20-setembre-2017

Autors: Ramon Sagalés (membre de l’Equip de Coordinació i de la comissió Reduint Petjada) i Alba Lafarga (integrant del Grup de Treball de Somesplai).

El diumenge 8 d’octubre se celebraran a Barcelona les IV Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Un dels ponents de la taula rodona que es realitzarà al matí és Dídac Ferrer, professor de la UPC expert en economia circular i comunitats col·laboratives. Hem parlat amb ell per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi lleugerament en la que serà la temàtica central de les jornades.

1. Ens podries fer cinc cèntims de la teva trajectòria professional en relació amb l’economia circular?

Em vaig formar com a enginyer de materials i vaig fer un doctorat en la mateixa temàtica; però tenia interès a entendre el reciclatge dels materials, la manera com es poden reutilitzar, la reducció de residus, etc. Després vaig entrar a treballar a la universitat com a responsable de Medi Ambient. Ho tractàvem en un sentit ampli, tant de sostenibilitat com d’educació. Ens interessava que des de la Universitat Politècnica es poguessin formar enginyers, arquitectes, matemàtics…, persones que fossin sensibles i positives amb el tema de la sostenibilitat. I això em va obrir perspectives sobre la complexitat de tots aquests temes, que no són simples i que no tenen una solució fàcil.

En un moment, vaig començar a tenir la sensació que sempre estava fent el mateix: parlar molt de la teoria. I així és com durant els anys de la crisi em vaig dedicar a impulsar una cooperativa de transformació social que es diu Tarpuna, de la qual vaig ser el soci fundador. De manera que, a part de la meva feina a la universitat, em dedicava a fer feines molt més pragmàtiques, tocant de peus a terra i intentant generar inclusió social i llocs de treball en projectes de sostenibilitat. I ha funcionat. Ara Tarpuna és una cooperativa on treballen vuit persones i que genera molts impactes; n’estic molt content. Però el meu recorregut, després de la universitat, es basa cada vegada més a ocupar-me d’aspectes socials. A part de la sostenibilitat, em preocupen els temes d’igualtat, gènere i inclusió. És a dir, temes més socials, d’una comunitat que és capaç de mantenir-se cohesionada. Llavors, el que diria és que l’economia circular té a veure sobretot amb el que deia al principi des de la universitat. I ara m’ho miro amb una perspectiva diferent de la que tenia fa quinze o vint anys.

2. Dels diversos projectes que has dut a terme, quins són els que t’han enriquit més com a persona?

Una gran part dels projectes en què m’he mogut tenen diverses dimensions simultànies que m’interessen. Per un costat, la idea de cuidar el planeta i els recursos i deixar per als que vinguin després un món ple de possibilitats. Però després hi ha la qüestió del mentrestant. Mentrestant hi ha gent que viu en la injustícia social, que es troba en situacions molt vulnerables, hi ha gent que està empobrida. Què podem fer mentrestant que no sigui només pensar que d’aquí a dues generacions la gent estarà sense recursos, sense materials…? Podem fer que la gent accedeixi als recursos.

Doncs una iniciativa que és molt complexa però que estic molt content d’estar impulsant és un projecte que va néixer de Tarpuna i que es diu Banc d’Energia. És una associació que promou un treball des del qual podem combatre dos problemes a la vegada. Per un costat, el malbaratament de l’energia (de la mateixa manera que el banc d’aliments combat el malbaratament alimentari). I per l’altre, la pobresa energètica (que seria l’accés al recurs de l’energia energètica). Hi ha gent que no es pot permetre tenir la llar en condicions (a l’hivern passa fred, a l’estiu es mor de calor…) i a la vegada hi ha un munt de gent, comunitats i empreses que malbaraten l’energia perquè no la gestionen bé. Llavors, si ajuntem el que malbarata i el que li falta, potser al mig trobem una solució. En aquest projecte es tracta d’anar teixint xarxes entre aquests dos problemes que fins ara han anat separats. Aquest és un exemple de projecte que trobo interessant perquè la nostra feina, en el fons, és connectar mons que estan desconnectats. Sembla que la pobresa energètica és un tema de subvencions a la gent pobra i d’altra banda sembla que l’eficiència energètica resoldrà tots els problemes de malbaratament energètic. Però potser no és així, potser és la consciència que aquest recurs li pot servir a un altre la que resoldrà el problema de la pobresa energètica. De manera que no és tant que jo tingui diners per gastar en tecnologia, és donar valor a l’energia. De la mateixa manera que quan esteu de campaments i no teniu aigua corrent, doneu importància a la cantimplora. La idea que els recursos depenen molt de com es gestionen.

3. Els valors que estan en el rerefons dels teus projectes són molt semblants als que tenim els esplais. Has tingut alguna vinculació amb l’associacionisme?

Vaig estar molts anys de petit i després de monitor a la Unió Excursionista de Catalunya (UEC). Els valors que vaig viure i dels quals em vaig impregnar en aquells anys és evident que m’han influït. Viure només amb la motxilla i anar-te’n de travessa requereix de pocs recursos, perquè si te’n poses massa no els pots carregar. I has de saber viure i gaudir de coses molt intangibles: l’experiència de la natura, de l’equip, de les comunitats… Diria que són experiències que si no les tens de petit és molt difícil reeducar-les de gran. No dic que sigui impossible, però són coses d’una dimensió emocional i afectiva, i no racional.

4. Què coneixes del món de l’esplai?

Sé que en aquesta barri (Gràcia) molts companys hi han portat els seus fills; nosaltres hem portat les nostres filles a un cau. Després s’han dedicat al bàsquet i han arribat les incompatibilitats, però al final és molt bonic que la meitat o més del que aprens no sigui el que es viu a l’escola sinó un aprenentatge més informal, més enllà del currículum oficial. I per mi això és molt important. Sí que notes que les persones que han viscut aquestes experiències tenen uns valors que lliguen amb els dels seus pares, que van decidir a portar-los-hi. No és que sigui màgic, però sí coherent en l’àmbit de la família, de les activitats que hi fan, etc. Jo hi dono molt de valor. En termes de sostenibilitat, per exemple, que puguis tenir un lleure que no necessiti molts recursos és una gran contribució a la societat. És a dir, si per tenir lleure i passar-nos-ho bé tots necessitem moure’ns amunt i avall gastem molts recursos i molta energia. En canvi, si ho podem fer anant a jugar a la plaça i fent uns jocs en què només necessitem un cordill, un globus o una patata, tot canvia. És una riquesa molt alta per viure sosteniblement tenir aquestes comunitats que eduquen i que distreuen. Són una alternativa molt potent.

5. Què esperes de les jornades?

Quan m’ho vau proposar… Jo tinc la meva vida, treballo moltes hores, tinc una família…i venir a les jornades era gastar-me un diumenge. Però crec molt en la feina que feu els educadors en el temps de lleure. Per mi és una inversió en vosaltres perquè busco entorns que multipliquin els aspectes que per mi són importants. A vegades em dedico molt a fer xerrades i feina a la universitat, però en ocasions és molt més efectiu fer-ho amb persones que són realment sensibles i obertes que no pas amb persones que vénen obligades, avorrides o saturades. Si serveix d’alguna cosa el que pugui explicar estaré encantat de la vida, i si a més a algú li aporta idees que li permetin innovar en el que fa, estaré entusiasmat.