Reflexions sobre l’educació de les emocions i els sentiments

Autors: Rafa Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i Dani Costa, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

Les emocions han estat un tema present al llarg de la història, però és des de fa poc que ha començat a prendre rellevància en l’àmbit educatiu. Per una banda, la neurobiologia ha pres les emocions com a objecte d’estudi científic, i per l’altra, la gran complexitat de la nostra vida social reclama a crits una formació íntegra de la persona, i aquesta no es pot fer sense tenir present les emocions, ja que són aquestes les que mouen les persones en tots els seus actes, actituds i relacions vers un mateix i als altres. Cada vegada més, es pren consciència que la concepció materialista no ofereix respostes per donar un sentit a la vida, ni a l’existència i menys a la part emocional de la persona. Aquest fet ha portat a les persones a mirar dins seu per trobar respostes i això esdevé un procés constant que es dóna en el nostre interior.

On posem la mirada? Cap a on caminem?

El primer punt a tenir clar és des de quina perspectiva caminem. Aquesta és la del reconeixement de les dues realitats en les que vivim totes les persones; la interna, o món intern, i l’externa, o món extern. Totes dues es necessiten i han d’ocupar el seu lloc per a una vida saludable, tant a nivell personal com social.

La realitat externa es caracteritza per ser tangible, visible, perceptible i es pot mesurar i quantificar. La realitat interna, o món intern és intangible i imperceptible, i constitueix allò essencial de la persona i o del grup. Es manifesta a través de l’exterioritat, però està mes enllà d’aquesta. Un exemple: els valors. Algú/na ha vist algun dia caminar al respecte, la solidaritat o la justícia pel carrer? Crec que no, però sí que hem vist actituds i actes que hem identificat amb aquests valors. O quan un escolta una música que li agrada; ha vist allò que li agrada? No, perquè era un sentiment i els sentiments no es veuen, només es senten.

La societat on vivim ha posat la seva mirada cap a la exterior i ha oblidat i maltractat la dimensió interior de les persones. Aquest desequilibri entre el món exterior i el món interior és causant, entre d’altres, del malbaratament mediambiental, l’hiperconsumisme, l’hiperproductivitat, l’anomenada crisi de valors, les classes polítiques buides de contingut que s’han convertit en gestors dels interessos econòmics d’uns/es pocs/ques… I l’oblit dels sentiments en les relacions personals. Aquest desequilibri, malauradament, produeix aberracions i, al final, una societat malalta mental (no oblidem que les malalties mentals són les primeres a Occident!)

El ressorgir de les emocions té a veure amb aquesta nova sensibilitat que reclama recordar que a de carn i ossos som éssers sensibles, amb ànima, i no només productes d’estadístiques, ja sigui per ser ciutadans, ja sigui per ser consumidors, ja sigui per ser treballadors…

No obstant, aquest retorn a la dimensió emocional s’està produint amb els vicis propis de la societat líquida, canviant i accelerada on vivim, donant fruit a l’Hiperemotivitat. Ara, empreses, polítics, publicistes, mitjans de comunicació, educadors i educadores… Tots i totes reclamem les emocions. Aquestes es converteixen en cap de cartell de reclams publicitaris, campanyes polítiques, programes educatius… Això és perniciós i torna a desequilibrar la balança, però cap l’altre costat.

L’equilibri entre el món interior i el món exterior requereix bon tracte, paciència, perseverança, dosificació, prudència, sensibilitat i lentitud, tot allò contrari a la pressa, l’estrès, la hiperproducció d’activitats, l’ansietat, la ràbia, la frustració, etc. Aquestes no són bones companyies en aquest camí de compensació i harmonització entre el món extern, que ha estat el dominant, i el món intern, que ha estat l’exclòs. No es tracta de venjança, sinó de fer justícia.

Cap a quin horitzó caminem?

A partir de la coexistència del món interior i l’exterior i la necessària i saludable relació equilibrada entre tots dos, passem a establir l’objectiu de l’educació emocional.

De fet, l’objectiu últim de l’educació emocional és tornar a habitar el nostre món interior en harmonia amb l’extern. Aquesta “rehabilitació” ens permet aconseguir major benestar personal i social, un camí que ens aproparà a l’autorealització de la persona.

Quin camí hem de seguir?

Per aconseguir major benestar personal i social, el primer pas és crear un centre de gravetat permanent des del qual sostenir les fluctuacions que el dia a dia porta. Moltes d’aquestes fluctuacions tenen a veure amb el bon o mal ús de les emocions. Construir el centre de gravetat, implicarà ser capaç d’experimentar, identificar i regular les pròpies emocions. En el camí cap aquest horitzó es fan necessàries tres requisits:

1. Voluntat de voler construir aquest centre, el que implica pràctica, paciència i perseverança.
2. Eines per poder-ho fer, el que implica coneixements útils i concrets, i temps de dedicació.
3. Un grup, amb guies, que acompanyi en aquest procés.

I amb quin mètode?

Sobre el mètode per treballar l’educació de les emocions, n’hi ha un que és bàsic i que es resumeix en la següent fórmula: ESTÍMUL – CONSIDERACIÓ/REFLEXIÓ – RESPOSTA. L’important és crear un espai entre l’estímul i la resposta. Un espai de decisió i llibertat que ens ajuda a donar la resposta adequada a l’estímul rebut.

Evidentment, hi ha alguns casos en que la fórmula ha de ser estímul – reacció. Si estàs al mig d’una carretera i vé un camió directe cap a tu, no és gaire útil ni intel·ligent reflexionar sobre la resposta que donaràs a l’estímul que és el camió: aparta’t sense pensar-t’ho dues vegades, si no vols acabar amb al teva vida! Però en el dia a dia, la majoria de situacions en les quals ens trobem no són situacions de supervivència, de vida o mort, i sí que són situacions en què podem i hem de ser capaços de generar una distància, creant l’espai de reflexió sobre allò que ens està passant i poder avaluar les respostes més adequades pel nostre benestar i el de la resta.

** Imatge de Barnaby Wasson (CC-NC-SA)