Autor: Marc Rivas Rosell

L’educació ambiental no és només saber separar bé els residus que generem o fer activitats amb materials reciclats, l’educació ambiental és molt més que tot això.

Quan parlem d’educació ambiental a l’esplai, estem parlant d’un procés d’ensenyament-aprenentatge encaminat a l’aproximació del nostre entorn més proper, a l’estimació d’aquest entorn i a l’actuació crítica per defensar-la.

El medi ambient el trobem a tot arreu; tant els paratges naturals com a les ciutats i pobles. Tots aquests espais formen part del nostre ecosistema, potser amb més soroll, més cotxes, més fum…

Però arriba l’estiu i els esplais anem a buscar el contacte directe amb la natura. Quan parlem de natura, podem pensar en diferents tipus de paisatge: de muntanya, platja, zones humides, zones de secà, etc. Però potser ens hauríem de preguntar per què anem de campaments a la natura?

Quan anem a un paratge natural, pretenem que els nens i les nenes valorin la bellesa d’aquell espai? O s’amarrin d’aquell contacte sensitiu? O tinguin coneixements, empatia i respecte per la natura?

Aquestes preguntes poden ser interessants perquè, molt sovint, ens omplim el cap amb la idea del pensament crític però no va acompanyat d’actuacions crítiques acords amb les idees que defensem com educadors.

Quan anem de campaments, portem unes activitats preparades, volem que els infants esmorzin junts, cantin, facin gimcanes… Són activitats molt potents i maques que impregnen la sensibilitat dels infants. Però fer les activitats exactament igual com les faríem en qualsevol altre lloc, vol dir que no estem aprofitat la sortida a la natura. Apart d’adaptar-nos a cada indret on ens trobem, seria molt fructífer que es dediquessin algunes estones a la descoberta de l’entorn.

No cal fer activitats dedicades a saber el nom de cada planta i arbust però les principals característiques naturals són molt fàcils de trobar, perquè avui en dia tenim accés a molta informació. També podem realitzar activitats dedicades a l’amarament de les sensacions que ens produeix la natura, ja sigui dedicant cinc minuts a tancar els ulls i notar el vent a la cara, o observar els núvols descalços estirats a la gespa, escoltar els sorolls del bosc etc.

Anem lents perquè anem lluny! quelcom intrínseca a l’educació… però el camí ja l’hem començat, només cal continuar lluitant!