Autoría: monitors i monitores de l’esplai La Fera

Un dels grans reptes de l’esplai és cohesionar el grup de joves, vetllar perquè s’identifiquin amb el projecte i hi participin de manera continuada. Segurament el repte més complicat és aconseguir que els joves esperin amb il·lusió l’arribada del dissabte i cridin amb la boca ben gran que estan orgullosos de ser i participar a l’esplai, cosa que sovint no succeeix.

A l’Esplai la Fera entenem que perquè els joves atorguin significat a l’esplai, ells/es mateixos/es han d’esdevenir protagonistes del seu propi acte educatiu, crear el seu espai d’acord amb les seves inquietuds i interessos, i paral·lelament construir un marc de llibertat i autonomia on desenvolupar-se. A partir d’això, els monitors actuem com a guies, companys i consellers en el procés de construcció del seu espai de llibertat, gestionant la seva convivència a través del diàleg com a recurs pedagògic de referència.

Partint d’aquest model, i aplicant una pedagogia centrada amb els interessos del jove, a l’esplai, l’acció metodològica es concreta amb la confecció d’un calendari, a principis de trimestre, on el grup de joves decideix, crea i escull les activitats i experiències que vol fer al llarg d’aquest. Davant d’això, els monitors s’encarreguen d’aportar, oferir i crear els recursos necessaris perquè aquestes activitats es puguin dur a la pràctica. Val la pena matisar que no sempre es pot realitzar tot allò que volen o escullen els joves, però l’enginy dels monitors recau en redreçar i reinventar aquelles activitats que, ja sigui per motius econòmics, d’espai o de temps, no es poden fer tal i com es plantegen en un inici. Per acabar d’explicar-nos, posem un exemple pràctic: si els joves tenen com interès anar a la discoteca o assistir a concerts de música en directe, possiblement i seguint una coherència educativa, l’esplai no podrà acompanyar-los en primera instància. No obstant, recollint aquesta necessitat, els monitors poden crear un espai semblant a la disco o el concert, realitzar activitats musicals del seu estil, tractar temàtiques relacionades amb l’oci, oferir dinàmiques i jocs de rol sobre les relacions que s’estableixen en un ambient festiu, i en definitiva, transformar l’interès inicial dels joves en una activitat que s’ajusti al màxim a la seva realitat i que al mateix temps, pugui treballar valors des d’una perspectiva educativa.

Des del nostre punt de vista, aquest model incideix directament en el creixement i l’educació dels joves, els quals construeixen els seus propis valors a partir d’activitats que els són rellevants i responen a les seves necessitats. Simultàniament, és una font de motivació, d’identificació amb l’entitat i de reconeixement sobre allò que fan a l’esplai, on prenen decisions i escullen com i quan volen ser educats, esdevenint autèntics protagonistes del seu procés educatiu.

Com a monitors de joves, no sabem si aquest és l’únic camí o el més eficaç quan eduquem, però podem dir que ens funciona, que ens sorprèn dia a dia, i ens motiva per seguir treballant en la mateixa línia.

En definitiva, el treball amb adolescents a l’esplai no deixa de ser un repte constant, i l’objectiu no és que els joves concebin l’esplai com una activitat més de la seva vida, sinó com una oportunitat per fer tot allò que a casa, a l’escola o al carrer no poden fer. Si aconseguim això, ja tenim molt camí traçat!