Entrevista a Anna Carpena

05.02.2015 | comunicacio

“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix. Read More