Autor: Rafael Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i soci d’Esplais Catalans.

Algun cop t’has preguntat com respires, com es la teva respiració? Algun cop t’has aturat per sentir el moviment del teu cos quan entra i surt l’aire? Algun cop t’has plantejat com afecta la teva manera de respirar a la teva tasca educativa? Mai has observat la teva respiració quan estàs amb els infants fent jocs i no surten? O quan estàs amb altres companys o companyes monitores en una reunió “acalorada”?

Malauradament, és possible que mai t’hagis plantejat quin vincle pot haver entre la tasca educativa i la forma que tens de respirar i, el que és mes greu, potser que mai t’hagis aturat per prendre consciència de la relació que mantens amb la teva respiració i com aquesta t’afecta en el teu dia a dia, al teu estat d’ànim i a les teves funcions fisiològiques.

Sovint parlem de grans temes pedagògics com la participació dels infants, la relació amb les famílies, el relleu als equips de monitors i monitores, la resolució de conflictes, la gestió de les emocions, jocs per potenciar la cooperació i la pau, etc. Però mai he trobat ningú que hagi posat sobre la taula un tema que està en la base de tots els temes, i més: la respiració. Per aquest motiu, i per la meva formació i experiència, crec que és hora de donar llum a aquest tema i començar a treballar-lo, ja que és clau per avançar en la tasca educativa i en els grans i petits temes pedagògics.

D’entrada, cal prendre consciència de la importància que té la respiració a la nostra vida, tant física com psíquica. No cal reflexionar molt per adonar-se que no podem viure sense respirar mes d’uns quants minuts, depenent de les condicions físiques i l’entrenament de la persona. Sense menjar, fins a 40 dies; sense beure, 2 o 3 dies; però sense respirar… Feu la prova!

Respiració, postura i emoció

La respiració és una funció de l’organisme fonamental per a mantenir-nos amb vida. Tan fonamental, quotidiana i senzilla que ens oblidem de que respirem. Curiós, però no passa el mateix amb el menjar i amb la beguda, sense les quals podem aguantar més temps. Sembla com si el més elemental, de tan elemental que és, passa a l’oblit.

Però no només la respiració és vital per mantenir el nostre cos viu, sinó que també ho és per mantenir la nostra salut mental viva i positiva. La respiració alimenta el nostre cervell, les nostres cèl·lules i neurones, ajuda a la renovació dels teixits, de la sang i, molt important, afecta i és afectada pel nostre estat emocional. Una mala respiració, és a dir, la respiració que és produeix dins d’una postura incorrecta, que no oxigena be tot el organisme, que està “tallada”, afavoreix estats emocionals destructius, aquells que ens amarguen la vida i ens fan patir sense sentit.

La correlació entre respiració, postura corporal i emoció és directa, tant en un sentit positiu com negatiu. Està clar que les emocions son útils o inútils en la mesura que acompleixen, o no, la seva funció per la situació que s’està produint i el benefici que puguin estar produint. La ràbia, la por o la tristesa, que sovint es cataloguen incorrectament com emocions negatives, són emocions útils quan un ha de posar un límit extrem, tenir precaució davant un perill o passar per un procés de dol.

Les emocions tenen uns patrons posturals i respiratoris molt clars i, literalment, s’encarnen en nosaltres. Però també pot passar a l’inrevés; quan estem atrapats en estats emocionals destructius i observem que no podem sortir, hem de ser capaços d’actuar modificant la postura del cos i el tipus de respiració que s’estigui donant. Aquesta acció necessita de coneixements tècnics i, el mes important, de voluntat per escollir l’estat emocional en el que un vol viure… I provocar-lo!

La respiració i la postura juguen un paper central en aquest ball d’estats emocionals i anímics en els quals estem submergits les 24 hores. Ser conscient d’aquest fet i de que podem modificar la postura i la respiració sota la nostra voluntat ens dóna la possibilitat de canviar el nostre estat intern i, d’aquesta manera, afectar al nostre entorn i les relacions que mantenim amb ell. I aquí és on es vincula la respiració i l’educació.

Relació amb la pràctica educativa

El fet de ser conscients de la nostra respiració i modificar-la a voluntat ens permet modificar la relació amb l’altre i l’entorn. Tenint en compte que un dels ingredients bàsics de l’educació són les relacions interpersonals, quan modifiquem la respiració i la postura corporal, afectem directament a la relació educativa.

Les relacions interpersonals passen en un percentatge molt alt per les nostres emocions. Del llenguatge que utilitzem, el 70% que arriba a l’altre de nosaltres és a través del cos i, com ja hem vist, en el cos s’expressen les nostres emocions i a través del cos respirem tot el que ens està succeïnt. Per tant, si aprenem a modificar el cos i la respiració estem influint en la nostra comunicació amb l’altre i, per tant, la nostra relació educativa.

Feu la prova. Quan estigueu en una reunió de monis on hagi molta tensió, o quan us trobeu aclaparats amb els infants perquè no estan sortint les coses com esperàveu que sortissin, preneu consciència de com esteu respirant i quina és la vostra postura corporal (segurament respirareu de manera superficial i amb el cos tancat), atureu-vos i feu una inspiració profunda i ben sentida. I continueu amb aquest patró respiratori i corporal, amb respiracions profundes i conscients, obrint el pit i els espatlles, tornant a la verticalitat. En pocs segons notareu un cavi subtil dins vostre i amb els minuts, els pensaments començaran a canviar i l’estat d’ànim també. Quant més practiqueu aquests canvis d’actitud corporal, respiratòria i interna, més eficaç serà la vostra pràctica i amb millors resultats.