Visibilitzar-nos per educar

‘Sortir de l’armari’, a banda d’un procés individual, és un procés que inclou al col·lectiu, trencador i profundament educatiu. 

Autora: Marina Freixa, monitora de l’Esplai Xiroc

A l’esplai, vivim força sovint la clàssica escena d’un grup d’infants que, entre riures nerviosos, comenten si tal monitor i tal monitora són “nòvius”, per aquella complicitat que es genera amb el temps compartit i per allò de que ens encanta tocar-nos i mimar-nos, només faltaria. O perquè són “nòvius”  de veritat, vés a saber.

Un altre must del “ticu-ticu” a l’esplai és aquell típic comentari de monitor/a a un nen i una nena que tenen la llosa de la “parejita” al damunt i que, quan realitzen qualsevol activitat conjuntament, els clavem la llança de “aaai els tortolitos!”. I són actituds que difícilment reproduiríem amb dues nenes a qui els encanta anar de la mà o amb aquells dos nens que es toquen constantment, en aquelles curioses primeres mostres de sexualitat.  Read More

Entrevista al grup Xiula (autors de la cançó de l’Esplaiada 2015)

“La cançó Tenim veu va néixer canyera, viva, com un crit, un clam”

Autor: Víctor Yustres

1. Quina és la vostra relació amb l’esplai? Heu anat a un esplai o a un cau?

Hem tingut relació amb el lleure des de menuts. L’Adri i el Jan anàvem al Cau i el Rikki i el Marc a l’esplai, així que estem equilibrats. Ambdós espais han estat la nostra escola de vida i d’aquí hem après gran part dels valors que transmetem a l’espectacle. També hem après a gaudir cantant amb els altres, a agafar una guitarra i passar-nos hores i hores cantant i ballant, fent veus i rient. Read More

Tenim dret a jugar!

Els infants i monis de l’Agrupament Roques Albes ocupen les places del poble per defensar el seu dret a jugar-hi malgrat la prohibició de l’Ajuntament

Autors: Monitors i monitores de l’Agrupament Roques Albes de Sallent.

Ja fa temps que els i les habitants de Sallent tenim prohibicions per utilitzar l’espai públic tal i com ens agradaria. A la majoria de les places de la nostra vila hi trobem uns cartells on s’hi estipula que els infants majors de 6 anys no els hi està permès jugar a pilota, així com anar amb bicicleta. No es tracta d’un cas aïllat en la plaça més important del poble, sinó que tenim més de cinc places amb aquests cartells.

És per aquest motiu que el passat dissabte 21 de febrer l’Agrupament Roques Albes de Sallent vam sortir al carrer per defensar els nostres drets. Vam demanar als infants i joves de l’esplai: de qui és la plaça? I alguns d’ells van respondre: NOSTRA! Així que vam pensar què podíem fer per reivindicar el NOSTRE espai, un espai on aprenem, compartim, estimem i juguem. De manera que vam sortir a cridar pels carrers de Sallent que les places són nostres i que tenim dret a jugar-hi. A més, també vam enganxar uns adhesius a sobre els cartells prohibitoris per demostrar que no estem gens d’acord amb el que hi ha escrit. De tot el que vam fer, en va sortir aquest vídeo que hem penjat a les xarxes:

I això no es queda aquí… Seguirem cridant que no volem que se’ns prohibeixi el dret a jugar i divertir-nos a les places de la vila. Us animem a reivindicar el que és vostre, a reivindicar que les places són de tothom i que tenim dret a jugar-hi sempre que volem! I l’Esplaiada seguirem demostrant que #tenimveu!

De qui és la plaça? NOSTRA!

A què tenim dret? A JUGAR!

Esplaiada: Totes hi participem!

Autor: Adrià Nicolàs, (@nikoxik) monitor del MIV de Vilafranca del Penedès

Web: http://nikoxik.blogspot.com.es/

* Disseny inspirat en l’Esplaiada 2015, que té com a eix temàtic principal la participació infantil. Es celebrarà el 24, 25 i 26 d’abril a Llagostera. Més informació: http://www.esplac.cat/esplaiada-2015/

Hem de tenir por de les emocions?

Els infants de Sallent agafen el timó del Carnaval Infantil

Si algú ha visitat Sallent, ens recordarà com un poble tranquil i calmat. Ple de vida, sí. Però vida de poble, d’aquella que et passes les tardes a la plaça veient com els avis i àvies passegen o com els infants juguen. Tot això, però, es transforma durant set dies l’any, només set dies: els dies que dura el Carnaval més animal de la Catalunya Central! Durant una setmana, Sallent s’omple de colors, de barrets, de música i de festa.

Els infants de Sallent sempre havien tingut una tarda on el Carnaval era fet especialment per a ells i elles. Però aquest any, tant El Carrilet (entitat organitzadora del carnaval), com els i les monis de l’Agrupament Roques Albes (que organitzem el Carnaval Infantil), vam creure que amb una tarda no n’hi havia prou. I tampoc n’hi havia prou que un grup de joves organitzéssim una festa per infants. A partir d’aquí va néixer el projecte del Mini-Carrilet amb la intenció d’arrelar la festa des dels infants. Read More

Entrevista a Anna Carpena

“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix. Read More

Esplai, violència i masclisme (part 2 de 2)

Autor: Amat Molero Borràs, exmonitor de l’esplai Bruixes i Bruixots i formador a l’Escola Lliure del Sol.

“Això no vol dir que sigui masclista!” (mostres de masclisme silencioses i quotidianes) 

Us sona aquesta frase? És la típica barrera utilitzada quan un no vol responsabilitzar-se i reconèixer que ha tingut actituds masclistes dins l’esplai. En aquesta segona part de l’article que publicàvem la setmana passada intentaré posar uns exemples força tipificats de situacions de violència masclista que succeeixen a l’esplai i les mirarem amb perspectiva de gènere. Read More

Esplai, violència i masclisme (part 1 de 2)

Autor: Amat Molero Borràs, exmonitor de l’esplai Bruixes i Bruixots i formador a l’Escola Lliure del Sol.

A l’esplai existeix més violència i masclisme de la que ens pensem. Tenim un llarg camí per recórrer!

“Els masclistes, són els altres!” (externalitzar el masclisme i la violència de l’esplai) 

A l’esplai solem crear una bombolla de felicitat i fantasia en que paraules com masclisme, sexisme, racisme, violència, discriminació… les evitem, les fem fora dels nostres entorns o les identifiquem en els infants, els seus familiars, persones fora de l’esplai o al sistema. Tot cap a fora! Externalitzem la violència perquè no ens agrada, no forma part de la nostra manera de pensar.

Però això no ens eximeix de culpa: que pensem que la violència sigui negativa no vol dir que no la posem en pràctica. Hem de tenir en compte que la violència té moltes formes de manifestar-se, i la violència masclista té tècniques molt subtils i silencioses d’exercir poder i dominació cap a la persona o grup vulnerable. Read More

El Barça i els drets dels infants

Autor: Joffre Villanueva

Abans de l’estiu saltava la notícia als diaris, òbviament en primera plana: la FIFA sancionava al Barça amb la prohibició de realitzar fitxatges durant tot un any. El motiu, el frau de llei en la incorporació de menors d’edat a la Masia. A partir d’aquí, tothom esvalotat i un munt d’articles cap aquí i cap allà. Opinions per tots els gustos, amb uns denominadors comuns. El primer: si l’articulista és del Barça, la FIFA s’equivoca; si és del Madrid, que caigui tot el pes de la llei. El segon, tothom opinant sense tenir-ne ni puta idea dels fonaments jurídics del cas. I el tercer: cap d’ells es plantejava, ni de lluny, que els menors són subjectes de drets. Pretendre combinar periodisme esportiu, rigor i drets humans… Suposo que és demanar massa.

Però si és cert que el Barça s’ha saltat les normes de la FIFA, cosa que ni jo puc saber ni probablement tampoc cap persona que llegeixi aquest article. Em sembla que la nostra resposta hauria de ser la mateixa que quan ho va fer el Chelsea o qualsevol altre club. Cal sanció, i dura. Read More