La Jana Alentorn, membre de l’equip de direcció d’Esplais Catalans, obre el seu diccionari personal per escriure aquest artícle.

MONITOR/A: [s. XIX; del ll. monĭtor, -ōris, íd.] Els monitors i les monitores són una classe d’humans. Les seves principals característiques són: la seva motivació i una edat compresa entre els 17 i els 30 anys, més o menys. Tot i que són una espècie poc reconeguda, n’existeixen uns 19.000 exemplars a tot Catalunya i trobaríem espècies semblants arreu del món. De fet n’hi ha una molt més coneguda i estesa que són els caps escoltes o scouts… que vindrien a ser uns cosins germans dels monitors/es. Anteriorment els monitors/es tenien la pell coberta de certs elements com: mocadors, flors, rastes, fulards,… en l’actualitat però, cada conjunt ha anat transformant-se i agafant els seus propis pelatges.

L’espècie monitoril podem classificar-la en base a diferents criteris: els valors amb els quals es defineixen, si cobren o són voluntaris, etc. La variant voluntària i associativa acostuma a tenir un important valor afegit: el compromís i la responsabilitat que porta a millorar el món a través de la seva tasca educativa.

Els monitors/es viuen en manades anomenades esplais. Aquest mot també dóna nom a l’espai en el qual habiten, més endavant procedirem a la seva definició. La seva vida comença en diferents moments, la gran majoria han nascut a l’esplai i en un determinat moment, fent un ritu de pas, deixen de ser cries i passen a ser monitors/es, d’altres s’hi incorporen directament com a monitors/es quan aquesta ja està formada i n’hi ha que fins i tot decideixen iniciar-ne una de nova.

Contràriament al que s’ha dit en nombrosos estudis, s’ha demostrat científicament que els monitors/es no s’alimenten de flors (per allò de menjaflors), s’alimenten de valors com la motivació, la participació, l’amistat, el compromís, l’alegria… i alhora nodreixen a les seves cries amb activitats que transmeten aquests valors. De les activitats més comunes entre les manades hi trobem les sortides a l’aire lliure, els jocs de nit, les cançons, les gimcanes, la convivència durant dies (aquesta pot donar-se en uns espais anomenats cases de colònies o en terrenys d’acampada), les danses, els jocs moguts, etc.

El cervell dels monitors/es regula un sistema força complex, en el qual ha d’estructurar i compaginar tota una vida repleta de deures: casa, estudis, amistats, hobbies, parella…, amb tots els compromisos que comporta ser membre de la manada: reunions, sortides, activitats, comissions, colònies, campaments, formació…

ESPLAI: [s. XIX; de esplaiar] Espai en el qual habita l’espècie monitoril i nom que rep la manada.

En tant que manada, són coneguts per les activitats que realitzen, per la seva manera d’educar a les cries (mitjançant activitats i amb la quotidianitat), per la seva supervivència malgrat les adversitats però, sobretot, la característica que millor defineix els esplais és la capacitat de transformació que tenen del seu entorn.

De vegades en base a si alguns valors predominen sobre uns altres, les manades s’uneixen formant un clan, aquest aglutina moltes manades que comparteixen moltes característiques en comú. Aquests clans tenen una gran i forta capacitat de transformació de l’entorn i és el motiu per al qual existeixen. També proporcionen seguretat, formació, recursos, etc. a les diverses manades que el formen.

JANA ALENTORN: [1984; de Rosa i Mike, Vilanova i la Geltrú] Després de tenir clars els dos anteriors termes, entendreu millor la meva pròpia definició. Doncs bé, jo em dic Jana Alentorn Lahoz, vaig participar durant 12 anys a la manada del C.E. Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú, des que era una cria. Mentre vaig ser una cria de la manada, vaig aprendre moltes coses i vaig gaudir de molts moments màgics, fins al dia que els membres adults van proposar-me passar a ser monitora. Aquell va ser un dels moments més feliços de la meva vida.

La meva manada forma part del clan d’Esplac (Esplais Catalans), el qual el defineixen els valors de la laïcitat i el progressisme. Tot i que sempre la duré al cor, ja fa un temps que he abandonat la meva manada, però ara visc com a dirigent dins del clan Esplac i me’n sento orgullosa i feliç. I a més a més, per sobreviure treballo formant als membres de diverses manades perquè tinguin més recursos per criar a les seves cries i així anar creixent tots plegats.

Confio en què aquesta espècie, de la qual formo part, segueixi creixent i fent-se gran. Que algun dia sigui coneguda i reconeguda la tasca que fa, que dia rere dia les cries es motivin a continuar la saga i que la seva capacitat de transformar l’entorn no esdevingui només una il·lusió i segueixi sent una realitat tant espectacular, sòlida i palpable com el Pedraforca (una mica menjaflors sí que som, però amb orgull!).