Discurs de comiat de Raimon Carreras a la Cloenda de la 34a Assemblea General Ordinària d’Esplais Catalans (29 de novembre, Teatre La Peni, Molins de Rei)

Autor: Raimon Carreras, president d’Esplais Catalans de novembre de 2013 a novembre de 2015.

Crec que renuncio a penjar el fulard. Ja em vaig acomiadar, i penjar el foulard, amb 15 anys als últims campaments com a infant del Movi l’any 2000; el vaig tornar a penjar quan vaig deixar l’Egs Barcelona el 2008; i altra vegada quan vaig deixar de ser monitor del Movi el 2010. Així que assumiré que això de comprometre’m amb l’esplai, i amb l’educació d’infants i joves, va més enllà d’una etapa d’uns anys, d’unes tasques concretes o fins i tot d’un càrrec en una associació. És un compromís vital, una manera de viure i de veure el món. Així que si us sembla em quedo amb el fulard amb mi. Els colors son horribles però és el del Movi.

No us negaré que estic emocionat pel moment, i és que malgrat el compromís ferm de seguir lluitant per transformar avui tanco una etapa personal que ha sigut fantàstica. Ara en marxar, a l’hora de fer balanç son moltes més les coses que m’enduc, que he après, que m’heu aportat entre totes i tots, que no pas el gra de sorra que hagi pogut aportar en aquest projecte col·lectiu.

Esplac se’ns ha fet gran, i la majoria dels avui aquí presents potser no sabeu del que parlo. Però és que fa 10 anys que el Movi va entrar a Esplac i fa 10 anys que corro per la casa ja sigui pel sector Barcelona o per l’equip de direcció. Amb 10 anys Esplais Catalans ha crescut molt i sobretot ha canviat molt, cosa que demostra la vitalitat de l’associació i com aquesta segueix els nous temps i nous debats que existeixen a la societat. Mantenint això si, el més important, la missió.

Vaig entrar a l’Equip de Direcció amb les ganes i determinació d’aportar i treballar per tenir una associació propera als esplais, participativa i on el debat educatiu estigués a l’ordre del dia. Ara, com és normal, hi ha noves demandes i noves persones per tirar-les endavant. Aprofito per encoratjar-vos a tot el Gran Comitè, al nou Equip de Direcció i a la nova presidenta. Sort i encerts per a tots/es. Als i les monis, confieu amb ells, de veritat! Cal confiança per tirar això endavant.

He après un munt de coses, però m’agradaria destacar-ne 3 que per mi estan molt vinculades amb el que és i ha de seguir sent aquesta associació i ho emmarco també amb les 3 facetes en les que m’he dedicat:

Vaig assumir l’àrea pedagògica, i hem debatut hores i hores sobre l’educació d’infants i joves a partir de la pròpia experiència. He après a estimar el fet educatiu i a donar-li la importància que es mereix. A atrevir-me a fer formacions sobre el tema, i fins i tot ens vam llençar a plantejar un procés de debat de 2 anys per posar en comú com eduquem als diferents esplais.

Més tard vaig assumir la tresoreria, i us asseguro que al llarg d’aquests sis anys he fet un màster en gestió de la participació i dels recursos de l’associació. M’ha tocat formar part de la presa de moltes decisions. Totes elles han sigut preses a consicència. Segur que ens hem equivocat moltes vegades, però per sort a l’esplai la crítica i autocrítica formen part del nostre ADN cosa que ens assegura la millora i revisió permanent. També és cert que la por a equivocar-se pot portar a no mullar-se. Però és només quan et mulles i t’arrisques que passen coses de les que en pots aprendre!

Hem treballat per incrementar la coherència del projecte, una paraula que també m’ha portat de cap al llarg d’aquests anys. Que tot el que passi a Esplac persegueixi els mateixos objectius i es minimitzin les contradiccions, que evidentment hi son. Esplac i els esplais som, i hem de seguir sent, escoles de democràcia, de participació i de gestió coherent amb els propis valors. Això tant bonic no és evident, i requereix de molta feina i molta consciència diària.

A Esplac com a l’esplai és tant important com fem les coses i prenem decisions que les coses que fem i decidim. A Esplac treballem per la participació dels esplais en el si de l’associació i ,deixeu-me dir-vos que, la participació que fa millorar la associació i la feina que fem és aquella que té com a objectiu construir, en comptes de destruir o voler fer més soroll que els del costat. Us recomano molt fer-ho en positiu, és més gratificant, enriquidor i et fa més feliç. I en definitiva és la que aprenem i vivim a l’esplai, no?

En assumir la presidència també m’ha tocat fer de portaveu de la feina que fem als esplais i a Esplais Catalans. Ha sigut un enorme plaer representar-vos, de veritat. És quan surts a fora que t’adones de la fortalesa del projecte. Igual que ha sigut una grata sorpresa trobar gent a altres associacions amb qui compartim moltes coses i hem pogut fer molt bona feina. També és veritat, i crec que no descobreixo res, que encara costa massa concretar  accions coordinades i projectes conjunts amb col·lectius i associacions properes. El potencial és gegant i sabria greu no estar traient-li tot el suc. En qualsevol cas som presents i és evident  que anem a més i això és positiu i esperançador.

M’agradaria també parlar del binomi: compromís i associació. Compromís vinculat a una assumpció de responsabilitat, i associació a una vocació de construcció col·lectiva d’una societat més laica, justa i igualitària. El compromís és allò que m’ha fet anar més enllà, d’aprofundir i arribar fins al final. Certament després de tants anys és evident que el compromís no es manté intacte, puja i baixa com una muntanya russa. Però em sento molt afortunat d’arribar al dia d’avui amb el compromís més ferm que mai.

Al llarg dels anys hi ha moments que et renoven i reforcen aquest compromís. Moments com els campaments, les tancades de monitors/es i d’Equip de Direcció, el curs de director a Viladrau l’any 2006, les Esplaiades, les Monifesta’t, l’Escola d’Esplac revisant el projecte educatiu, visites d’activitats d’esplais, formacions dels cursos Marta Mata, etc. Segurament el dia d’avui s’afegirà a aquesta llista per seguir endavant.

Durant tots aquests anys hi hem dedicat un munt d’hores, ens ho hem replantejat tot! Ens hem discutit, ens hem enfadat i l’endemà hi hem tornat. Compromís amb el col·lectiu però també amb un mateix el que m’ha fet revisar constantment, actuar i assumir responsabilitats de forma natural.

I no oblidem que el que ens diferencia d’”esplais” professionalitzats no és la nòmina a finals de més, sinó la finalitat i la naturalesa del projecte que duem a terme. Nosaltres som hereus de la gent que s’organitza i s’associa per buscar i donar respostes al seu dia a dia en la cerca d’autonomia individual i col·lectiva,  llibertat i felicitat. És amb aquestes idees amb les que he identificat sempre la meva acció, i és per això que l’esplai ha de ser i seguir sent voluntari!

Moltes gràcies per aquests anys.

Gràcies a la gent de casa i de Sarrià que han aguantat mil i una excuses de vespres i caps de setmana ocupats.

Gràcies tots els companys i companyes de l’Equip de Direcció, ha valgut la pena tot el que ens hi hem dedicat.

Gràcies a tota la Secretaria Tècnica pel suport i la feinada que feu a diari.

Gràcies a tots els monitors i monitores d’esplai que res no us atura. Deixeu-vos portar per l’energia de l’esplai!

M’ho he passat pipa!

Seguim lluitant, salut i alegria!