Autors: Monitores i monitors de l’esplai La Fera de Poblenou (Terrassa)

L’esplai la Fera està de celebració: enguany compleix el seu cinquè aniversari com a entitat de lleure de la ciutat de Terrassa! Si mirem al nostre voltant, cinc anys són pocs en comparació amb la trajectòria d’altres esplais arrelats des de fa anys a un territori. Tot i això, amb només cinc anys de vida, en tenim suficient per explicar com hem evolucionat.

Des del primer any, amb les dificultats que plantejava engegar un nou projecte, imaginar-se’l i establir els primers consensos amb l’equip de monitors i monitores, fins al cinquè, on estem consolidats al barri i amb una certa dosi d’idiosincràsia i identitat. Davant d’això, ens fa especial il·lusió, compartir el viatge iniciat fa cinc anys, on hem avançat, retrocedit, ens hem equivocat i l’hem encertat. Sigui com sigui, començàvem el setembre de 2010 amb vuit infants a la plaça i iniciem el 2015 amb seixanta infants més o menys fixes. Suposem, doncs, que alguna cosa s’ha fet bé i que, darrere d’aquest augment, s’amaga un gran treball de formiga. Malgrat tot, modèsties a part, cal seguir treballant sense perdre el nord, i amb l’objectiu de què el projecte esdevingui un espai real i vivencial d’educació en valors, amb el ple convenciment de voler oferir una educació de qualitat –molt abans que basada en la quantitat de nombre d’infants-. Sense més preàmbuls, us fem cinc cèntims de la nostra trajectòria.

Els primers dos anys de l’esplai van estar marcats per la nostra adaptació al barri i dins el món del lleure. Tot just aterràvem en un món força desconegut. Les nostres preocupacions es van concentrar en preparar les activitats amb els infants, barallar-nos amb la documentació i posar-nos al dia dels requeriments de qualsevol esplai (projectes, inscripcions, assegurances…). Molt silenciosament i de puntetes, vam començar a treure el cap per Esplac, les reunions de sector i alguna trobada de monitors i monitores. No obstant això, van ser dos anys de coneixença al barri a través de festes, difusió i activitats vàries. També vam començar a prendre consciència de la importància de la formació.

El tercer any de l’esplai va esdevenir un punt d’inflexió i un canvi important dins l’entitat. Més consolidats en l’àmbit de la gestió i l’organització, ens vam deixar de mirar al melic i, perdent un xic d’egocentrisme, vam sortir a picar portes a fora. Ens vam implicar més dins Esplac, i vam començar a contactar amb l’Associació de Veïns, l’administració i, sobretot, altres entitats de lleure de la ciutat i la comarca. Les relacions externes i la xarxa va començar a estendre’s progressivament, cosa que va incidir notablement amb els nostres mètodes, organització, maneres de fer, formació i mentalitat. Aquest any va coincidir amb una gran campanya de captació d’infants i joves als instituts i escoles de la ciutat. Durant tot l’any, es van formar 4 grups d’edat i l’esplai es va començar a plantejar canviar la seva metodologia, donant més autonomia pedagògica a cada grup. El funcionament autònom dels grups ens va permetre aprofundir més en els infants, en els seus ritmes i les seves necessitats. Tot això ens va donar espai per pensar i atorgar més protagonisme a les famílies, amb l’objectiu de crear una comissió de pares i pares, malgrat que encara no es va aconseguir.

I així vam iniciar el quart any de l’esplai, amb grups força consolidats, una gestió interna estable i un vincle elevat de relacions externes. Amb una certa consolidació de l’esplai ens vam plantejar elaborar, més acuradament, el nostre projecte educatiu i ideari per tal d’escriure les bases d’identitat de l’esplai. Tot això ens va portar a reflexions, debats i discusions pedagògiques que fins aleshores no havíem mantingut. L’esplai havia madurat i la tasca educativa prenia consistència. Paral·lelament, vam seguir enfortint la xarxa i ens vam implicar molt més al barri i amb les entitats amb qui hi teníem relació. Participàvem activament al barri, a la ciutat i al territori. També vam iniciar un relleu amb l’entrada de gent jove a l’equip de monitors i monitores. Va ser l’any del naixement de la comissió famílies, amb un grup de pares i mares fixes, motivats i amb un fort sentiment de pertinença a l’entitat. L’esplai continuava creixent i arribant a més famílies.

I ja en són cinc….

Finalment, arribem al nostre cinquè aniversari amb una entitat consolidada, i que té una petjada important en la realitat del barri i la ciutat. Un cinquè any on continuem treballant amb el projecte educatiu, reflexionant, i deliberant, però ja amb un ideari elaborat. El nombre d’infants continua creixent progressivament i l’equip de monitors i monitores s’eixampla amb l’entrada de gent més jove. Per primer cop, comencem a treballar seriosament pel relleu de l’entitat, ja que el veiem en un horitzó proper. Aquest any, a més de les activitats extraordinàries per a la celebració dels cinc anys, ens hem posat les piles amb la reivindicació d’un local propi, no per capritx, sinó per necessitat. Necessitem un espai amb autonomia de moviments i que doni resposta a les necessitats dels infants. Hem engegat una campanya anomenada “La Fera dorm al carrer” amb la qual volem implicar infants, famílies, monitors i monitores i entitats externes en la lluita per un espai propi.

Cinc anys d’aprenentatge, evolució i progressió que marquen un cicle en la vida de l’Esplai La Fera. No sabem si els pròxims anys començarà un nou cicle o ens mantindrem en el mateix però, passi el que passi, desitgem que sigui entre unes parets decorades pels infants, joves, monitors/es i famílies: dins un nou local! Agraïm amb gran efecte a totes les persones que han posat un gra de sorra al llarg d’aquests cinc anys, i a totes aquelles de qui sempre hem tingut el suport incondicional. Gràcies!