Autores: Núria Fitó i Júlia Sala, monitores de l’esplai GEPS de Santpedor.

Com a educadores en el lleure que som, ens adonem que una part fonamental de la nostra tasca educativa es troba en el camp de les emocions. Des de la nostra primera experiència a l’esplai, quan tan sols érem unes nenes de 6 anys, hem estat treballant l’educació emocional; però és ara, com a monitores, que observem que altres institucions educatives estan començant a donar-li importància al tema. Així, constatem que el lleure ha estat pioner en aquest àmbit de l’aprenentatge en infants i adolescents.

Els principis de l’educació emocional són l’aprenentatge amb el cap (pensant), amb les mans (actuant) i amb el cor (sentint). Si ens manca algun d’aquests tres pilars, entrem en conflicte amb nosaltres mateixos i no podem evolucionar com a persones ni aprendre. En aquest sentit, la tasca educativa en el lleure, i en la nostra experiència dins l’esplai, es basa en el joc i l’experiència vital. És a dir, vivim. Això fa, a diferència d’altres àmbits educatius, que no només aprenguem amb el cap o mans, sinó que també sentim i expressem sentiments i emocions, tant positives com negatives.

Entenem, per tant, que l’educació emocional és aquell mitjà que ajuda a la capacitat de posar intel·ligència a les emocions; és a dir, utilitza les emocions per educar, en la intel·ligència emocional. Gràcies a aquesta sabem reconèixer les nostres emocions, acceptar-les, posar-hi nom i a partir d’aquí, buscar respostes. Creiem que aquest procés és fonamental per viure en equilibri en termes emocionals. Per tant, hem d’educar-les amb i per a les emocions.

Com treballem a l’esplai l’educació emocional?

Per nosaltres, és fonamental el creixement individual de cada infant. Creiem que és important escoltar les nostres pròpies emocions i no reprimir-les, sinó viure-les, ja que a partir d’aquí els hi podem posar nom i podem extreure conclusions del què realment necessitem. I, a més, ajuda al nostre creixement personal.

Però com a monitores, no hem d’oblidar que nosaltres també som persones, sentim i ens emocionem. Abans de poder ajudar i educar als infants, hem de començar per nosaltres mateixes. Només gràcies a l’autoconeixement els podrem entendre més i podrem fer més per a ells. No podem pretendre que els infants ens expressin les seves emocions, si nosaltres reprimim les nostres davant seu. Hem d’empoderar-nos per poder viure amb normalitat tant les experiències positives com les negatives, no amagar-nos-en, només així serem capaces d’explicar el què ens passa als infants, i que ells puguin viure-les.

A més, també entenem que dins el món del lleure, molts dels valors o objectius que ens marquem, estan fonamentats per les emocions. Per exemple, com més emocionalment equilibrats estiguem més assertius serem. Què volem dir amb això? Nosaltres entenem que molts dels valors que treballem des de petits a l’esplai estan fonamentats per les emocions, com el companyarisme, el respecte, empatia, sinceritat, assertivitat…

La nostra missió com a monitores és fer de guies als infants i joves en el seu pas per l’esplai i que aquests puguin acabar desenvolupant el seu projecte personal. Però, per a fer aquest procés, primer necessitem que es trobin bé, segurs i segures de si mateixes… És aquí on apareix el paper de les emocions, ja que si no les aprenem a treballar i gestionar pot ser que el seu projecte es vegi frustrat.

Però quan estem treballant l’educació emocional amb els infants, hem de tenir en compte que de la mateixa manera que nosaltres hem necessitat un temps per sentir, viure, racionalitzar i acceptar les nostres emocions abans de poder-les explicar, ells també el necessiten, inclús pot ser un procés més llarg. Això vol dir que els hem de deixar espai i donar aquest temps, per què puguin descobrir i experimentar els sentiments i sensacions, viure-les, sentir-les, pensar-les, integrar-les i, després, si volen, explicar-les. Com a monitors hem d’estar sempre disposats a donar eines i recursos a les seves necessitats emocionals (sempre que no interfereixi en les nostres), però també hem de saber deixar-los-hi el seu espai i saber acceptar el seu silenci, quan sigui el cas, i no forçar-los.

I finalment, no hem d’oblidar-nos de posar un filtre per no empatitzar massa amb les seves emocions, que són externes a nosaltres, perquè sinó ens poden acabar afectant i crear un malestar a nosaltres mateixos (això no vol dir que no haguem de ser empàtics). Vol dir que l’ésser humà actua en funció de les emocions, però si ens quedem aquí, serem tan sols uns animals; el què ens diferencia de les altres espècies del planeta és que actuem en funció de les emocions posant el filtre, que és la raó. Això vol dir que, a part de poder posar nom a les emocions i, per tant, convertir-les en sentiments, també hem d’aprendre a racionalitzar-les, i només així, les podrem gestionar.