En Genís Riera i l’Eduard Mata, monitors de l’esplai GER, ens expliquen la història del seu esplai i la seva participació a Esplac.

Hi havia una vegada fa molt i molt de temps, exactament 40 anys, es començava a respirar ànsia de canvi en una societat sense llibertats d’associació i de pensament, a Sant Pere de Ribes, alguns joves cansats de la parròquia (i d’altres que no sabien com passar l’estona), es decidiren a canviar les coses en aquella Ribes adormida – o en termes de James Joyce- paralitzada.

Els nens i nenes de Ribes no podien gaudir d’un espai lúdic al mateix temps que laic i progressista, on els nens s’eduquèssin en el lleure, és a dir, només existia un centre parroquial… De les primeres colònies va néixer un grup de persones joves motivades i interessades en els valors que es poden transmetre als nens a partir del lleure: era l’inici de l’esplai GER.

Tres generacions després, l’equip de monitors actual, el qual compta amb alguns fills i filles d’antics monitors i monitores, som monis dels fills i filles dels que van ser els nostres monitors i monitores (és a dir, tot un lio). L’important és que avui en dia, conformem un esplai consolidat, que treballa pel nostre municipi a través dels valors del GER, associat des de ja fa uns anys a Esplais Catalans. La idea d’esplai ha canviat molt des dels inicis, però les ganes i la motivació han crescut gràcies a l’associacionisme i als valors, les formacions, les idees i els recursos amb els que ens hem enriquit arrel de pertànyer a Esplac. El 2011 a més a més, hem pogut acollir l’Assemblea la seva entitat acabaria reunint a centenars de monitors en l’Assemblea General Ordinària (AGO) d’aquest any.

Des de la nostra experiència personal, valorem molt positivament haver pogut participar de formacions i intercanvis d’experiències amb altres monitors i monitores, ja que ens ha ajudat a funcionar millor com a esplai i a veure les coses des de diferents perspectives, així com d’acollir la passada Assemblea General d’Esplac al nostre esplai que va reunir a centenars de monitors i monitores d’arreu de Catalunya.

En Genis Riera i l’Eduard Mata volem donar les gràcies a tots aquells monitors, directors, formadors, cuiners, i altres que ens hem trobat pel camí, perquè gràcies a tots ells hem après i comprés moltes coses que no haurien estat possibles tancats a casa jugant a la “pleisteixon”.