“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix.

En quins pilars es basa l’educació emocional?

Un aspecte fonamental és l’autoconeixement, la mirada interna. Si la persona no es coneix, si no es mira endins, no podrà treballar-se i transformar-se. És el primer pas. Sembla que en aquest món esbojarrat en què vivim no hi ha temps, però cal aturar-se i reconèixer-se i sentir els pensaments i les emocions pròpies.

El següent pas és l’autogestió, és a dir, com regulem les nostres emocions. Això vol dir tenir contacte amb les emocions i els pensaments, per tal de transformar-los. A vegades, l’educació es centra a demanar als infants que modifiquin la conducta i només se’ls demana això, o també es centra en què treballin el raonament. Ens oblidem, però, d’allò que hi ha al darrere: les emocions. A més, s’oblida allò relacionat amb el treball corporal: a través del cos també podem educar-nos emocionalment.

Un altre dels pilars és l’empatia. Volem que les criatures siguin empàtiques i se n’adonin de les emocions dels altres, però moltes vegades no poden perquè no els hem ensenyat a reconèixer-les en elles mateixes. Cal empatia i compassió; saber-se copartícep de les emocions dels altres i tenir ganes de fer alguna cosa perquè l’altra persona no pateixi.

Com creus que els monitors i monitores podrien portar l’educació emocional a l’esplai?

És inqüestionable que els monitors d’esplai eduquen, però cal tenir en compte que la majoria estan en edats en què encara s’estan educant. Les zones cerebrals relacionades amb l’educació emocional i la maduresa moral no acaben d’estar formades fins als 22-24 anys. Per tant, en aquest cas, l’educador està educant a les criatures alhora que s’educa a si mateix. Ho trobo interessantíssim. Per això és tan satisfactòria la feina del monitor/a, perquè no només ajuda a créixer la criatura sinó que creix ell mateix. Tenen un paper fonamental i suposa un creixement personal, positiu i col·laboratiu, a vegades sense tenir-ne realment consciència. Crec que hi hauria d’haver una formació profunda pels educadors i educadores dels esplais perquè sàpiguen com són i tinguin en compte com pot influenciar la seva acció educativa.

Un pas fonamental és portar les emocions a la quotidianitat. Al final del dia hauríem d’haver dit tantes vegades “penso”, “he pensat”, “tu que penses?”, com “sento”, “he sentit”, “com et sents?”. Però no ho fem: sembla que les emocions no tinguin presència. Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions, transmetre-la als infants i parlar-ne de manera natural, per posar nom a allò que sentim i poder-ho transformar si no ens agrada. Quan posem paraules a les emocions, estem fent una connexió neural entre el cervell pensant i el cervell emocional, que és fonamental. Amb la pràctica arriba un moment en què connectem directament amb les emocions i sabem què és allò que sentim.

Afirmes que l’educació emocional és la gran oblidada dels programes educatius oficials. Per què?

Perquè allò que no té existència no existeix. Es veu com una cosa esotèrica, una moda… Fins que els grans estaments educatius no hagin viscut aquesta formació emocional i no se n’hagin adonat de la gran importància que té la capacitat de regular les emocions, no ho tindran en compte. En canvi, les emocions estan sempre presents i cal saber regular-les en favor d’un mateix, per evitar que interfereixin nocivament en el rendiment o la feina de l’infant. Quan se li posarà l’etiqueta d’important i imprescindible a l’educació emocional? Quan els educadors del futur hagin interioritzat la importància d’aquesta formació per arribar a enriquir les competències personals de les criatures.

Tot i que l’educació emocional és una de les grans oblidades, sí que hi ha experiències de treball al respecte actualment. Pots posar alguns exemples?

Hi ha centres que estan incorporant l’educació emocional en el seu currículum, dins de tutories, d’educació per la pau… Hi ha escoles d’atenció educativa preferent que l’han introduït i que valoren que hi ha hagut un abans i un després de treballar en aquest sentit. També s’està aplicant en escoles sensibilitzades per l’art o en algunes escoles en àmbits rurals. Finalment, també hi ha grups de mestres, normalment d’educació infantil i cicle inicial, que estan treballant dins de diferents escoles per incorporar l’educació emocional.

* Podeu veure un fragment de l’entrevista en vídeo al Youtube.