La Berta Mundó, Secretària General d’Esplac, escrivia ahir al seu bloc Subjectivitats una entrada plena d’emotivitat i agraïment a tots i totes les qui heu participat i heu fet possible la Monifesta’t 2011. Esplac ens unim a aquest sentiment d’agraïment i esperem que després d’aquesta trobada hagueu tornat a casa plens de l’energia de l’esplai!

El cap de setmana ha estat genial. Ahir no tenia paraules per descriure’l, només podia pensar amb la quantitat de monitores i monitors amb els que havia creuat una paraula, un somriure, una mirada. Amb els que coneixia, i amb els que no. Amb la quantitat d’entitats i de persones que ens havien donat suport. Amb que segur que hi ha (moltes) coses a millorar. Amb tota l’energia que se’m va encomanar sense límits. Amb els EGS, amb l’ED i amb l’ST. Amb la feinada de la comissió. Amb Esplac.

Però és que el dia d’avui, l’endemà de tot plegat, ha estat AL·LUCINANT. Per començar, m’he llevat amb un somriure gegant a la cara: la Monifesta’t ja ha passat i tot ha anat com estava previst. I després d’això, tot de retorns positius, un darrera l’altre. Mails, tweets, facebooks, sms. Fins i tot trucades. D’agraïment. No sé ben bé per què, si qui està agraïda sóc jo. De poder treballar pels esplais laics, voluntaris i associatius i pel seu projecte comú. I que porta molta feina? Sí. I recompensa? Encara més. Com diu la Jana, “ara me n’aniria de colònies 15 dies amb tot Esplac”. Pot ser que sigui una valoració massa personal,  però avui l’orgull esplaiero és total.

Sobretot quan t’afegeixen a un grup del facebook (que ara fa tanta ràbia perquè es pot fer sense consultar). I veus que és aquest. I el somriure guanya a la cara de sorpresa. Ni fet expressament surt tant bé. Us ho asseguro. Això sí que és orgull laic 2.0. Això sí que és l‘energia de l’esplai.