19-juny-2017

Escrit per Anònim, Segle XIV.

Una resposta ràpida i poc meditada a l’article de la Cèlia Nisarre i una defensa aferrissada de totes aquelles persones que com ella us dediqueu dia a dia a defensar el que moltes monitores insensibles com jo en diem “salvar les balenes”.

Fa poca estona m’he llegit l’article de la Cèlia i al principi la seva argumentació impecable m’ha convençut. Durant gairebé 20 segons he estat d’acord amb tot el que hi deia. És l’estona, més o menys, que he tardat en començar a pensar-hi amb més profunditat.

Jo no em puc posar a la pell de la monitora feminista, ni de l’ecologista, ni de la vegeteriana (que Marta Mata me’n protegeixi!) perquè, en el millor dels casos, he estat poc més que el cínic del grup i, evidentment, al cínic mai li diuen incoherent. En tot cas m’ho podrien haver dit si m’hagués posat a defensar una idea fermament, una posició que durant el meu llarg recorregut a l’esplai he intentat estalviar-me sempre. Així que no puc desmuntar tots els arguments de la Cèlia, de fet, estic d’acord en la conclusió final però no en les reflexions prèvies.

Al llarg del meu recorregut en espais associatius he conegut espècimens de tota mena que he criticat per la defensa aferrissada que han fet de l’ecologisme, el feminisme, la laïcitat, l’internacionalisme, l’anticapitalisme i tants ismes i valors semblants com pugueu imaginar. En tots i cadascun dels casos he estat preparat per donar una resposta com la que li van donar a la meva amiga el dia que la van veure maquillar-se. Mea culpa, ho se. Suposo que, en realitat, a més d’una persona li he fet passar bastant malament. Però ara que ho veig amb més perspectiva i després de llegir l’article de la Cèlia, si bé estic d’acord amb ella, jo també prefereixo formar part d’una entitat feminista o ecologista i no que hi hagi algú que sigui el feminista o l’ecologista de l’entitat, crec que aquestes persones són imprescindibles.

Cada esplai, cada associació, necessita algú que sigui l’ecologista, algú que sigui l’internacionalista i, suposo, un jo, algú que sigui el cínic. Perquè com avançarem si no és aixi? Com aconseguirem que les entitats de les que formem part vagin canviant i transformant-se? Crec, i parlo només des de l’experiència personal, que tot i que hagi pogut assenyalar durant anys les incoherències dels monis amb etiqueta del meu esplai, cadascun d’aquests ha fet que la meva manera de pensar anés canviant i que les meves actituds s’anessin transformant lentament. L’educació no és perfecta (ni tan sols a l’esplai) i quan comencem com a monis amb 18 anys, hi ha moltes coses, masses, que no tenim assumides. En aquest moment les persones que ens ajudaran a créixer i a transformar-nos seran les nostres companyes i companys d’equip, i cadascú amb les seves dèries, ens aportarà al nostre jo futur.

Potser no era feminista el dia que vaig entrar a l’esplai i a l’ideari ni en parlava però us puc assegurar que quan el vaig deixar com a mínim considerava que ho era. Ara a l’ideari del meu esplai la paraula feminisme hi surt clarament, un dels últims canvis dels que aquest cínic va participar, i crec fermament que això no hauria passat sense l’ajuda d’aquella monitora feminista que es maquillava de tant en tant, amb qui em vaig discutir tant.

Així doncs estic d’acord amb tu, Cèlia: jo vull formar part d’un esplai feminista, o ecologista, però t’he de dir que, com a mínim en el meu cas, sense totes aquelles monitores amb etiqueta a qui tant vaig molestar, ni jo ni la meva entitat ho seríem a hores d’ara. Et dono les gràcies a tu i a totes aquelles monitores i monitors que m’heu ajudat a transformar el meu pensament; us animo a que, tot i les etiquetes que us penjaran seguiu cada dia transformant a les persones que us envolten, a la llarga també us ho agrairan. A més, amb una mica de sort, d’aquí a uns anys potser tots els esplais seran feministes (de veritat, no tan sols en un full de paper) i podrem fer el següent pas: buscar una monitora que sigui una cosa que ara mateix ni ens podem imaginar.