Autora: Mireia Martínez

Voler treballar el gènere d’una manera lliure i transformadora en espais educatius comença per un profund treball intern i la Queer Easter, el seminari internacional que organitza el Centre Kurt Löwenstein (a Berlín), ens facilita espais per poder començar o continuar les nostres reflexions sobre què i com fer-ho. La formació del Queer Easter es basa en l’intercanvi d’experiències i coneixements al voltant del feminisme, la lluita LGBTIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersex i queer) i, enguany, sota el títol “Let’s talk about sex, comrade”, de com vivim, expressem, comuniquem i treballem el sexe i la sexualitat en les nostres organitzacions.

Aquesta primavera, sis membres d’esplais d’Esplac vam passar una setmana a Alemanya, juntament amb unes 100 persones d’organitzacions d’arreu del món membres de l’IFM, en un save space, on els miralls dels lavabos van desaparèixer per papers que animaven a valorar-te d’una altra manera. Per relacionar-nos, a l’inici de la conversa sempre ens preguntàvem quin és el nostre «pronoun» (pronom), que és una paraula que s’utilitza per referir-se a algú quan no és necessari utilitzar el nom propi, sovint perquè la persona l’ha esmentat anteriorment; en anglès, tenim la possibilitat de referir-nos a algú o autoreferenciar-nos amb com ens agrada que ens anomenin: she -ella-, he -ell-, they -neutre. o no utilitzar-ne cap. Totes les persones vetllàvem pel benestar de la resta del grup, basant-nos en el respecte i la solidaritat.

El seminari ens va oferir espais formatius que podíem gestionar i fer evolucionar segons els nostres interessos al llarg de tota la setmana. Més enllà del treball de cada grup (“Educació sexual amb infants”, “Com ser sexy en una societat capitalista”, “Art i feminisme” i “Contes no sexistes”, entre d’altres), la formació en si mateixa va ser la vivència al seminari, el coneixement d’històries i persones d’altres espais i en altres contextos i la participació en els espais oficialment no-formatius que anaven sortint. La bombolla utòpica de diversitat personal i col·lectiva en què et trobes immersa durant la Queer Easter et fa replantejar moltíssimes coses. Per exemple, prendre plena consciència i aprendre quins estereotips i prejudicis sobre diversitat sexual tenim interioritzats i quins normalitzats en el nostre voltant, com podem millorar i treballar constantment per canviar-ho -començant per una mateixa i involucrant l’entorn-, com acollir la diversitat sexual en el llenguatge propi sense ser discriminadora o com generar espais segurs relacionats amb la diversitat personal per a què totes les persones ens sentim lliures de manifestar-nos com siguem.

La lluita és, en primer lloc, personal, amb la presa de consciència i assumint el canvi. A la Queer Easter t’indignes perquè la llengua catalana no té pronoms ni paraules neutres. Et quedes mirant fixament a aquella persona que t’explica el que li passa quan surt a passejar pel seu poble o de festa a la nit, i reflexiones sobre el volum d’intolerància social que hem arribat a acceptar i interioritzar. També te n’adones de com el sistema capitalista i patriarcal s’ha establert en absolutament tots els racons imaginables de la nostra vida i agafes forces per transformar -o intentar-ho- a poc a poc a tu mateixa, el nostre sistema de relacions i el nostre context més proper.