Autora: Patrícia Giménez Fos, Cap de departament de Creixement Personal de l’Escola Lliure el Sol i membre de l’esplai Scv-El Clot

Perquè ens formem? Per entendre perquè és tan important formar-nos, pot ser d’ajuda llegir “La educació tanca un tresor”, un informe a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació pel Segle XXI.

Els autors, liderats per Jacques Delors, diuen coses com que l’educació abasta des de la infància fins el final de la vida, i especifica quatre aprenentatges bàsics per tota persona que aprèn al llarg de la seva existència:

• Aprendre a conèixer i adquirir els instruments de la comprensió.
• Aprendre a fer i influir en l’entorn propi.
• Aprendre a viure junts, a cooperar amb els altres participant en les activitats socials.
• Aprendre a ser persones autònomes i crítiques capaços de formular judicis propis i fer front a les circumstàncies de la vida.

Sembla que ens hagin estat espiant per un foradet, oi? Al cap i a la fi, què busquem les persones que ens formem i que formem part de l’àrea d’influència de l’MLP si no és aprendre a conèixer, influir en l’entorn, aprendre a viure junts, participar en activitats socials i ser persones autònomes i critiques?

I si aquest informe ens queda lluny, podem mirar-nos a nosaltres mateixos i pensar de què ens ha servit la formació que hem rebut durant la nostra vida.

Quan som petits, potser no acabem de ser conscients de l’aplicabilitat del que anem aprenent, però a mesura que van passant els anys, les peces van encaixant. I a mesura que et vas fent més gran, succeeix una cosa curiosa: quant més et formes, més te n’adones del poc que saps i més ganes t’agafen de seguir aprenent.

Noves idees, nous punts de vista, noves tècniques… que t’ajuden a desenvolupar la teva feina, a aconseguir més i millors objectius… és fantàstic! I et preguntes, com podia viure fins ara sense saber això?

Cada formació que fas es converteix en una nova finestra que s’obre i t’ensenya un munt de coses que no sabies, noves persones que no coneixies, noves vivències que et sacsegen. I és clar, no et quedaràs només a la finestra. Aleshores t’agafen ganes de sortir volant (a l’estil de Ramón Sanpedro a “Mar adentro”) i aprofundir en aquest nou món que t’estan ensenyant.

I això et fa feliç, et fa sentir bé, et fa sentir més segura de tu mateixa i segur que segregues un munt de endorfines. I tornes a la teva realitat quotidiana amb un extra de motivació per aplicar tot allò que has aprés i que veus que et feia tanta falta i que t’anirà tan bé. I funciona. Perquè te n’adones que quant més saps, quant més et formes, més difícil és que et prenguin el número.

Ets més lliure de fer els teus plantejaments perquè és el teu coneixement el que impedeix que algú altre t’imposi quelcom “perquè sí”. Has obert la ment i saps que no només hi ha una veritat, si no que, com a molt, tot depèn del punt de vista des d’on es miri. I tens eines per fonamentar-ho. I les ganes de treballar-ho plegats.

Finalment, pots fer front amb més seguretat als reptes que se’t plantegen. Hi ha una frase cèlebre del Dr. House que diu: “Resulta que les teves opinions no donen bons resultats. T’aconsello que facis servir les meves”. Que millor que formar-se per plantar cara als nostres particulars Dr. House?