Un matí d’estiu

18.05.2011 | trialesplai

En Joffre Villanueva ha estat i segueix estant vinculat als esplais i al moviment associatiu: ha sigut monitor de l’esplai Boix, membre de l’equip de direcció d’Esplac, president del CJB i actualment és el secretari general del Moviment Laic i Progressista. Tot i la seva llarga trajectòria, el Joffre encara avui recorda aquest emocionant “matí d’estiu”.

Campaments d’estiu a Planoles, sortim de ruta i hem d’arribar a Núria en un sol dia, una excursió llarga. Ahir els monitors ens van explicar el camí que faríem i ens van insistir que preparéssim bé la motxilla: només allò imprescindible, la resta es queda al campament. Hem d’anar lleugers, lleugers. Abans d’anar a dormir ja ens vam repartir el menjar, els fogonets, la farmaciola… perquè ens hem llevat abans que es desperti tothom. Som a la vall, tot just el sol treu el cap i nosaltres ens prenem un got de llet, el mínim per començar a caminar; esmorzarem uns quilòmetres més endavant, ja en marxa. La imatge del campament dormint és màgica, l’excursió s’omple de misteri i es fa emocionant: tan lluny anem? És un moment especial, no tornarem fins d’aquí tres dies.

Deixem el campament a bon pas i fem camí cap al poble, que creuem en silenci; a la sortida els camps són plens de conills que s’amaguen quan ens veuen. Una mica més amunt ens aturem una estona per, ara sí, esmorzar. Galetes, xocolata, avellanes i panses. Calories i glucosa, que bona falta ens faran. Ara ja ha sortit el sol del tot, s’ha fet de dia i fabulem, al campament es deuen estar llevant i alguns descobriran que no hi som. Nosaltres ens aixequem per continuar muntanya enllà, cap a Núria. Encara haurem de caminar molt, conèixer nous paisatges, trobar-nos amb isards, beure de les fonts que ragen de la muntanya, patir per si plourà, pensar en més d’un moment que estem cansats, que qui ens manava anar tan lluny… però hi arribarem, segur que hi arribarem.

I si, pel que sigui, no hi arribem, no passarà res; no s’esborrarà el misteri, no serem menys atrevits, no estarem menys units. I tindrem una excusa per tornar-hi. Sempre hi ha una excusa per tornar-hi si hi ha misteri, atreviment i unitat.

Una imatge, mil records

29.04.2011 | trialesplai

L’Anna Jiménez, ex-membre de l’Equip de Direcció d’Esplac i monitora i nena de l‘esplai MIV, recorda els seus dies de colònies a l’esplai en aquest post ple de bons records!

Voltant pel Ripollès aquests dies de vacances, vaig retornar a la infància, millor dit a les colònies del 93 amb l’esplai, amb el MIV.
Recordar l’espai, recordar moments, recordar el camí que portava a la casa, el monitor que aleshores tenia, recordar algunes de les activitats i companys, i retornar inesperadament als 9 anys a les colònies d’estiu de l’esplai, van ser un moment estranyament màgic.

En aquell moment vaig dubtar de què els meus records, estiguessin ubicant bé aquella actual casa Rural del Ripollès, que ara fa 18 anys era casa de colònies i en la qual només hi havia estat en aquella ocasió. Anava acompanyada d’un bon amic i s’estava qüestionant la meva credibilitat i tot!

Només per esbaïr els meus dubtes, el primer que vaig fer a l’arribar a Vilafranca, va ser anar a l’esplai i cercar alguna foto d’aquell estiu. Per decepció meva, no la vaig trobar (ja sabeu, com és l’arxiu de fotos de l’esplai!). Però els “esplaierus” tenim molts recursos i vaig pensar que en les memòries d’aquell any, hi hauria d’haver reflectit el nom de la casa, els meus monitors, el meu nom o quelcom semblant.

Al local de l’esplai, almenys al del MIV, trobar alguna cosa als armaris no ha estat mai una tasca fàcil i, tot i el desordre, vaig trobar el carpesà de les memòries del curs 92-93 (el càrrec de secre anys enrere quan era moni va servir d’alguna cosa i que n’és important fer memòries!).

El meu nom, els meus monitors i el nom de la casa de colònies. Genial no? Per a més “INRI”, aquella mateixa tarda, voltant pel centre de Vilafranca, em vaig trobar al monitor que tenia i li vaig estar explicant l’aventura del cap de setmana. Diu que em buscarà una foto!

En fi, tot aquell rotllo nostàlgic (quines ganes tenia d’enviar un article!), és per reafirmar, recordar i fer saber, que l’esplai és guai, que et fa créixer, et fa ser viu, t’alimenta, et fa ser, et fa estar i lluitar, t’eixampla la ment, et fa viure i reviure experiències, aventures, et fa estimar, i per sobre de tot, sent nena, sent moni o dirigent d’Esplac: l’esplai et fa ser FELIÇ!

Recolzant el post de la Jana, en el qual m’hi sento força identificada, he passejat molts anys en la manada del MIV i en el clan “Esplaquero” per reafirmar el valor que cal donar a les nostres entitats. El compromís, la llibertat, l’amor, l’amistat, la participació i la felicitat, d’entre mil d’altres, són els valors que fan viu, i fan créixer l’esplai!

Apa, sigueu feliços!

Jo ja m’he tret el “gusanill” (Jana, aquesta va per tu!) d’escriure un article!

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai!

30.03.2011 | trialesplai

Enguany el manifest llegit durant l’acte públic de la Monifesta’t es va elaborar amb les conclusions dels 12 debats realitzats durant la trobada, cadascún sobre una de les dimensions i aspectes que conformen el model d’esplai que volem promoure des d’Esplais Catalans. Us deixem aquí el text íntegre del manifest.

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.  Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou…

* L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
* Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
* Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
* L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
* El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
* Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
* Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
* Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
* Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
* Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
* Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
* Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
* La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.

Reconeixement 2.0

31.01.2011 | trialesplai

Els dilluns són, per definició, dies complicats. Qui més, qui menys ha tingut el cap de setmana “lliure” i tornar a començar la rutina i veure l’agenda plena de coses acumulades per fer… uf! A tothom li passa, és cert… però ja que hi som, farem un parèntesi per saludar (hola!) a tothom per qui aquest “temps lliure” ha significat dedicar bona part de divendres, dissabte o diumenge no només a fer esplai, sinó també a preparar activitats, fer reunions, participar en sortides, rebre o donar formació…

Tornant al tema, aquest dilluns, tot apuntava que fos un d’aquests dies… Obrir el correu, repassar la llista de coses a fer, donar una ullada al Twitter, obrir el Facebook… I en aquesta última acció, precisament, ha estat quan el dia ha canviat de perspectiva. En el mur d’Esplac apareixia una felicitació matinera de la nostra amiga Eva Argilés. Sorpresa! Avui és l’aniversari d’Esplac: 29 anys, ni més ni menys! Una data que molt pocs recordàvem, fins que Facebook ha entrat a les nostres vides, entre d’altres coses, indicant-nos puntualment els aniversaris dels nostres amics i amigues.

I seguida d’aquesta felicitació: n’han vingut moltíssimes més! De monitors i monitores, d’esplais (aquestes ens han fet especial il·lusió, ho reconeixem), d’antigues i noves amistats, de companys/es internacionals, d’entitats que ens donen suport, de plataformes d’associacions en què participem… Ha estat tota una onada d’ànims i d’agraïments que, de veritat, ha capgirat aquest dilluns i l’ha convertit en el millor dels inicis de setmana.

És de justícia doncs, que en aquest bloc, que precisament vol ser un recull de textos en defensa dels esplais i una bandera de la nostra eterna reivindicació de reconeixement social, us donem les gràcies a tots i totes per cadascuna d’aquestes “felicitats!”, “per molts anys!” i mostres de suport que avui estem rebent a través de la xarxa.
És més, des d’aquí us volem tornar totes aquestes felicitacions, perquè de ben segur que sense vosaltres no haguéssim arribat fins aquí.

Felicitem-nos, doncs, que 29 anys no es fan cada dia!

De l’esplai i l’escoltisme a Sants als 90

12.01.2011 | trialesplai

En Fabian Mohedano, secretari d’organització del Moviment Laic i Progressista ens explica la seva relació amb l’esplai en el primer article de 2011!

La meva relació amb l’esplai és a partir de la relació de bon veïnatge des de l’agrupament en que vaig anar des dels 6 fins els 25 anys. M’explico. Vaig anar a l’AE SKUES al barri de Sants, un cau laic a parròquia, com tantes altres associacions educatives que han hagut de mantenir aquesta incoherència. Curiosament, a la parròquia hi havia dos esplais més. Un amb més tendència evangelitzadora i un altre més proper a la proposta d’Esplac, si bé mai van donar el pas a deixar el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) per por a ser expulsats de la parròquia.

La pregunta que ens féiem nosaltres al consell d’agrupament amb la resta de caps escoltes és com era possible que no donèssin el pas si nosaltres ja formàvem part d’una federació laica. Amb perspectiva ho veig més clar: les relacions institucionals de l’agrupament amb la parròquia eren molt sòlides i mai van qüestionar la nostra afiliació, en canvi, l’esplai no mantenia bones relacions amb els poders fàctics del consell pastoral. Bastant semblant a la relació de l’esplai i l’escoltisme a nivell de país en relació amb les institucions. Malauradament, una crisi de relleus de monitors a finals de la dècada dels noranta el va fer desaparèixer. Curiosament van preferir que els hi guardéssim l’arxiu històric en comptes que ho fes la parròquia o el propi MCEC.

També vam tenir oportunitat de treballar plegats amb els centres d’esplai d’Eixam, una coordinadora d’entitats de lleure infantil i juvenil de Sants, Hostrafrancs i La Bordeta. Allà vam fer activitats obertes i conjuntes de promoció de l’associacionisme educatiu amb entitats com Espurna, que ha estat membre intermitent d’Esplac i que liderava la plataforma la qual considerava com la seva federació, fet que generava tensions ja que la resta d’entitats enteníem que eren coses ben diferents una plataforma plural i una federació d’iguals; amb Bruixes i Maduixes, que fèien esplai al carrer o l’esplai Turons, que actualment forma part d’Esplac, però no llavors.

Més enllà dels tòpics, l’esplai i l’escoltisme són dues propostes d’educació cívica, una de dimensió planetària -ja sabeu quina :-), l’altra, genuïna catalana. M’apassiona veure compartir projecte ideològic, associatiu i educatiu als esplais i agrupaments d’Esplac i Acció Escolta en el marc del Moviment Laic i Progressista. Estic convençut que cada cop sereu més capaços d’expressar el nostre orgull laic al carrer.

En defensa de l’esplai: tot fet, tot per fer.

01.09.2010 | trialesplai

Sovint, explicar com entenem nosaltres l’esplai sorprèn a la resta. Sorprèn perquè som joves, voluntaris i actius. Sorprèn perquè el reconeixement social i administratiu de la nostra tasca, a voltes no és el que voldríem. Som conscients que aconseguir aquesta fita no és gens fàcil. Primerament perquè hem de ser capaços d’explicar en poques i clares paraules que és i com entenem nosaltres l’esplai. I segon, perquè hem de saber transmetre pels canals adequats aquest missatge. Cal que quan els mitjans (públics o privats) posin sobre la taula l’educació en el lleure i els drets dels infants, els esplais d’Esplais Catalans siguin el marc i la font de referència.

Per aconseguir aquest reconeixement i donar a conèixer a la ciutadania quin és el nostre model d’esplai, tot està fet i alhora tot està per fer. Cal que seguim treballant com portem fent fins ara i, a més a més, cal que dissenyem una estratègia comunicativa eficaç i valenta. És per això que enguany hem iniciat una campanya, que, entre d’altres accions, comprèn el bloc que ara mateix esteu llegint.

Amb la campanya Hi ha moltes raons per venir a l’esplai. Tria la teva!, volem explicar quins són els trets més representatius i els valors que defensem dels esplais associats a Esplais Catalans: la laicitat, el voluntariat, l’internacionalisme, l’associacionisme, l’amistat i sobretot el nostre interès primordial en l’educació dels infants. Som esplais que creiem en les persones actives i compromeses i, que sense elles, el canvi cap a una societat justa i igualitària no és possible. Al contrari de la idea paternalista de què eduquem a la ciutadania del futur, Esplais Catalans pensem i podem demostrar que els infants són ciutadans actius i compromesos pel sol fet de participar de l’esplai. Perquè l’esplai és l’eina que els ajuda a participar i a decidir.

Durant el curs 2010-2011 volem que aquesta campanya s’estengui per tot arreu i esperem que els seus principals protagonistes, els esplais, ens la fem nostra i l’estenem allà on anem. Esperem que aquest bloc sigui un espai on poder compartir diferents visions del que és i el que ha de ser l’esplai avui, sobre experiències viscudes, sobre el paper de l’esplai a la societat i en l’educació, però sobretot un espai on defensar la tasca dels esplais.

Esperem que ens seguiu de prop i compartiu amb tots nosaltres les vostres visions. No ens perdeu de vista!