Baden-Powell vs Ferrer i Guàrdia: FIGHT!

06.03.2018 | comunicacio

6-març-2018

Autora: Cèlia Nisarre, membre del Grup de Treball de Som Esplai i monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.

---

Si el que busques és un article seriós que faci una comparativa de les trajectòries vitals d’aquests dos personatges, aquest no és el lloc adequat. Aquí simplement hem intentat recrear una batalla entre dos referents: de l’escoltisme, d’una banda (Robert Baden-Powell), i dels esplais o de l’educació en el lleure en general des d’una perspectiva laica, de l’altra (Francesc Ferrer i Guàrdia).

I ho hem fet en versió 2.0 o, dit d’una altra manera, el que avui dia coneixem com tuits. Endavant!

“La veritable manera d’obtenir la felicitat és fent feliços els altres.”
Robert Baden-Powell

“S’ha de deixar que l’infant, sigui on sigui, consumeixi sincerament els seus desitjos.”
Francesc Ferrer i Guàrdia

“La millor manera de vèncer les dificultats és atacant-les amb un magnífic somriure.”
RB-P

“Cal inculcar a la infància l’afany de conèixer l’origen de totes les injustícies socials perquè, amb el seu coneixement, puguin combatre-les i oposar-s’hi.”
FFiG

“Procureu deixar el món una mica millor de com l’heu trobat.”
RB-P

“Hi ha dues maneres d’ensenyar. Una embruteix l’infant i l’inhibeix per sempre més de tota curiositat intel·lectual i una altra que, incrementant les seves facultats, li infon el gust pel saber, l’amor per la natura i l’entusiasme per la vida.”
FFiG

“La felicitat no procedeix de ser ric, ni tan sols de l’èxit en la carrera, ni de concedir-se tots els gustos. Un pas cap a la felicitat és fer-se sa i fort de nen, per poder ser útil i així poder gaudir de la vida quan s’és adult.”
RB-P

“Volem persones capaces de destruir, de renovar els mitjans sense parar i de renovar-se elles mateixes. Volem persones la independència intel·lectual de les quals sigui la seva força més gran, que mai més estiguin lligades a res, que aspirin a viure múltiples vides en una sola vida.”
FFiG

“L’infant no aprèn del que diuen els grans, sinó del que fan.”
RB-P

“I sobretot no oblidem que, en matèria d’educació, només hi ha un dret superior als altres i davant el qual tots han de cedir: el dret de l’infant.”
FFiG

Què? Qui us sembla que ha guanyat la batalla dialèctica?

• Opció a) Robert Baden-Powell #PowellRànger
• Opció b) Francesc Ferrer i Guàrdia #FranTheGuàrdian
• Opció c) Simplement fareu servir aquestes frases per omplir els peus de foto d’Instagram i Facebook #PostureigEscolta #PostureigEsplai

De l’esplai i l’escoltisme a Sants als 90

12.01.2011 | trialesplai

En Fabian Mohedano, secretari d’organització del Moviment Laic i Progressista ens explica la seva relació amb l’esplai en el primer article de 2011!

La meva relació amb l’esplai és a partir de la relació de bon veïnatge des de l’agrupament en que vaig anar des dels 6 fins els 25 anys. M’explico. Vaig anar a l’AE SKUES al barri de Sants, un cau laic a parròquia, com tantes altres associacions educatives que han hagut de mantenir aquesta incoherència. Curiosament, a la parròquia hi havia dos esplais més. Un amb més tendència evangelitzadora i un altre més proper a la proposta d’Esplac, si bé mai van donar el pas a deixar el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) per por a ser expulsats de la parròquia.

La pregunta que ens féiem nosaltres al consell d’agrupament amb la resta de caps escoltes és com era possible que no donèssin el pas si nosaltres ja formàvem part d’una federació laica. Amb perspectiva ho veig més clar: les relacions institucionals de l’agrupament amb la parròquia eren molt sòlides i mai van qüestionar la nostra afiliació, en canvi, l’esplai no mantenia bones relacions amb els poders fàctics del consell pastoral. Bastant semblant a la relació de l’esplai i l’escoltisme a nivell de país en relació amb les institucions. Malauradament, una crisi de relleus de monitors a finals de la dècada dels noranta el va fer desaparèixer. Curiosament van preferir que els hi guardéssim l’arxiu històric en comptes que ho fes la parròquia o el propi MCEC.

També vam tenir oportunitat de treballar plegats amb els centres d’esplai d’Eixam, una coordinadora d’entitats de lleure infantil i juvenil de Sants, Hostrafrancs i La Bordeta. Allà vam fer activitats obertes i conjuntes de promoció de l’associacionisme educatiu amb entitats com Espurna, que ha estat membre intermitent d’Esplac i que liderava la plataforma la qual considerava com la seva federació, fet que generava tensions ja que la resta d’entitats enteníem que eren coses ben diferents una plataforma plural i una federació d’iguals; amb Bruixes i Maduixes, que fèien esplai al carrer o l’esplai Turons, que actualment forma part d’Esplac, però no llavors.

Més enllà dels tòpics, l’esplai i l’escoltisme són dues propostes d’educació cívica, una de dimensió planetària -ja sabeu quina :-), l’altra, genuïna catalana. M’apassiona veure compartir projecte ideològic, associatiu i educatiu als esplais i agrupaments d’Esplac i Acció Escolta en el marc del Moviment Laic i Progressista. Estic convençut que cada cop sereu més capaços d’expressar el nostre orgull laic al carrer.