Autor: Arcadi Corominas (@arcadicorominas)
Bloc: A l’escola amb bicicleta

Llegeixo amb preocupació a les webs de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (www.vilanova.cat) i de l’Entitat Pública Empresarial Local Neapolis (www.neapolis.cat) que el dia 1 de febrer de 2014 es posa a caminar en aquest darrer organisme un projecte anomenat Esplai Virtual.

No em considero un habitual de la crítica ni un habitual de la destrucció de qualsevol cosa, però aquest tema, el de l’Esplai, em toca de prop i no vull deixar passar l’ocasió de dir-hi la meva – la meva en negatiu, és clar -.

Aquest és un projecte que, segons l’escassa explicació que hi ha en els webs esmentats, pretén fusionar el model tradicional d’esplai amb el coneixement i l’ús de les noves tecnologies. I segueix explicant que L’esplai es realitzarà a l’edifici Neàpolis els dissabtes de 17 a 19 h, oferint un espai als joves per al joc i l’entreteniment mitjançant tècniques d’aprenentatge proactives que permetin evitar perills i fomentin l’intercanvi generacional d’experiències tecnològiques.

Respecte a aquesta explicació del projecte i a risc d’equivocar-me (em reitero, hi ha poca informació a l’abast per contrastar-ho), em passen pel cap algunes reflexions a realitzar.

En primer lloc respecte a l’objecte en si del projecte. No el critico – no m’hi oposo, vaja -, a Neapolis hi ha expertesa en aquest tema de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i, de ben segur que cal treballar aquests temes amb els infants i amb les seves famílies. Fins i tot coincideixo que no hi ha millor mètode per treballar amb els infants que el joc.

En segon lloc, ressalto que una cosa és respectar i coincidir amb el projecte i l’altra és confondre’l amb un Esplai. En aquest món hi ha lloc per a molts projectes si aquests són benintencionats, però en les paraules o els mots no hi cap tot.

De manera molt resumida, un Esplai és un projecte associatiu (per tant col·lectiu) d’arrel i funcionament democràtics que en base a un projecte educatiu i a un ideari educa – alguns des de la laïcitat i d’altres des de la confessionalitat – en el compromís i en la ciutadania activa als infants, als joves, als propis equips de monitors i monitores (que lideren el projecte des del compromís, el convenciment i la gratuïtat) i a les famílies.

O molt m’equivoco o diria que l’Esplai Virtual de Neàpolis no és això. Per tant, demanaria que els seus responsables reconsiderin el nom del projecte per no generar equívocs.

I en tercer lloc, els que formem part d’un esplai o d’una Federació d’Esplais, o hi hem participat en alguna ocasió, sabem el difícil que és accedir als mitjans de comunicació per donar-nos a conèixer, sabem el difícil que és que les administracions reconeguin el nostre projecte i l’impulsin, sabem el difícil que és evitar intrusisme interessat en el mot “Esplai” que condueix a una desorientació general vers el nostre projecte. Per aquest motiu em costa d’entendre que en una ciutat com Vilanova, en la que hi ha una tradició d’Esplai arrelada des de fa molts anys, una Entitat Pública Empresarial del municipi, amb el suport de la regidoria de Societat de la Informació impulsi un projecte anomenant-lo d’Esplai quan no ho és i, a més, programi la seva activitat les tardes de dissabte, sent aquest l’horari dels esplais.

Em sembla que, el que caldria, és fomentar més els projectes de ciutadania que impulsen els esplais de Vilanova. I, en tot cas, ateses les bondats que persegueixen les finalitats del projecte, Neàpolis podria treballar-lo conjuntament amb aquests esplais, en comptes de programar en el seu horari.