, entusiasmat i angoixat. He remogut un mar que, a primer cop d’ull, semblava calmat. Però en les profunditats no paren d’haver-hi marees i turbulències que, amb el monogràfic d’educació emocional que he fet, han ascendit fins la superfície mostrant la seva gran força. Fins que no he arribat a casa no n’he sigut del tot conscient. Conscient del què ha suposat fer aquest curs per a mi i, suposo, que per a totes les persones que hi hem participat.

De cop han esclatat en mi un munt d’emocions que estaven ben resguardades en caixes fortes i han aconseguit escapar. Sí, dic escapar perquè encara no he trobat les corresponents claus que les obren. I és que no és fàcil gestionar i entendre tot allò que et va passant per dins. Sensacions i pensaments que t’inunden la ment i et fan accelerar el batec del cor. No ens han educat en aquest àmbit i, precisament per això, és tant important fer una petita pausa per conscienciar-nos, educar-nos i, a posteriori, educar. No és qüestió de si són positives o negatives, més bones o més dolentes… Senzillament són EMOCIONS, fruit d’un cap de setmana molt intens. Intens a nivell energètic, de connexions, de respiracions i de relaxació. Quin oxímoron, no? Una intensitat relaxada. Sembla impossible en el món en què vivim, en el ual ens fa por avorrir-nos, sentir, estar soles i escoltar-nos.

En el qual es valora més la imatge que allò que veritablement som, la quantitat més que la qualitat, les paraules per sobre el silenci. I és que, poder tenir un espai-temps per estar amb tu mateix i, alhora, compartir-te, és com el rom pels pirates. I d’alguna manera aquest és el clauer. A partir d’aquí ja és qüestió de continuar amb un treball personal per poder obtenir les diferents claus i, mica en mica, anar-te obrint. Buf, el que ens queda per fer!

És curiós pensar que vam començar el primer dia de la formació amb un cel ennuvolat i mig plujós, un d’aquells típics dies en què et sents atònic. En canvi, el vam acabar amb un sol ben radiant. Com si d’alguna manera llò que passa a fora no fos més que una expressió del que ens passa a dins… Senzillament, curiós.

Sovint intentem dominar i saber tot allò que passa al nostre voltant. Ens deixem endur per estímuls exteriors i intentem canviar el món de mil maneres diferents. I sí, és interessant i necessari, però també hem d’acceptar que no només depèn de nosaltres i que no podem arribar a tot. En canvi, allò que tenim, que ens defineix, que portem dins i que, per tant, podem conèixer i controlar, ens n’oblidem… o ho amaguem. Por? Hem perdut l’equilibri i ara cal recuperar-lo, però sense cap mena de pressa. Ans el contrari, tornaríem a caure.

Potser podria haver explicat les activitats que hem realitzat en el monogràfic. Sí, podria. I també podria definir la passada de formadors i gent que he conegut o explicar les converses i reflexions que hi ha hagut. També podria dir què vam dinar cada un de nosaltres. I fins i tot ho podria dibuixar. Però no aportaria res de profit, perquè aquesta experiència és d’aquelles que no val la pena explicar, que no es poden entendre ni tenen sentit si no es viuen en persona. Perquè precisament aquí està la clau, en les persones com a tal.

I ara, alguna cosa dins meu ha germinat. O com a mínim, n’he agafat consciència. I aquesta sensació, només la puc descriure amb paraules buides, amb silenci, amb la total llibertat de ser interpretat de la manera més adient per cadascú, per cada subjecte que viu aquesta anomenada vida.

Així que per acabar, faig una respiració ben profunda i, amb els ulls closos, dono les gràcies.

Entrevista a Marina Sánchez, economista i activista feminista

“Cal crear una societat on la cura de la vida siga la prioritat, i no el benefici del capital”

Autora: Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

Marina Sánchez Cid (Alacant) és activista feminista, economista i ha fet el màster de Dones, Gènere i Ciutadania a la Universitat de Barcelona. També és membre d’un grup de dol comunitari i treballa com a gerent a Casals de Joves de Catalunya. En aquesta entrevista reflexiona sobre el lleure educatiu. Read More