Autora: Mireia Martínez Agout, responsable tècnica del projecte Inclusió i Diversitat d’Esplais Catalans.

 

A Esplais Catalans pensem que l’educació en el lleure és i ha de ser un espai privilegiat per a la inclusió i la cohesió social. Tot i així, també hem de ser conscients que no sempre arribem a tots els sectors de la societat i que encara ens hem de treballar molt en aquest sentit. És per això que des d’Esplac hem engegat el projecte de Diversitat i Inclusió a l’esplai i que, avui, dia internacional de les persones amb discapacitat, us volem fer quatre pinzellades sobre com entendre i treballar aquests temes des de l’esplai.

Hem d’entendre, en primer lloc, la inclusió des de diferents punts de vista globals, abans d’entrar en concret a l’esplai. Aquests són:

• Social. L’exclusió de certes persones és una pèrdua d’oportunitats de desenvolupament d’una societat. L’exclusió provoca segregació, fractura social i enfrontaments dins la mateixa. Alhora, impedeix que la societat pugui aprofitar els beneficis d’un entorn divers format per totes les persones que hi conviuen.
• Econòmic. Que certs segments de població no participin de les estructures és una pèrdua en termes de potencial del capital humà.
• Democràtic. Promou el principi d’Igualtat, la garantia dels drets fonamentals i el dret de participació de totes i cada una de les persones que formem una societat.

En segon lloc, valdria la pena preguntar-nos i reflexionar sobre el perquè de la inclusió als esplais, que ha d’estar lligat a una sèrie de reflexions i consens de l’assemblea de l’esplai.

• Quina és la raó de ser d’un esplai? L’educació integral d’infants i joves mitjançant la metodologia en acció (dinàmiques i jocs).
• Hem d’oferir a tot infant la possibilitat de gaudir i aprendre a través del lleure. Fins i tot fer un esforç per fer arribar l’esplai a aquelles famílies que poden tenir la sensació que això no és el seu lloc, o que allò que s’hi fa no va amb elles.
• Els esplais ens presentem com espais inclusius. No només perquè el lleure hauria de ser un dret universal, sinó perquè forma part de la idiosincràsia de l’educació en el lleure. I això inclou fer-ho en la diversitat, el respecte i l’autonomia.
• Un grup de monitores ben format té menys por a l’hora d’actuar i es rebaixen les possibles tensions. Continuem tractant amb infants que no deixen de ser-ho, tinguin les característiques i la idosincràsia que tinguin.
• La clau està sobretot en no deixar de banda que quan estem davant d’un infant, primer és la persona, no la seva particularitat.

Finalment, també hem de tenir en compte els següents eixos vertebradors de la inclusió a l’esplai 

• Gènere. No podem creure que treballem per la igualtat i, alhora, transmetre missatges i valors diferents. Normalment són maneres més aviat subtils: llenguatge, llegendes i contes, expectatives i els rols dins l’esplai.
• (Dis)capacitat. L’error més gran que podem cometre davant d’una discapacitat és considerar que la persona és discapacitada. Aquesta té una o diverses discapacitats, però en cap cas ho és tota ella. De fet, segurament, totes en tenim més d’una, de discapacitat
• Infància i joventut en situació de vulnerabilitat. La vulnerabilitat d’un infant o jove no es limita només a la dependència econòmica (pobresa), sinó que depèn en gran mesura de cobrir les seves necessitats més bàsiques: alimentació, vestit, educació, sanitat o habitatge; necessitats reconegudes com drets fonamentals arran de la Declaració Universal dels Drets dels Infants.

Quan l’entorn no es converteix en l’idoni per créixer i desenvolupar-se com a persona és quan s’estan vulnerant els drets de l’infant. Per tant, des de l’esplai hem de vetllar pel dret a l’afecte i la comprensió, i evitar qualsevol tipus de discriminació, per exemple per raons de sexe/gènere, origen o religió dins i fora de l’esplai.

Per començar a treballar hem de veure la persona i no la (dis)capacitat. Haurem de tenir més presents les seves “capacitats, possibilitats i ritmes” a l’hora de relacionar-nos i treballar amb elles. El grup sencer d’infants i/o joves ha de ser conscient que hi ha companyes que tenen alguna particularitat (com elles mateixes). Podem demanar suport al centre escolar o a professionals d’atenció directa per a que ens acompanyin en el procés d’acollida, seguiment i acció amb l’infant i el grup. I no ens oblidem de la família -que inclou també als germans dels quals hem de deslliurar la tasca de cura dins l’esplai-, ja que la unitat familiar ens donarà les claus i ens serà una bona aliada per assolir l’èxit de la inclusió i cohesió de tot el grup.

Podeu llegir akl següent enllaç la resolució d’Esplais Catalans presentada a l’AGO 2014, El món no està pensat per la diversitat funcional, on s’explica  a quins compromisos i objectius hi volem donar resposta com a entitat. També tenim diferents recursos que volen ajudar-nos a reflexionar al voltant d’aquesta temàtica, com podem llegir en aquest article sobre treball en xarxa i promoció de la inclusió social als esplais. O buscar activitats, llibres i documents al Banc de Recursos d’Esplac!