Autora: Eva Sanahuja

 

El nostre antic logotip vaga per Avinyó 44 imprès en antics cartells, llibres, carpetes, pancartes i fulls de carta. Estimat i odiat a parts iguals per la comunitat d’Esplais Catalans, el recuperem en aquesta secció d’entrevistes a les coses que, encara que ja no estiguin de moda, han tingut el seu moment de glòria al llarg de la nostra història.

Com es definiria a si mateix?

Sóc un logotip molt racional, geomètric, seriós tal i com Ferrer i Guàrdia hagués volgut.

Sí ja… però el color rosa…

Rosa? Mai he estat rosa! Jo sóc de color salmó, estimada entrevistadora… Un color refinat, que combina amb qualsevol cartell o portada de l’Esmolet.

De fet, se l’ha vist taronja en algunes ocasions.

Sí, és que des del primer dia ningú va respectar el llibre d’estil d’aquesta casa! M’han imprès de tots colors, sense fer cas de pantones, ni mescles RGB. És que permeti’m dir una cosa, aquí ningú en tenia ni idea de disseny! De gomets, pintura de dits i cartolines sí, però de disseny gràfic ningú! En saben tant poc que fins i tot hi ha esplais que em feien aparèixer en cartells plens de gargots fets per nens! S’imagina?

Bé, és que la participació dels infants sempre ha estat important als esplais…

Sí, sí… Però hi ha associacions que això mai s’hagués permès, amb departaments de comunicació com déu mana, a l’alçada dels seus logotips.

Abans de que torni a faltar-nos, canviem de tema. Després de tants anys donant la cara per Esplac, com s’ha sentit amb el seu canvi?

Ha estat una gran injustícia. El meu temps encara no havia acabat, tot just hi havia una nova onada de seguidors a tots els sectors que se sentien orgullosos de lluir-me en samarretes, en pancartes, en enganxines… I no m’estranya, sap? Jo sempre he donat credibilitat a qualsevol iniciativa.

No s’ho esperava, doncs?

Bé, logotips tant estilosos com jo, sempre tindrem detractors… Hi ha persones (no diré noms…) que van entrar a l’equip de direcció només amb la intenció de substituir-me per un altre. De fet, la meva resistència ha estat admirable, permeti’m la modèstia. He aguantat moltes crítiques, he sobreviscut a briefings i fins i tot a debats en les reunions del sector Barcelona.

Potser si s’hagués canviat el pentinat…

El meu pentinat és un clàssic dels 80. Molts monitors i monitores el van portar també, però l’esperit revolucionari s’ha perdut, sap? Ara fan lipdubs i s’inventen hashtags moderns. Això de ”l’energia de l’esplai” a mi sempre m’ha semblat molt lleuger, sap? A mi m’agraden més els grans lemes com “L’associacionisme educatiu laic i progressista”, aquí sí que hi ha contingut, transmet transformació social per totes les síl·labes!

Encara el veiem en webs i documents, com s’ho fa?

Sens dubte, els agrado més que el nou logotip. Sempre tindré seguidors que em preferiran i em defensaran davant de noves imatges, per molt simpàtiques que semblin.

Vol dir que no s’està aprofitant de webs desactualitzades i dels despistats que no coneixen la nova imatge?

M’està acusant d’alguna cosa? Jo sempre he estat una imatge seriosa i compromesa i segur que encara hi ha gent que sap valorar les meves qualitats.

Com veu el seu successor?

El meu successor és una versió simplificada de mi. Tant que em criticava vostè el pentinat, s’ha fixat en el seu? Una còpia barata de color llampants i desenfadats, lletres que ballen, tipografies arrodonides… No sé com es conformen amb tant poc. Sap que la meva font té proporcions àuries?

Va, no sigui tant crític i doni-li un consell.

Que marxi abans que el reprodueixin de tots colors, en facin imitacions o el posin en una targeta d’un d’aquests impresentables de l’equip de direcció que han decidit substituir-me!

Bé doncs, no sé si li podem donar les gràcies per aquest consell… En tot cas, li desitgem una bona jubilació.

Jubilat, jo? Tornaré, tornareeeeé!!!!!