Educant des de la respiració i la postura corporal

Autor: Rafael Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i soci d’Esplais Catalans.

Algun cop t’has preguntat com respires, com es la teva respiració? Algun cop t’has aturat per sentir el moviment del teu cos quan entra i surt l’aire? Algun cop t’has plantejat com afecta la teva manera de respirar a la teva tasca educativa? Mai has observat la teva respiració quan estàs amb els infants fent jocs i no surten? O quan estàs amb altres companys o companyes monitores en una reunió “acalorada”? Read More

Això no va de modes ni etiquetes… va d’una necessitat

Formar-nos en Educació Emocional: una experiència, un inici i un camí

Autor: Martí Orriols Camps, esplai Sarau (Sant Cugat del Vallès)

“Si trenquem la closca d’un ou des de fora, la vida s’acaba. Però quan aquest ou es trenca des de dins, pel seu propi creixement, la vida comença.” – Jim Kiwik

Em sento confús, entre trist i il·lusionat, content i nostàlgic, entusiasmat i angoixat. He remogut un mar que, a primer cop d’ull, semblava calmat. Però en les profunditats no paren d’haver-hi marees i turbulències que, amb el monogràfic d’educació emocional que he fet, han ascendit fins la superfície mostrant la seva gran força. Fins que no he arribat a casa no n’he sigut del tot conscient. Conscient del què ha suposat fer aquest curs per a mi i, suposo, que per a totes les persones que hi hem participat.

De cop han esclatat en mi un munt d’emocions que estaven ben resguardades en caixes fortes i han aconseguit escapar. Sí, dic escapar perquè encara no he trobat les corresponents claus que les obren. I és que no és fàcil gestionar i entendre tot allò que et va passant per dins. Sensacions i pensaments que t’inunden la ment i et fan accelerar el batec del cor. No ens han educat en aquest àmbit i, precisament per això, és tant important fer una petita pausa per conscienciar-nos, educar-nos i, a posteriori, educar. No és qüestió de si són positives o negatives, més bones o més dolentes… Senzillament són EMOCIONS, fruit d’un cap de setmana molt intens. Intens a nivell energètic, de connexions, de respiracions i de relaxació. Quin oxímoron, no? Una intensitat relaxada. Sembla impossible en el món en què vivim, en el ual ens fa por avorrir-nos, sentir, estar soles i escoltar-nos.

En el qual es valora més la imatge que allò que veritablement som, la quantitat més que la qualitat, les paraules per sobre el silenci. I és que, poder tenir un espai-temps per estar amb tu mateix i, alhora, compartir-te, és com el rom pels pirates. I d’alguna manera aquest és el clauer. A partir d’aquí ja és qüestió de continuar amb un treball personal per poder obtenir les diferents claus i, mica en mica, anar-te obrint. Buf, el que ens queda per fer!

És curiós pensar que vam començar el primer dia de la formació amb un cel ennuvolat i mig plujós, un d’aquells típics dies en què et sents atònic. En canvi, el vam acabar amb un sol ben radiant. Com si d’alguna manera llò que passa a fora no fos més que una expressió del que ens passa a dins… Senzillament, curiós.

Sovint intentem dominar i saber tot allò que passa al nostre voltant. Ens deixem endur per estímuls exteriors i intentem canviar el món de mil maneres diferents. I sí, és interessant i necessari, però també hem d’acceptar que no només depèn de nosaltres i que no podem arribar a tot. En canvi, allò que tenim, que ens defineix, que portem dins i que, per tant, podem conèixer i controlar, ens n’oblidem… o ho amaguem. Por? Hem perdut l’equilibri i ara cal recuperar-lo, però sense cap mena de pressa. Ans el contrari, tornaríem a caure.

Potser podria haver explicat les activitats que hem realitzat en el monogràfic. Sí, podria. I també podria definir la passada de formadors i gent que he conegut o explicar les converses i reflexions que hi ha hagut. També podria dir què vam dinar cada un de nosaltres. I fins i tot ho podria dibuixar. Però no aportaria res de profit, perquè aquesta experiència és d’aquelles que no val la pena explicar, que no es poden entendre ni tenen sentit si no es viuen en persona. Perquè precisament aquí està la clau, en les persones com a tal.

I ara, alguna cosa dins meu ha germinat. O com a mínim, n’he agafat consciència. I aquesta sensació, només la puc descriure amb paraules buides, amb silenci, amb la total llibertat de ser interpretat de la manera més adient per cadascú, per cada subjecte que viu aquesta anomenada vida.

Així que per acabar, faig una respiració ben profunda i, amb els ulls closos, dono les gràcies.

Emocionem-nos, però… per què?

Reflexions sobre l’educació de les emocions i els sentiments

Autors: Rafa Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i Dani Costa, membre de l’Equip de Direcció d’Esplais Catalans.

Les emocions han estat un tema present al llarg de la història, però és des de fa poc que ha començat a prendre rellevància en l’àmbit educatiu. Per una banda, la neurobiologia ha pres les emocions com a objecte d’estudi científic, i per l’altra, la gran complexitat de la nostra vida social reclama a crits una formació íntegra de la persona, i aquesta no es pot fer sense tenir present les emocions, ja que són aquestes les que mouen les persones en tots els seus actes, actituds i relacions vers un mateix i als altres. Cada vegada més, es pren consciència que la concepció materialista no ofereix respostes per donar un sentit a la vida, ni a l’existència i menys a la part emocional de la persona. Aquest fet ha portat a les persones a mirar dins seu per trobar respostes i això esdevé un procés constant que es dóna en el nostre interior. Read More

L’esplai, una guia pels infants en la gestió de les emocions

Autores: Núria Fitó i Júlia Sala, monitores de l’esplai GEPS de Santpedor.

Com a educadores en el lleure que som, ens adonem que una part fonamental de la nostra tasca educativa es troba en el camp de les emocions. Des de la nostra primera experiència a l’esplai, quan tan sols érem unes nenes de 6 anys, hem estat treballant l’educació emocional; però és ara, com a monitores, que observem que altres institucions educatives estan començant a donar-li importància al tema. Així, constatem que el lleure ha estat pioner en aquest àmbit de l’aprenentatge en infants i adolescents. Read More

Hem de tenir por de les emocions?

L’autoconeixement, punt de partida per a treballar les emocions

Autora: Paula Guillén Segura, monitora de l’esplai Olivera Rodona

Sempre he pensat que cal una reflexió i maduració interna de les teves pròpies emocions abans de poder-les treballar amb els infants.

Les emocions són un tema molt ambigu i molt personal, de manera que hem d’evitar definir-les i acotar-les, ja que el simple fet d’etiquetar-les amb un nom o paraula delimita la seva lliure expressió. És justament en aquest punt en el que crec que rau el principal problema: com podem treballar sobre un aspecte que, pel simple fet de treballar-lo, ja ens estem contradit respecte el nostre objectiu? Entenent com a objectiu el de crear un espai amb la màxima llibertat d’expressió, incloent-hi la llibertat emocional. Read More

Emociona’l

Autor: Adrià Nicolàs (@nikoxik)

Web: http://nikoxik.blogspot.com.es/

* Il·lustració inspirada en les formacions de l’Escola d’Esplac 2015, en la qual es va treballar sobre l’educació emocional a l’esplai.

Entrevista a Anna Carpena

“Hem d’aprendre a tenir una connexió permanent amb les emocions i transmetre-la als infants”

Autors: Laia Sales i Víctor Yustres

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial i experta en educació emocional. Va formar part del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d’Educació Emocional, que es va fer a Barcelona l’any 2014. A més, és pionera a Catalunya en la introducció de programes d’educació socioemocional a l’escola. Carpena és una de les ponents més destacades de l’Escola d’Esplac 2015, que dediquem a treballar sobre l’educació emocional a l’esplai (7 i 8 de febrer a l’alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar). L’entrevistem per entendre la importància de treballar les emocions i de que els monitors i monitores es formin per poder portar l’educació emocional a la quotidianitat de l’esplai.

Podries definir en una sola frase en què consisteix l’educació emocional?

Em demanes molt… El més sintèticament que puc: l’educació emocional és disposar de recursos de vida per treure el millor de nosaltres a través de les emocions, fer que les emocions vagin a favor nostre i no en la nostra contra.

Per què és important que els educadors i educadores es formin en educació emocional?

Quan parlo d’educadors i educadores faig referència a la família, als monitors d’esplai, de menjador, entrenadors, professorat, mestres… Tothom que realitza una acció amb les criatures està educant. Com eduquen? Fent viure certes vivències a les criatures que, segons les que siguin, la criatura s’educarà d’una manera o altra. Les persones ens formem en dos vessants: una marcada per la genètica i l’altra marcada per l’entorn. Aquest entorn, en què els educadors/es influïm, farà que s’estructuri el cervell de la criatura d’una manera o altra. Els educadors i educadores que eduquem en educació emocional significa que haurem d’estar educats en aquesta matèria. Si no estem educats nosaltres mateixes d’aquesta manera, serà difícil que transmetem aquesta educació als infants de manera desitjable. Si donem respostes com negar o prohibir les emocions, estem marcant un estil emocional que la criatura reproduirà quan sigui adulta. En canvi, si sabem ajudar a les criatures a gaudir de les emocions o a transformar-les si són desagradables, també estem influint perquè aquest infant creixi amb els recursos necessaris i la disponibilitat per poder treballar les emocions de manera favorable per ell mateix. Read More