Autor: Miquel Martorell, esplai Turons

Quan ens trobem a la plaça d’Osca, al barri de Sants de Barcelona, són gairebé les deu del vespre. L’Anna i la Mariona no es coneixen personalment. És per això que avui he decidit reunir-les. Per això i perquè m’expliquin la seva experiència com a membres d’una cooperativa de lleure. Des de fa pocs mesos, l’Anna i un grup de companyes han engegat la cooperativa l’Esguard, que dóna servei a una escola del barri de Les Corts, a Barcelona. Per la seva banda, i amb un projecte més consolidat, la Mariona forma part de l’Esberla, una cooperativa que treballa sobretot a la comarca del Maresme. Però de què va exactament això de les cooperatives de lleure?

A través d’aquests dos casos presentem una manera diferent d’entendre l’educació en el lleure, la participació i les relacions laborals. Descobrim un fenomen sovint ignorat al nostre país que, de mica en mica, guanya terreny i s’imposa com a alternativa als models empresarials tradicionals.

L’Esguard i l’Esberla

Tan bon punt ens asseiem al bar, l’Anna s’encarrega de destacar que la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya és just al carrer del darrere. De fet, Sants és un dels epicentres del cooperativisme del nostre país. Encetem la conversa, doncs, abordant el tema. Parlem de l’assessorament jurídic i financer que l’Esberla i l’Esguard reben per part d’altres cooperatives. Això ens porta a comentar la Fira d’Economia Solidària que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona (i on cap d’elles vol faltar). Abans de continuar, però, els demano que comencem pel començament i que m’expliquin com van néixer els seus respectius projectes.

L’Esguard es va crear fa uns mesos fruit de la iniciativa d’un grup de monitors i monitores que treballaven juntes en una escola. Aprofitant que l’AMPA havia decidit canviar l’empresa que s’encarregava del menjador i les activitats extraescolars, aquests monitors i monitores van organitzar-se i van presentar una proposta per assumir aquestes tasques. “Ens vam reunir tot l’equip i vam discutir la idea”, explica l’Anna. “N’hi havia uns quants que, informalment, ja havien comentat que treballem molt bé junts, que creiem en això, que algú ha estudiat educació… I que podríem fer alguna cosa maca. Però era allò típic que es diu i que no s’acaba fent. Llavors, en aquell moment, ens vam adonar que teníem l’oportunitat d’engegar alguna cosa real en aquella escola, de treballar junts i d’expandir un projecte educatiu en què creiem”.

Després d’un estiu de molta feina, l’Esguard es va constituir com a cooperativa de treball. La cooperativa compta actualment amb vuit socis treballadors que es reuneixen setmanalment en assemblea. De moment, gestionen el menjador i les extraescolars de l’escola de Les Corts, però la seva intenció és créixer i donar servei a més escoles del barri i de la ciutat.

Un cas ben diferent és el de l’Esberla, que va néixer fa més de tres anys sense un projecte concret sobre la taula. De fet, tot va començar amb un grup de caps d’agrupament escolta amb ganes d’iniciar un projecte d’autoocupació. La Mariona explica que, tot i no comptar amb cap servei, la cooperativa va arrencar absolutament enfocada cap al món del lleure. Amb el pas dels anys, i després de molts aprenentatges, esforços i renúncies, l’Esberla ha crescut i ha diversificat la seva activitat. Actualment aposta per serveis de lleure però també per projectes de participació i dinamització comunitària (com ara consells d’infants), formació per a educadors/es i un menjador escolar ecològic i de proximitat.

Organització cooperativista

Quan li pregunto pel nom de la cooperativa, la Mariona respon el següent: “esberlar és trencar pel punt més feble, i nosaltres volíem trencar el model econòmic i el model educatiu actuals”. En el cas de l’Esguard, el nom fa referència a una mirada global, atenta i acollidora, principis que guien l’activitat de la cooperativa. Però, per què és desitjable articular l’educació en el lleure amb un model d’organització cooperativista?

“És la teva manera d’autogestionar-te, de crear una igualtat amb les persones amb qui treballes. I de crear un projecte que te’l fas teu, a mida. Et permet gaudir treballant d’allò què t’agrada i és un projecte horitzontal. Pot créixer però ha de fer-ho seguint la mateixa línia, els mateixos valors”, explica l’Anna. També afegeix que aquesta forma d’organització “permet un treball en xarxa, unes sinèrgies marcades per la solidaritat entre iguals, dins i fora de la cooperativa”. Sense anar més lluny, un bon exemple el trobem en l’assessorament que l’Esguard ha rebut per part de l’Esberla, fet que tant l’Anna com la Mariona veuen impensable dins la lògica capitalista de la competitivitat.

La Mariona diu que, precisament, un dels aspectes que més valoren a l’Esberla és la cooperació entre cooperatives. També ens confessa que la seva opció pel cooperativisme –i no d’altres fórmules empresarials- va ser una aposta política. “Nosaltres creiem en un model concret de societat i d’organització del treball, i aquell que millor s’hi adapta és el cooperativisme”. Desgranant l’organització interna de l’Esberla, subratlla un fet important: “la diferència que tenen les cooperatives respecte les empreses mercantils és que, independentment del capital que hagis aportat, tens un vot. Una persona, un vot. Nosaltres vam aportar totes el mateix capital, però en cas que jo vulgués ampliar-lo perquè crec en el projecte, ho faria perquè vull, no per tenir més poder”, afegeix.

L’experiència de l’educació en el lleure

Tot i que l’Anna i la Mariona han passat pel món del lleure associatiu, hi ha una idea amb la qual coincideixen plenament: en una cooperativa de lleure cal trencar amb el funcionament de l’esplai o el cau. La Mariona m’aclareix immediatament que això fa referència sobretot a les dinàmiques organitzatives, a la manera de relacionar-se professionalment amb els companys i companyes, i no tant al fet educatiu. “Jo crec que del lleure ho portem tot: tant la manera de participar com la voluntat de transformació social. I és que allò que vam començar fent era el que fèiem al cau, no ens enganyem! Fèiem campaments. Jo crec que el lleure està a la base”. Però a l’Esberla han volgut anar més enllà i s’han format en d’altres models educatius: l’educació viva, el treball de processos i la facilitació de grups són mirades que s’han sumat a la que ja portaven del lleure educatiu.

L’Anna explica que, en el seu cas, també comparteixen aquest bagatge de l’esplai i el cau. I puntualitza que, precisament per això, un dels seus objectius ha estat donar valor al lleure. En aquesta línia, la Mariona fa un apunt interessant: “en el lleure mercantil s’entén que els infants i les famílies són clients d’allò que tu fas, i que vénen a consumir. En canvi, nosaltres hem intentat incorporar la mirada de no veure’ls només com a clients, sinó que també pensem que venen a participar, que s’impliquen”.

“I ara, quan mires enrere, què?”, li pregunta l’Anna a la Mariona. La resposta és sincera: “penso que érem molt innocents!” La Mariona ens explica que, durant el primer any, els membres de l’Esberla es reunien un cop per setmana a les set del matí, que era l’única hora a la que podien trobar-se. Comenta també que feien moltes reunions i que eren eternes. “Hem canviat molt. Ara fem reunions molt més pautades i només un cop al mes”. L’Anna somriu i diu que a L’Esguard segueixen necessitant una reunió setmanal. “És que a l’assemblea ens ho expliquem absolutament tot!”

La conversa no s’atura. Deixem enrere les cooperatives i el lleure i ens endinsem en d’altres qüestions. Mentre elles parlen, jo no puc evitar pensar en les paraules que ha dit l’Anna fa una estona: “a la cooperativa no ets tu sola. Funciones com en un engranatge, treballant amb d’altra gent, i tothom és una peça fonamental”. Quan sortim del bar, la plaça està deserta. Penso en l’engranatge: l’encaix total de les rodes dentades, la transmissió –mecànica, harmònica, perfecta- del moviment, la immensa potència generada… Me’n vaig pensant que sí, que l’engranatge és una imatge suggestiva –o si més no, poètica- per entendre el funcionament ideal de la nostra societat.