drets dels infants
Entrevista a Lourdes Gaitán, ponent de l’Escola d’Esplac 2019
11.02.2019 | comunicacio11-febrer-2019
Autora: Irune Ruiz Gartzia, Coordinadora de projectes d’Esplac
El pròxim 16 i 17 de febrer té lloc la sisena edició de l’Escola d’Esplac sobre política i educació: l’adultocentrisme en les relacions educatives. Enguany volem debatre sobre el poder adult en l’acompanyament de l’educació d’infants i adolescents. Així, a través de ponències i espais de debat analitzarem què és l’adultocentrisme, com es manifesta i de quina manera hi podem fer front.
Una de les ponents és la Doctora en Sociologia i Diplomada en Treball Social, Lourdes Gaitán. És sòcia fundadora i expresidenta de GSIA, Membre fundador de la Xarxa Europea de Màster en Drets dels Nens, així com del RG Sociologia de la Infància de la European Sociological Association. La seva vida laboral s’ha desenvolupat entre la docència i la funció pública, exercint diferents càrrecs. Hem volgut parlar amb ella per conèixer-la una mica més i per començar a introduir-nos en la temàtica de l’Escola d’Esplac d’enguany.
1. En primer lloc, volíem conèixer la figura de Lourdes Gaitán. Quin és el teu treball en relació als drets dels infants?
Fa prop de 8 anys, juntament amb altres companyes, vam fer el pas de ser el GRUP DE SOCIOLOGIA DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA del Col·legi de Sociòlegs, a constituir l’Associació del mateix nom, però oberta a altres professions i ampliada a la promoció i defensa dels drets en la infància. Mantenim, com a eixos teòrics, els que conformen el paradigma de la sociologia de la infància, això és: els nens són actors socials i la infància és una construcció social. Però, alhora, busquem l’aplicació dels drets garantits a nens i nenes en la CDN, ratificada per Espanya l’any 1991. Des d’aquest marc, les nostres línies de treball són la sensibilització, la recerca i la formació.
2. L’adultocentrisme és un concepte que fa poc que s’ha posat sobre la taula en el món del lleure. Ens preguntem quant temps fa que tu ho conceps, i com ha influït en el teu treball i les teves recerques.
Això es remunta més enrere en el temps. Quan jo em vaig plantejar fer la meva tesi doctoral, allà pel 1991 o 1992, treballava en el sistema de protecció a la infància. Des del meu paper d’assessora tècnica, redactava molts dels documents que s’elaboraven en aquell moment, però en el meu interior tenia de fons una insatisfacció amb les explicacions habituals sobre la relació dels nens i nenes amb els seus drets. Vaig buscar en la literatura internacional, i vaig trobar una base raonada per a la meva inquietud: la CDN era un instrument jurídic d’àmbit internacional importantíssim, que reflectia els millors desitjos cap al benestar dels infants… des d’una mentalitat adulta, occidental i conservadora. D’aquesta manera, la Convenció va venir a ser el paradigma d’una infància ideal, des d’una concepció adultista, eurocéntrica i familiarista. A partir de llavors, puc haver estat més o menys bel·ligerant amb aquestes influències, però sempre han estat presents en el meu treball d’anàlisi teòrica o de recerca.
3. Has vist algun tipus d’evolució en les polítiques que afecten la infància al llarg dels anys?
Sí, per descomptat, i així ho assenyalen, per exemple, els informes anuals sobre la situació mundial de la infància, i així es pot comprovar, com diuen molts autors, que la infància “ha entrat en l’agenda política”. Una altra cosa és pensar com ha entrat, en quins temes i fins a quin punt ha estat suficient. Des del meu punt de vista, la barrera que no permet avançar continua estant en aquesta mirada adulta que, des d’una posició evident de poder, considera als infants com a éssers humans en formació, com els que “ja seran” però “encara no són” ciutadans, incapaços de governar-se per si mateixos, i dependents per tant de la voluntat adulta.
4. Des d’Esplac volem impulsar la revisió dels Drets dels Infants recollits en la convenció de 1989. Així doncs, ens preguntem: quin hauria de ser el punt de partida per a redactar uns nous drets dels infants? Què hauríem de tenir en compte?
La vigent Convenció Internacional va trigar 20 anys a estudiar-se, elaborar-se i aprovar-se, i és el fruit d’un consens que va poder donar-se en una determinada conjuntura històrica (fi de la guerra freda, caiguda del mur de Berlín), però que probablement seria difícil poder aconseguir-se en l’actual conjuntura política internacional. Tampoc es tracta que uns adults redactin uns nous drets per a nens i nenes, sinó que els nens, nenes i adolescents siguin reconeguts com a capaces d’apropiar-se dels seus drets humans, reclamar-los davant els qui estan obligats a garantir-los i exercir-los, juntament amb les seves obligacions cap a la seva comunitat.
5. Els i les monitores dels esplais, com podem incidir en les polítiques públiques sobre infància i adolescència?
Aquesta pregunta em fa pensar en els canvis promoguts a través de les pràctiques, en la construcció de drets “de baix a a dalt”, en la invenció de noves formes de relació adults/infants, en la disposició per a aprendre dels infants, no tant a ensenyar-los, a situar l’autoritat en el respecte, més que en el poder que ens donen els anys, l’experiència, la nostra envergadura física…
L’espectacle de la ‘UErgonya’: som persones, no refugiades
21.04.2017 | comunicacio21-ABRIL-2017
Escrit per Dani Costa Soler, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac.
Fotografia: Marienna Pope-Weidemann (CC-NC-SA)
Parlem de refugiades, per no parlar de persones, no fos cas que això ens confongui, humanitzi o sensibilitzi massa a la població. Sempre serà més fàcil estructurar la realitat amb etiquetes, posant cadascú al seu lloc i amb el front marcat de per vida. El refugiat pot ser el que fuig d’una guerra que no és la seva, el que es juga la vida al mar, el que mor, el que estima, el que ho perd tot, el que vol viure i no només sobreviure, etc. Però també pot ser el que ens envaeix, el que ens roba, el desestructurat o l’aprofitat, així com també el terrorista. És indiferent, no deixarà de ser refugiat, mentre no siguem capaços d’identificar-lo com a persona únicament. Read More
A Sants-Montjuïc, conreem educació
16.12.2016 | comunicacioAutor: Martí Odriozola, monitor de l’Esplai Turons.
Era el seu dia i ho fèiem en la seva defensa, hi érem tots i ens volíem conèixer, conservàvem il·lusió i teníem barris i infants. La recepta hi era, les ganes també i vam decidir donar-li forma. Parlo del SembraLleure, una activitat organitzada per la Federació d’Esplais i Caus de Sants-Montjuïc (ECSM), que es va desenvolupar el dissabte 19 de novembre per commemorar el Dia Internacional dels Drets dels Infants, i en la qual participen 3 esplais d’Esplac d’aquest barri: Turons, Espurna i La Lluna. Read More
Parlem de dignitat
30.11.2016 | comunicacioAutora: Alba Lafarga, monitora de l’esplai Eixam.
*Reportatge escrit desprtés de la visita de l’autora al camp de refugiades de Heumensoord, a Nijmegen (Holanda), al desembre de 2015.
19 anys. Per la seva cara encara l’hagués fet més jove. El Mohammed era d’Alepo, la ciutat siriana més perillosa en aquests temps de guerra. Havia vingut tot sol deixant la família enrere. Els seus dos germans havien decidit quedar-se perquè estaven a l’últim any de la universitat i volien sortir de Síria amb un títol sota al braç. En Mohammed havia estat estudiant Tecnologies de la Informació (IT) però ho va deixar per venir a Holanda, esperant trobar una millor vida. Read More
Quin calendari fas servir a l’esplai per treballar els drets dels infants?
17.11.2016 | comunicacioIl·lustració: Adrià Nicolàs Aragó, monitor de l’esplai MIV de Vilafranca i EGS del sector Penedès–Garraf i Anoia.
Com organitzar uns campaments (en gifs de dinosaures!)
29.06.2016 | comunicacioAutora: Irene Torrecilla, presidenta d’Esplais Catalans
Ja arriba l’estiu i els esplais estem a punt per les activitats més màgiques i especials de tot el curs: els campaments, les colònies i les rutes! Però preparar-les és una tasca que implica hores, reunions, descobriments arqueològics oblidats a l’armari del fons de la sala de material… Tot el procés comença amb la cerca del lloc ideal, segueix amb les discussions de la història que lligarà les activitats i continua amb la preparació d’aquestes últimes. Read More
La importància de desmilitaritzar els espais educatius
24.03.2016 | comunicacioAutora: Ainhoa Ruiz Benedicto, Activista antimilitarista, membre de la campanya Desmilitaritzem l’educació i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
La campanya Desmilitaritzem l’educació porta anys reclamant espais educatius, escoles i fires relacionades amb el món de l’educació sense la presència d’exèrcits i cossos de seguretat armats. L’acció que cada any realitza la campanya al Saló de l’Ensenyament de Barcelona per protestar contra la presència de l’exèrcit aquesta vegada ha vingut reforçada per la declaració aprovada en l’últim ple de l’Ajuntament de Barcelona, presentada per la CUP i aprovada per BEC, ERC i CiU, i ha suscitat més debat que mai. Read More
El món no desapareix quan tanco els ulls
22.03.2016 | comunicacioAutor: Youssef El Maimouni, exmonitor de l’esplai Zig-Zag del Vendrell.
Il·lustració: Antonio Garrido
Relat inclòs en el llibre Vet aquí els nostres drets, un recull d’onze contes per explicar els drets dels infants basat en cada un dels articles de la Convenció dels Drets dels Infants adoptada l’any 1989. La selecció de contes es va fer mitjançant un jurat expert, que va haver de triar entre 68 contes presentats a concurs.
Tenim veu per dir que #tenimdrets cada dissabte
11.12.2015 | comunicacioAutor: Equip de Direcció d’Esplais Catalans
Divendres 20 de novembre va ser el Dia Universal dels Drets dels Infants. Els esplais d’Esplac vam celebrar aquesta diada l’endemà fent el que millor sabem fer: esplai! Dissabte, alguns sectors també vam aprofitar per trobar-nos i treballar i reivindicar que infants i joves #tenimveu i #tenimdrets. Us expliquem com van anar aquestes trobades! Read More
Esplais inclusius: veure la persona i no la (dis)capacitat
03.12.2015 | comunicacioAutora: Mireia Martínez Agout, responsable tècnica del projecte Inclusió i Diversitat d’Esplais Catalans.
A Esplais Catalans pensem que l’educació en el lleure és i ha de ser un espai privilegiat per a la inclusió i la cohesió social. Tot i així, també hem de ser conscients que no sempre arribem a tots els sectors de la societat i que encara ens hem de treballar molt en aquest sentit. És per això que des d’Esplac hem engegat el projecte de Diversitat i Inclusió a l’esplai i que, avui, dia internacional de les persones amb discapacitat, us volem fer quatre pinzellades sobre com entendre i treballar aquests temes des de l’esplai. Read More
Últims comentaris