La vida més enllà del monstre de colors

10-abril-2019

Autora: Cèlia Nisarre, exmonitora de l’Esplai Turons de Barcelona.

 5 llibres sobre educació emocional que potser no coneixies!

Quan busques per internet recursos o, més concretament, llibres infantils per treballar temes relacionats amb l’educació emocional sempre surt… EL MONSTRE DE COLORS! Que consti que, personalment, no tinc res en contra d’aquest llibre però, si de veritat volem treballar l’educació emocional amb els infants i joves, caldrà que anem una mica més enllà i obrim el nostre ventall d’opcions.

Us convido a buscar llibres que parlin de l’educació emocional des d’un punt de vista més orgànic i integrat a les històries, no com un diccionari d’emocions on hi ha un color i una resposta concreta a cada emoció. Si considerem que cada persona és diferent i exterioritza el que sent de formes diverses, per què confiem l’educació emocional a mers diccionaris que ens diuen QUÈ hem de sentir. QUAN i COM hem de reaccionar disfressats amb colors i il·lustracions boniques?

Des del SomEsplai proposem algunes alternatives, algunes de les quals podreu trobar en préstec a Esplac (enviant un mail a esplac@esplac.cat)

• L’ARBRE VERMELL. Shaun Tan.

Aquest és un àlbum il·lustrat bonic per definició. Si sou amants del “dixit” els seus dibuixos us faran tornar bojos! Poca lletra però molta teca… es necessita temps per poder captar tots els detalls que amaguen les seves il·lustracions, però val la pena aprofitar per parlar amb els infants i joves de la tristesa, del que amaga i com afrontar-la.

Pot ser el punt de partida per parlar de les pors i el que ens fan sentir, de com estem en els moments tristos i de recordar que no cal estar content i feliç 24/7.

• NO SÓC PERFECTA. Jimmy Liao

“No sóc perfecta” ens convida a reflexionar sobre la perfecció i la imperfecció. Sobre el constant afany per aconseguir la perfecció i la frustració que provoca el seu desig. Qui és realment perfecte? Ser perfecte et fa feliç?

El recomanem perquè és un llibre dedicat a infants i a adults que han deixat de buscar un món perfecte. Una invitació a ser nosaltres mateixos. I… hi ha un lloc millor per ser nosaltres mateixes que a l’esplai?

• LA GOTA I EL CIRERER. Mario Satz i Albert D. Arrayás.

Un llibre gairebé poètic. Amb dues opcions de lectura diferenciades ens parla d’una cosa constant a l’esplai, el canvi. A l’esplai ens fem grans, canviem de grup, canviem de monitores, canviem d’amics i d’entorn moltes vegades. Agafem més responsabilitats, passem a liderar les nostres entitats… això fa que tothom s’identifiqui amb la goteta protagonista.

• T’ESTIMO (QUASI SEMPRE). Anna Llenas.

Educar en la diferència no sempre és fàcil. Totes som diferents i és normal que a vegades, fruit de diferències, sorgeixin conflictes. Crec que és interessant mirar una mica més enllà el que ens uneix, i aprofitar-ho com una fortalesa més que tenim i no com una debilitat a l’hora de conviure. Els protagonistes viuen una història d’amor, però no hi ha gaires diferències amb una amistat d’esplai!

L’autora ens deixa aquest tastet en vídeo, però el llibre és molt més!

• EL PUNT. Peter Reynolds

AUTOESTIMA així, en majúscules! I una cosa que gairebé ens fa més falta a les monitores que als infants (per això l’he deixat pel final); saber educar les potencialitats de cada nen i nena, sense comparacions, sense pressions.

MONIS DEL MÓN: És impossible que no us enamoreu d’aquesta història, de la seva protagonista i de la seva mestra!!!

Quan la violència truca a l’esplai

24-març-2017

Algunes pistes per trobar solucions efectives contra el maltractament

Autor: Rafael Cortés, soci col·laborador d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

En alguns esplais hi ha situacions de maltractament o bullying en els grups de infants i adolescents. Aquestes situacions generen malestar dins dels equips de monitors i monitores, que es mouen per poder resoldre-ho, com és normal i saludable.

L’esplai vol cultivar relacions que beneficiïn el creixement de tothom i això passa per cultivar relacions respectuoses i a favor de la vida. Òbviament, les relacions de maltractament van en sentit oposat: van cap a la mort, psíquica i física, de tots el implicats. El maltractament acaba amb el maltractat o maltractada, però també amb el i la maltractadora i tot el grup que ho permet. Per tant, és un tema important i cal abordar-lo amb intel·ligència (que no intel·lectualisme) i molta serenor i fermesa, si no volem acabar amb els projectes d’esplai i, el més important, amb les persones que en formen part. Read More

Educant des de la respiració i la postura corporal

Autor: Rafael Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i soci d’Esplais Catalans.

Algun cop t’has preguntat com respires, com es la teva respiració? Algun cop t’has aturat per sentir el moviment del teu cos quan entra i surt l’aire? Algun cop t’has plantejat com afecta la teva manera de respirar a la teva tasca educativa? Mai has observat la teva respiració quan estàs amb els infants fent jocs i no surten? O quan estàs amb altres companys o companyes monitores en una reunió “acalorada”? Read More

Respirar la mort

Autor: Roger Puig Lucas, soci d’Esplac i exmonitor de l’esplai SCV Clot (Barcelona)

Aquest no és cap article científic, cal que ho admeti, es tant sols una reflexió fruit de l’experiència. Al monogràfic d’educació emocional de l’Escola Lliure el Sol parlàvem de la necessitat de canviar els ritmes socials. Sobretot a l’esplai, qüestionant el ritme socioeconòmic consumista i capitalista qué es reflecteix en totes les facetes de la nostra vida –com, per exemple, l’acadèmica o laboral o ambdues en alguns casos- amb els horaris atapeïts i massa densos, que afecten a la conciliació personal i familiar i ens empeny i obliga a voler exprèmer al màxim tots els espais de temps lliure amb la mentalitat de: “És divendres, he de petar-ho”. Read More

Això no va de modes ni etiquetes… va d’una necessitat

Formar-nos en Educació Emocional: una experiència, un inici i un camí

Autor: Martí Orriols Camps, esplai Sarau (Sant Cugat del Vallès)

“Si trenquem la closca d’un ou des de fora, la vida s’acaba. Però quan aquest ou es trenca des de dins, pel seu propi creixement, la vida comença.” – Jim Kiwik

Em sento confús, entre trist i il·lusionat, content i nostàlgic, entusiasmat i angoixat. He remogut un mar que, a primer cop d’ull, semblava calmat. Però en les profunditats no paren d’haver-hi marees i turbulències que, amb el monogràfic d’educació emocional que he fet, han ascendit fins la superfície mostrant la seva gran força. Fins que no he arribat a casa no n’he sigut del tot conscient. Conscient del què ha suposat fer aquest curs per a mi i, suposo, que per a totes les persones que hi hem participat.

De cop han esclatat en mi un munt d’emocions que estaven ben resguardades en caixes fortes i han aconseguit escapar. Sí, dic escapar perquè encara no he trobat les corresponents claus que les obren. I és que no és fàcil gestionar i entendre tot allò que et va passant per dins. Sensacions i pensaments que t’inunden la ment i et fan accelerar el batec del cor. No ens han educat en aquest àmbit i, precisament per això, és tant important fer una petita pausa per conscienciar-nos, educar-nos i, a posteriori, educar. No és qüestió de si són positives o negatives, més bones o més dolentes… Senzillament són EMOCIONS, fruit d’un cap de setmana molt intens. Intens a nivell energètic, de connexions, de respiracions i de relaxació. Quin oxímoron, no? Una intensitat relaxada. Sembla impossible en el món en què vivim, en el ual ens fa por avorrir-nos, sentir, estar soles i escoltar-nos.

En el qual es valora més la imatge que allò que veritablement som, la quantitat més que la qualitat, les paraules per sobre el silenci. I és que, poder tenir un espai-temps per estar amb tu mateix i, alhora, compartir-te, és com el rom pels pirates. I d’alguna manera aquest és el clauer. A partir d’aquí ja és qüestió de continuar amb un treball personal per poder obtenir les diferents claus i, mica en mica, anar-te obrint. Buf, el que ens queda per fer!

És curiós pensar que vam començar el primer dia de la formació amb un cel ennuvolat i mig plujós, un d’aquells típics dies en què et sents atònic. En canvi, el vam acabar amb un sol ben radiant. Com si d’alguna manera llò que passa a fora no fos més que una expressió del que ens passa a dins… Senzillament, curiós.

Sovint intentem dominar i saber tot allò que passa al nostre voltant. Ens deixem endur per estímuls exteriors i intentem canviar el món de mil maneres diferents. I sí, és interessant i necessari, però també hem d’acceptar que no només depèn de nosaltres i que no podem arribar a tot. En canvi, allò que tenim, que ens defineix, que portem dins i que, per tant, podem conèixer i controlar, ens n’oblidem… o ho amaguem. Por? Hem perdut l’equilibri i ara cal recuperar-lo, però sense cap mena de pressa. Ans el contrari, tornaríem a caure.

Potser podria haver explicat les activitats que hem realitzat en el monogràfic. Sí, podria. I també podria definir la passada de formadors i gent que he conegut o explicar les converses i reflexions que hi ha hagut. També podria dir què vam dinar cada un de nosaltres. I fins i tot ho podria dibuixar. Però no aportaria res de profit, perquè aquesta experiència és d’aquelles que no val la pena explicar, que no es poden entendre ni tenen sentit si no es viuen en persona. Perquè precisament aquí està la clau, en les persones com a tal.

I ara, alguna cosa dins meu ha germinat. O com a mínim, n’he agafat consciència. I aquesta sensació, només la puc descriure amb paraules buides, amb silenci, amb la total llibertat de ser interpretat de la manera més adient per cadascú, per cada subjecte que viu aquesta anomenada vida.

Així que per acabar, faig una respiració ben profunda i, amb els ulls closos, dono les gràcies.

Emocionem-nos, però… per què?

Reflexions sobre l’educació de les emocions i els sentiments

Autors: Rafa Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i Dani Costa, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

Les emocions han estat un tema present al llarg de la història, però és des de fa poc que ha començat a prendre rellevància en l’àmbit educatiu. Per una banda, la neurobiologia ha pres les emocions com a objecte d’estudi científic, i per l’altra, la gran complexitat de la nostra vida social reclama a crits una formació íntegra de la persona, i aquesta no es pot fer sense tenir present les emocions, ja que són aquestes les que mouen les persones en tots els seus actes, actituds i relacions vers un mateix i als altres. Cada vegada més, es pren consciència que la concepció materialista no ofereix respostes per donar un sentit a la vida, ni a l’existència i menys a la part emocional de la persona. Aquest fet ha portat a les persones a mirar dins seu per trobar respostes i això esdevé un procés constant que es dóna en el nostre interior. Read More

Hem de tenir por de les emocions?

L’autoconeixement, punt de partida per a treballar les emocions

Autora: Paula Guillén Segura, monitora de l’esplai Olivera Rodona

Sempre he pensat que cal una reflexió i maduració interna de les teves pròpies emocions abans de poder-les treballar amb els infants.

Les emocions són un tema molt ambigu i molt personal, de manera que hem d’evitar definir-les i acotar-les, ja que el simple fet d’etiquetar-les amb un nom o paraula delimita la seva lliure expressió. És justament en aquest punt en el que crec que rau el principal problema: com podem treballar sobre un aspecte que, pel simple fet de treballar-lo, ja ens estem contradit respecte el nostre objectiu? Entenent com a objectiu el de crear un espai amb la màxima llibertat d’expressió, incloent-hi la llibertat emocional. Read More

Emociona’l

Autor: Adrià Nicolàs (@nikoxik)

Web: http://nikoxik.blogspot.com.es/

* Il·lustració inspirada en les formacions de l’Escola d’Esplac 2015, en la qual es va treballar sobre l’educació emocional a l’esplai.

Educació emocional: més que una moda

Autor: Xavi Planas, secretari general d’Esplais Catalans

Hi ha persones que diuen que l’educació emocional és una moda i que, com totes les modes, passarà i deixarem de donar-li la importància que alguns s’aferren en donar-li. Està de moda, no l’és, no passarà. L’educació emocional és molt més que una moda, és un canvi de paradigma en la manera com ens eduquem i com ens relacionem. Read More