I tu, per què eduques?

06.02.2018 | comunicacio

6-febrer-2018

Autoria: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació, i Maria Marco, tècnica de projectes. 

---

Política prové del grec polis, que significa ‘ciutat’, i és etimològicament tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, i especialment amb la ideologia dels grups. Sembla que no és poca cosa, i que forma part de totes les decisions que prenem els grups humans.

Educació prové del llatí i significa ‘guiar’. Acompanyar la persona en el procés d’entrada al món, a la socialització i a l’aprenentatge en totes les seves dimensions vitals.

Fetes aquests primeres consideracions, sembla que la política i l’educació caminen de la mà. Educar ens ajuda a crear l’espai perquè la persona pugui fer-se una idea determinada del món, mentre que fer política ens predisposa a prendre decisions i a passar a l’acció en base a la nostra manera d’entendre’l. És clar que eduquem cap a una determinada mirada del món, entenent que els esplais ja fa temps que sabem que l’educació no és neutra. Però pretenem ser neutrals en la nostra tasca educativa?

Som filles de les nostres mares, però també ho som d’un sistema socioeconòmic. Eduquem amb el cap, amb les mans i amb el cor; transmetem el que som als infants i companys, per molt que vulguem defugir-ne. Volem transformar el món educant, però ens hem transformat abans nosaltres mateixes? Concebem l’educació com un mecanisme de reproducció del sistema social hegemònicament establert?  Potser pretenem que tots els infants siguin d’esquerres? (Ui, què vol dir ser d’esquerres?) Llavors estem adoctrinant? Significa que manipulem a consciència? (Uff, no ho sé, però se m’acaba de produir un curtcircuit neuronal).

Sembla que educació i política són indissociables si entenem que per canviar la societat també cal canviar les idees de la gent (Sí? Quina por…). També sembla que els esplais tenim el lema “volem transformar el món”, i ho fem actuant de manera local, als barris, carrers i ciutats. Som executors d’alternatives socials al sistema que ja coneixem.

Sembla que educació i política són indissociables si entenem que per canviar la societat també cal canviar les idees de la gent.

Potser per això fem rotllanes on tothom pot expressar-se i dir la seva (Segur? Revisem-ho…), o ens relacionem amb l’associació de veïns, el cau, l’escola, els diables, la botiga de l’Enriqueta, el casal de joves i un munt més d’entitats associatives. Amb aquestes entitats teixim objectius i projectes conjunts de transformació (Ah sí? Pensava que només ens trucàvem un cop a l’any per preparar la festeta del barri i no faltar a la tradició).

Potser per això també treballem els drets dels infants, que no es compleixen i que estan pensats per gent adulta. Els treballem, hi reflexionem, els critiquem i els reivindiquem un cop a l’any com a mínim (és clar que hi ha qui diu que els treballem de manera transversal durant tot l’any. Qui sap, potser sí).

Ara bé, si hi ha alguna cosa que ningú ens pot retreure, són les interminables hores d’assemblea reflexionant sobre els valors de l’ideari, sobre allò que som i volem ser, i com ho hem d’aplicar coherentment a la nostra praxis educativa. Som assembleàries, internacionalistes, inclusives, diverses, ecològiques, sostenibles, alternatives, associatives, i un llarg etcètera. També ens agrada compartir, ser solidàries, altruistes, compromeses, sociables, crítiques, necessàries…(Buff, quantes etiquetes… Ara no tinc clar si puc escollir jo les meves pròpies o em venen imposades). Per què clar, com ha de ser una educació no dogmàtica que promogui la construcció de l’esperit crític o això que en diem llibertat individual i col·lectiva?

Sembla que els esplais eduquem per canviar el nostre entorn des d’una mirada global. Ho fem a través de l’acció. Ens encanta actuar i fer, per això la nostra metodologia és l’aprenentatge vivencial, aprendre participant i transformar educant. Perquè a l’esplai els infants decideixen el que volen fer, participen i són protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge (menys quan la gimcana la preparem les monitores o quan portem la programació de colònies feta no fos cas que ens caigui una bronca). Potser ens hauríem de preguntar més sovint quin és el paper de l’educador a l’hora d’educar. Si facilitem els espais perquè els infants decideixin o si, per contra, decidim per elles (Qui va decidir anar a aquella manifestació? I fer aquells cartells tan reivindicatius? Uixx! Ara no ho recordo…)

Potser ens hauríem de preguntar més sovint quin és el paper de l’educador a l’hora d’educar. Si facilitem els espais perquè els infants decideixin o si, per contra, decidim per elles. 

Ara bé, si una cosa tenim assumida a dins l’esplai és que treballem per construir relacions menys jeràrquiques. Procurem que el poder sigui compartit, horitzontal i totes tenim la mateixa veu i poder de decisió (menys quan parlo jo i no em sento escoltada, o quan el veterà té una gran idea per resoldre el conflicte que jo havia anticipat anteriorment però ningú se’n havia adonat). El poder és un dels aspectes que apareix en qualsevol relació educativa. Per això és important reflexionar sobre la relació de poder que hi ha entre l’educador i l’aprenent (per sort, això dels privilegis de les monitores ja és d’una altre època, no?)

En definitiva, quan fem esplai estem fent política. No sabria dir si primer som educadores o polítiques, o si som les dues coses a la vegada. Sí que sabem que la nostra acció educativa té uns objectius i, per tant, una intencionalitat. Si hi ha intencions, no hi ha neutralitat, sinó acció política per transformar la persona, i després el col·lectiu. És clar que això em fa dubtar, i ara no sé si els esplais hem d’educar en la veritat o deixar espai per al dubte (perquè eduquem en l’esperit crític, no? Però som crítics amb els nostres propis valors?)

Abans de seguir amb tantes preguntes i que ens exploti el cap, ens donarem un respir per pensar. Serem coherents (uii! Que no hem parlat de la coherència a l’esplai encara…), i ens cuidarem una mica, ens prioritzarem i ens donarem temps per fer les coses que més ens agraden. Anirem a la muntanya, a veure la posta de sol, a la piscina o a jugar a billar.

Quan obrim l’agenda per planificar-ho tot (que de planificar en som experts, i també de viure estressats com el sistema capitalista el qual critiquem. Com més produïm, millor? Com més activitats fem, millor? Quina relació tenim amb la societat actual? ), ens adonarem que el 24 i 25 de febrer tenim una cita (ja se sap que això de la militància és un no parar). És l’Escola d’Esplac, l’espai de formació d’Esplais Catalans, que enguany tracta sobre educació i política. Serà fantàstic fer-nos mil preguntes, compartir experiències i qui sap si arribar a alguna conclusió. El que segur que farem serà debatre, xerrar, formar-nos, construir coneixement i replantejar-nos les nostres pràctiques. El que fem i el que no, el com, el què, el quan, el qui i el per què. Ens ho replantejarem tot, i si pot ser una mica més. De dalt a baix, de dreta a esquerra.

(Davant d’aquest esdeveniment no puc prioritzar-me, ja estic nerviós i el pensament em va a mil. Així que començo a escalfar motors i us faig una primera pregunta: i tu, per què eduques?)

Tot el poder als infants

03.02.2016 | comunicacio

Autor: Eduard Fernando, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

Recentment vaig completar The West Wing, una fantàstica sèrie americana sobre la política i les seves contradiccions, on els seus protagonistes busquen fer el bé però sovint, i malgrat la bona voluntat, el pragmatisme i la realitat s’imposen. A l’episodi 17 de la sisena temporada, un grup d’infants de l’associació “Future leaders for democracy” viatgen a la Casa Blanca per defensar la supressió de la majoria d’edat i advoquen per donar el dret a vot al conjunt de la ciutadania, independentment de l’edat. Read More

Al Vallès, fem política participant!

23.12.2015 | comunicacio

Galeria de fotos sobre espais de participació d’infants i monis als esplais del sector Vallès

Autora: Carmen Alonso-Villaverde, EGS del sector Vallès i monitora de l’esplai Sarau.

 

 

La política que neix a l’esplai i creix al carrer

04.11.2015 | comunicacio

Autor: Dani Costa, monitor de l’Esplai La Fera (Terrassa)

La política a l’esplai sempre ha estat un còctel de debat, opinions i postures diverses. Així mateix ho vam poder comprovar al passat divendres 23 d’octubre a la presentació del monogràfic del Som Esplai*, dedicat exclusivament a tractar el tema de Política i Esplai. Es va fer evident, entre altres coses, que hi ha moltes formes de fer política i de participar-hi.  L’esplai n’esdevé una, si l’entenem com un espai inclusiu,  transformador i un agent educatiu de canvi social, col·lectiu i individual. Possiblement, l’esplai com a subjecte polític, queda molt allunyat de la realitat actual, de la política institucional, que ofereix poc o gens marge a la participació i presa de decisions de la ciutadania, més enllà del nostre vot a les urnes cada quatre anys. Read More

Eleccions: arguments i fal·làcies

22.09.2015 | comunicacio

Autor: Eduard Fernando i Martínez, esplai Espurna i membre de l’Equip de Direcció.

Estem a la recta final d’una campanya electoral d’unes eleccions excepcionals, el consens és ampli que el 27S és clau i que es comptarà cada vot i cada escó per legitimar unes o altres polítiques. Per això és important que tothom estigui informat i hi participi.

En tota campanya seria desitjable sentir molts arguments, idees i propostes, això sembla que sigui demanar molt però no podem deixar de fer-ho. Una de les altres coses que seria d’obligat compliment seria no fer passar bou per bèstia grossa, és a dir confondre els arguments amb fal·làcies. Les fal·làcies són arguments no vàlids perquè no respecten les premisses lògiques tot i que sembla que sí que ho facin. Aquests dies n’hem sentit un munt i segur que continuaran, és per això que convé identificar-les perquè no ens donin gat per llebre. Read More

A l’esplai ens mullem, a l’esplai fem política!

16.09.2015 | comunicacio

Autor: Miquel Martorell, esplai Turons.

Desenganyem-nos: els esplais també fem política. Tanmateix, i contràriament al que ens han fet creure, la política és molt més que sigles, eslògans i campanyes electorals. La política també són actes la quotidianitat i la senzillesa dels quals sorprendrien a més d’una. En el nostre cas, la política són les regles del joc i la possibilitat de transgredir-les. Són el càstig, la reflexió i la felicitació. Són la posició de les cadires, els torns de paraula i l’ordre del dia d’una reunió. La política és la nostra organització de base i assembleària, però també la despesa en cartolines i retoladors, les croquetes que toquen a cadascú i el sentiment de pertinença a la col·lectivitat que anomenem “esplai”. Read More