Autora: Berta Mundó

“El pedagog i els drets de l’infant: història d’un malentès?” de Philippe Meirieu
Col·lecció Temes d’Infància
Editat per Associació de Mestres Rosa Sensat, 2003.

Aquest llibre que us presentem relaciona directament amb el paper que tenim educadors i educadores amb tot allò que té a veure amb els Drets dels Infants, des de la “Carta per a la protecció dels infants de Korczak fins a la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant del 20 de novembre del 1989, a la vegada que ens aporta un seguit de referències històriques i pedagògiques per a poder-hi aprofundir. És un bon llibre per aterrar en tots els temes dels drets dels infants de manera breu, clara i entenedora.

Abans que res Meirieu reivindica en aquest petit llibre els Drets de l’Infant com a un text d’indignació i de revolta, perquè educar, diu, és rebel·lar-se contra allò que és en nom d’allò que hauria de ser. Situa l’infant com a subjecte, afirmant que la infància no és una preparació per a la vida adulta, sinó que l’infant té veritablement un present, i que el nostre repte com a educadors és ser capaç d’acompanyar-lo en aquesta “exigència d’ésser” a la qual aspira.

Però on aprofundeix, i d’aquí les ganes de poder-vos recomanar la lectura, és en el dret a l’educació per a la construcció de ciutadans, aterrant inevitablement a qüestions de participació que de ben segur ressonen en el dia a dia de l’esplai. En aquest sentit, recull algunes afirmacions de la Convenció on diu, per exemple, que l’educació “ha de preparar l’infant per a assumir responsabilitats de la vida en una societat lliure” entenent que “la lliure implicació des de la infantesa en una activitat col·lectiva permet descobrir per un mateix les regles necessàries a l’accés a la responsabilitat ciutadana”. I no és això el que fem a l’esplai? 

Cal tenir en compte la proposta de definició que fa Meirieu del concepte de participació, ja que per a ell no es tracta d’un dret sinó d’una posició pedagògica, d’un procés educatiu. I per tal de garantir aquest, parla del paper dels educadors i educadores a l’hora de generar contextos pedagògics. Afirma tres condicions que han d’existir perquè un context faci el seu paper:

1. ha de permetre la constitució d’un “espai lliure d’amenaça”,
2. ha de ser un lloc on l’infant pugui establir una aliança amb un adult contra totes les formes d’adversitat i de fatalitat i,
3. finalment, ha de ser ric d’ocasions, d’estimulacions i de recursos diversos.

Us recorda a alguna cosa?
Bona lectura!