Entrevista a Laura Fernández, ponent a les Jornades Ambientals 2018

05.09.2018 | comunicacio

5-setembre-2018

Autor: Martí Zamora, Coordinador de la Comissió Reduint Petjada.

---

El proper diumenge 7 d’octubre se celebraran a Barcelona les V Jornades Ambientals d’Esplais Catalans, organitzades per la comissió Reduint Petjada. Una de les ponents de la taula rodona que es realitzarà és la Laura Fernández. Hem parlat amb ella per conèixer la seva feina i perquè ens introdueixi una mica en la que serà la temàtica central de les jornades: l’especisme a debat!

 

1. Qui ets i d’on vens? Defineix-te

Sóc la Laura Fernández i se’m fa una mica difícil definir-me en unes línies. M’agrada considerar-me activista per l’alliberament animal, però més com un impuls que com una identitat estàtica. A més, sóc feminista, gorda i lesbiana, i també intento fer política antiespecista sense oblidar aquests eixos que travessen el meu cos i la meva manera d’estar al món.

Sóc de Madrid i porto vivint a Barcelona uns dos anys. Vaig estudiar Antropologia social i cultural, i després vaig venir aquí a fer un màster sobre mitjans de comunicació, poder i diferència a la Pompeu, i em vaig quedar aquí per fer la meva tesi doctoral sobre comunicació visual estratègica en l’activisme per l’alliberament animal. En la meva tesi, en concret, estudio l’ètica i l’efectivitat de l’ús d’imatges de patiment (i imatges explícitament violentes) en la representació dels animals considerats de granja i les potencialitats d’aquest tipus d’audiovisuals per promoure canvis en la nostra mirada i actituds especistes envers els altres animals. En paral·lel als meus estudis, de fet abans d’entrar a la carrera, em vaig començar a involucrar en l’activisme pels drets animals (us explico això ampliat en la pregunta sobre els projectes antiespecistes en els que m’he involucrat).

 

2. Com definiries l’especisme?

L’especisme és una forma de discriminació moral cap a certs animals a causa de la seva pertinença d’espècie. La majoria de vegades, aquest especisme és antropocèntric (discriminem als animals que no són humans per no ser-ho) però també podem considerar i tractar de forma diferenciada a uns animals enfront d’altres (per exemple, considerant la vida d’un gos com més valuosa i mereixedora de respecte que la d’un porc).

A més, per a mi és important entendre l’especisme des d’una òptica sistèmica o estructural, com un sistema de dominació que jerarquitza els cossos i les vides i que s’expressa en tots els nivells o capes de la societat. Aquest caràcter estructural el posa també en diàleg amb altres opressions que són estructurals, com el racisme colonial o l’heteropatriarcat, entre d’altres.

3. Que implica en el teu dia a dia (o com t’afecta)?

L’especisme no m’afecta de manera directa en el sentit que jo, com humana, no sóc el cos que viu aquesta opressió especista. No estic tancada a una habitació perquè algú s’alimenti amb el meu cos o fluids, es vesteixi amb la meva pell o experimenti sobre mi per aconseguir certs avenços científics.

No obstant això, des del reconeixement del meu privilegi humà, sóc capaç d’afectar-me i sentir-me afectada pel que considero una injustícia amb la que s’ha d’acabar i generar diàlegs amb altres persones perquè deixin de participar d’aquesta forma de dominació. M’afecta perquè em dol que l’especisme existeixi i m’agradaria acabar amb això. És des d’aquesta afectació des d’on neix el desig de voler modificar aquesta realitat i generar canvis profunds en les formes que tenim de mirar, considerar i relacionar-nos amb els altres animals. Trio enfocar la meva vida cap a aquesta direcció, amb l’esperança de ser una aportació cap al canvi, una aportació que puguin sentir aquells cossos que pateixen l’opressió especista.

4. Quins projectes has fet en relació a la lluita antipecista?

Des de que em vaig començar a involucrar en el moviment vaig participar en protestes i accions de diverses ONGs antiespecistes, vaig ser voluntària en el Santuari d’animals El Hogar mentre vivia a Madrid i poc a poc em vaig involucrar en col·lectius més de base i assemblearis, que incloïen de manera més explícita debats sobre com la lluita antiespecista està connectada amb les lluites contra altres sistemes d’opressió i dominació. Vaig participar en l’Assemblea antiespecista de Madrid i en lapublicació Transfeminista per l’alliberament animal Jauría, a més d’un col·lectiu pensat per portar el missatge de respecte cap a tots els animals als més petits, en forma de contacontes i dinàmiques en campaments, espais socials i col·legis, que es deia Colectiva Empatía. Ara mateix no formo part d’aquests col·lectius, però estic involucrada en el Centre d’Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra.

Per si us resulta interessant, em van publicar el meu treball de fi de grau en forma de llibre, i està disponible de forma gratuïta en PDF. Es diu Cap a mons més animals, i tracta la problemàtica de l’especisme en relació a altres opressions, explicant com el pensament binari organitza el nostre món i jerarquitza els cossos i les vides seguint lògiques colonials, heteropatriarcals, capitalistes i especistes.

A més, de vegades publico en el bloc de Eldiario.es sobre Drets Animals, “El caballo de Nietzsche”, que podeu llegir aquí.

5. Que conèixes del món de l’esplai?

La veritat és que sóc bastant desconeixedora del món de l’esplai. He començat a estar més en contacte amb ell a partir de viure a Catalunya i sobretot a partir de conèixer personalment a algunes companyes que treballen en aquest tipus de projectes, i que l’han viscut també en la seva joventut. Tinc referències genials, i pel que conec em semblen una iniciativa molt interessant que té una potencialitat enorme d’influir positivament en les vides dels que el construeixen, em dóna la sensació de ser un procés obert i creatiu d’aprenentatge col·lectiu.

6. Que n’esperes de les jornades?

Espero que siguin un espai de trobada per dialogar sobre els animals no humans i les seves realitats d’opressió, violència i explotació. També espero que sigui un espai des del qual poder pensar-nos col·lectivament en relació a ells, els altres animals que habiten aquest món compartit, i plantejar-nos quin tipus de món estem construint i de quina manera els incloem o excloem a ells en aquest projecte.