Cada mes Francesc Ferrer i Guàrdia, un dels nostres referents educatius més emblemàtics, es connecta des del Més enllà amb wifi interdimensional per contestar les vostres preguntes. Doneu-li feina i envieu les vostres qüestions a consultoriferreriguardia[arroba]gmail.com, el proper 14 de març tornarà per donar-vos la resposta!

 

I ara sí, la inquietant pregunta d’aquest mes:

Benvolgut esperit d’en Ferrer, tinc una pregunta per vostè: com podem fer reunions operatives?

Reunions operatives? Mira xato, o xata, el que siguis… operatiu és el meu rellotge, d’acord? Si marca l’hora, és operatiu. Si no, és que està aturat o espatllat. Una reunió mai és operativa. Durarà més o menys, parlarà tothom o ningú, es decidiran més coses o menys, coses que poden ser importants o trivials, amb bones paraules o a crits… I ves tu a saber quina ha estat més operativa…

Què passa, no sabeu parlar? No sabeu escoltar? O és que no sabeu pensar? Perquè una reunió és això, bàsicament: escoltar, pensar i parlar. Això sí, s’ha de fer per aquest ordre! Potser parleu sense pensar, deu ser això. O no escolteu. Suposo que us despisteu amb els trastos aquests que porteu tot el dia engegats, oi? Doncs apagueu-los, que potser aquí està el problema.

Algú ha de començar dient alguna cosa, això és veritat; si no, no fem res. Però aquesta persona ha d’haver pensat abans d’entrar. I si ha escoltat una mica, doncs encara millor. I a partir d’aquí tot és fàcil, criatura. Pensar, escoltar i parlar. I res d’això és operatiu. O sigui que la teva pregunta no tenia sentit, però has anat a fer-la a l’esperit adequat.

Au, ja està dit. Vaig a esvair-me que la wifi em provoca reuma.