Autora: Ariadna Caballero, exmonitora de l’esplai Zig-Zag del Vendrell

”Canta, salta, balla amb mi!”. Si penso en la Festamorfosi és el primer que em ve al cap. I m’he adonat que deu anys després encara sóc capaç de cantar la cançó sencera, de pe a pa! Si passats deu anys la recordo tan bé, dubto ja que me’n pugui oblidar mai d’aquest hit! L’abril del 2006 feia pocs mesos que havia fet el curs de monis a Viladrau, amb els 18 acabats de fer, amb la gran injecció d’energia que van suposar aquells dies d’estiu al Montseny!

La Festamorfosi és l’única trobada general en la què he participat. Suposo que el fet d’haver-ne viscut només una fa que en tingui un record molt viu. Com a nena vaig aterrar a l’esplai als 12 anys i no recordo els vincles que més tard sí que vaig viure com a monitora del Zig-Zag amb altres esplais del sector Penedès – Garraf i d’altres comarques. Per la següent trobada a Terrassa jo era d’Erasmus, i malgrat vaig tenir temptacions de venir aquell cap de setmana, al final res de res.

Tornant al 2006, amb el grup de més petits de l’esplai vam preparar uns capgrossos xulíssims i, de fet, la nostra Festamorfosi no va començar en arribar en tren a Manresa i capbussar-nos entre centenars d’infants amb la motxilla a l’esquena, sinó aquells matins d’esplai preparant el nostre capgròs de mil colors i llengua llarga.

Un dels records més intensos que tinc del cap de setmana de Festamorfosi és del diumenge al migdia, quan les famílies de l’esplai van venir a Manresa per gaudir plegats les últimes hores de la Trobada. Era una època en què la implicació de les famílies a l’esplai costava. Compartir taula amb infants, famílies i monitors, no només del nostre esplai sinó d’arreu del país, ho recordo com un moment emocionant, d’aquells en què t’adones que el que fem els dissabtes als esplais és molt més gran del que sembla. I amb el postres, la cançó, ”canta, salta, balla amb mi” i tots, del més petit al més gran, damunt del banc on sèiem, cantant i movent enlaire el tovalló verd que encara guardo. I jo, en aquell moment recordo haver-me d’aguantar les llàgrimes de l’emoció com les aguanto ara que ho recordo i ho escric. ”Que ser feliç al vostre costat, és el més fàcil que mai m’ha passat i ja no només podrem nedar, també podrem cantar i saltar!”